Ha mort Paco de Lucía

26 de febrer de 2014. Ha mort Paco de Lucía, un fantàstic guitarrista andalús als 66 anys.
No puc pas dir que sigui un fervent seguidor de la seva música, però quan he conegut la notícia de la seva mort he recordat una anècdota.
Estava a la llibreria Abacus de Barcelona, fa molts anys, quan encara no n'hi havia a Manresa i un o dos cops a l'any hi anàvem amb l'Anna i ens hi passàvem hores badant per tots els prestatges i comprant una carretada de llibres.
Va començar a sonar una música per la megafonia del local que em va deixar impressionat. Era com una batalla de guitarristes virtuosos que semblava que dialogaven entre ells de manera fantàstica.
Al cap d'una estona vaig adreçar-me a l'encarregat de la secció de discos i vaig demanar-li el disc que estava sonant per comprar-lo. Em va dir que només tenia l'exemplar que estava sonant, evidentment desprecintat. A mi no em va importar i me'l vaig endur.
Era "Friday night in San Francisco" un enregistrament en directe d'un concert de 1980 de Paco de Lucía amb Al Di Meola i John McLaughlin: una meravella.
Sé que Paco de Lucía va tenir una llarga carrera, que ha estat una figura del flamenc, que va acompanyar molt temps Camarón de la Isla i que ha tingut reconeixements internacionals, però aquest seu vessant és el que més he conegut: els discos que va fer amb aquests altres dos excel.lents guitarristes i que són d'una potència i una categoria fora de l'habitual.
Els he tornat a escoltar i he tornat a al.lucinar. I aquí us en deixo un vídeo de mostra:

"Contes infantils contra tot pronòstic" (Empar Moliner)

Si busqueu informació per internet trobareu que:
"...es tracta d’un recull de contes per explicar als fills, néts, nebots, etc., amb una llanterna, a la nit..."
Segons ella: “M’he inventat contes per a la meva filla des que tenia dos dies de vida. Els hi he explicat quan no els entenia, quan anàvem pel carrer amb el cotxet, quan se n’anava a dormir. Com que parlo sola, m’anava molt bé fer-ho així, em servia de coartada perquè no em miressin pel carrer. Primer eren molt curts i simples, després més llargs, després, un dia, finalment, amb humor. Aquest dia, el dia que un conte ‘fa gràcia’, és memorable.”
“Tots els contes que he inclòs en el llibre han estat ‘comprovats’: vull dir que al meu públic entregat i fidel li agraden molt.”
També llegireu que "... en el llibre no només hi trobareu contes inventats per Empar Moliner, també hi ha petites plantilles que us ajudaran a l’hora d’inventar-vos-els vosaltres. Perquè explicar La Caputxeta està bé a una edat, perquè és un clàssic. Però els temps han canviat molt i és lògic que els contes que inventem ara tinguin semàfors, televisors, horts urbans, cereals, etc..."
I que "...és un llibre molt visual, imprès a tot color, que va acompanyat de fotografies vintage, empaperats i dibuixos de la filla de l’autora, Ginebra Torío Moliner..."

I jo què hi puc afegir?
Doncs que un dia que vaig començar a explicar-los al Roc i l'Ona els vaig tenir tots dos asseguts al sofà, atents i rient. I que quan n'acabava un me'n demanaven un altre.
Que, si voleu fer-vos una idea de l'estètica del llibre, podeu veure un document pdf amb les primeres pàgines AQUÍ.
Que hi ha tres contes curtíssims del tipus:

"Hi havia una vegada una mòmia que es va fer mal. 

Tant mal que si te l'haguessis fet tu t'haurien hagut d'embenar. 

Però ja estava embenada..."

I que hi ha un poema divertidíssim que es diu "POEMA ANTIPOR" i no em puc resistir a copiar-vos-el íntegre per acabar-vos de fer agafar ganes de llegir aquest llibre:

Terror i por i feredat,

paüra i molta basarda

i pànic desenfrenat

com de gallina pularda.

Quan t'envien a dormir,

quan la llum ja és apagada,

et fiques sota el coixí

i et tapes amb la flassada.

Els peluixos semblen bruixes.

Al prestatge, un llibre es mou.

Què et camina per les cuixes?

Se senten trons i no plou?

Xiscles: -Mama, mama, mama!

Hi ha cent monstres sota el llit.

I un m'ha pessigat la cama!

Abraça'm, que sóc petit!

Doncs ara et diré sens falta

el truc d'un màgic nipó:

Digue-les, en veu molt alta,

les coses que et facin por.

Si les dius amb la veu forta

veuràs com la por s'esmuny.

Veuràs com obre la porta

i se'n va molt lluny, molt lluny.

- Digues "fantasma"

- Fantasma!

I el fantasma ja no hi és.

Li ha agafat un atac d'asma

i ha marxat a Granollers.

- Digues "monstre"

- Monstre!

- Bravo!

Ja no hi ha monstre que valgui.

Ha anat a comprar al Caprabo

foie gras, bolquers i el que calgui.

- Digues "zombi"

- Zombi!

- Zombi?

El zombi és a Gratallops.

Dins d'una nevera combi

amb tres iogurts i dos pops.

Digues "ogre"

- Ogre!

- Entesos

L'ogre ha anat a Vilassar.

I enmig d'uns rostolls encesos

ha caigut i allà s'esta.

(final per a nena)

I ara encenem la llum blava

i deixem la porta oberta.

Un, dos, tres, ja et cau la bava.

Tres, dos, u, no estàs desperta.

(final per a nen)

I ara encenem la llum blava,

llum del passadís obert.

Un, dos, tres, ja et cau la bava.

Tres, dos, u, no estàs despert.

"Cuerdas" (curtmetratge) ACTUALITZACIÓ

Aquest curtmetratge es titula "Cuerdas".
Li han donat el premi Goya 2014 al "millor curtmetratge d'animació espanyol"
Està escrit i dirigit per Pedro Solís García.
Dura 10 minuts.
"Uff... 10 minuts... Ara no puc perdre 10 minuts..."
Segur?
Feu un esforç i dediqueu-hi els 10 minuts. Estic gairebé segur que quan acabeu pensareu que no han estat 10 minuts perduts...

P - R - E - C - I - Ó - S !!!

ACTUALITZACIÓ (21-2-2014)
El video del curtmetratge havia estat penjat a internet sense permís dels autors.
De fet en els darrers dies havia hagut d'anar canviant l'enllaç a mesura que quedaven desactivats per reclamació dels drets d'autor de la productora. Segons l'equip del curtmetratge: "...Creemos que la gente que sube estas copias y las comparte lo hace con la mejor intención, pero sabed que esto nos está perjudicando de cara a futuras selecciones en certámenes y festivales..."
Per aquest motiu renuncio a seguir buscant còpies del curt i anar-les posant al meu bloc i us deixo només amb el trailer, tot i que us recomano que si no l'heu vist i trobeu algú que el tingui descarregat (i jo en conec uns quants... ;-)) us hi poseu en contacte, ja que és un cant a l'amor, l'amistat i l'acceptació de les discapacitats mentals que VAL MOLT LA PENA!

CUERDAS trailer from lafiestapc on Vimeo.

Passió de pare (II)

El 18 de gener vaig publicar una notícia titulada “Passió de pare” dedicada al Roc. Acabava dient:  “...perquè avui toca parlar del Roc però un altre dia ja li tocarà a l'Ona i hauré d'utilitzar termes semblants...”.
I això és el que faig avui:

- Una altra vegada t’has pintat els morros?
- Qui ha deixat aquesta tovallola molla aquí?
- Ona, para de retallar paperets que deixes l’habitació plena de confetti!!
- Et vols acabar la llet d’una vegada?
- Però per què carai has esgarrapat el teu germà?
- Treu-te els embolics dels cabells d’una vegada!

La meva estimada Ona... la nostra estimada Ona... que tot sovint ens fa treure de polleguera, que té tan caràcter i les coses tan clares que a vegades sembla que sigui ella la germana gran; que inexplicablement ens ha sortit presumida i molt nena i li encanta pintar-se els llavis i emprovar-se sabates; que és capaç de tardar mitja hora per beure’s el got de llet del matí (i, si cal, se l’endurà amb un biberó a l’escola... i el tornarà igual a la tarda); que li encanta jugar amb nenes més grans i veure sèries de nenes més grans com “Violeta” o “Jessy”; que és tossuda com una mula i capaç de treure un mal geni impropi de la seva edat; que pateix i s’emociona posant-se en la pell dels concursants de la tele o els personatges d’una pel.lícula; que té els armaris de la seva habitació plens de cromos enganxats, dibuixos penjats i les postades atapeïdes de mil i una cosetes (pinces del cabell, clauers, turbants, bolígrafs, ninos dels ous kinder); a qui li encanten els cigrons amb espinacs...

La mateixa que es desviu per ajudar-nos en les feines de la casa (plegar roba, endreçar, treure la pols...); que és capaç de cedir generosament una cosa que li agradaria a ella per fer content el seu germà; que a vegades plora de sentiment i penediment quan la renyem després d’haver-se portat malament; la que sempre està punt per posar-se a fer els deures o llegir o fer un dibuix o cantar una cançó; que riu com una lloca; que de cop i volta es posa a parlar en castellà i ens sorprèn amb una dicció i un vocabulari molt millor del que pot haver sentit a casa; la que és tan espavilada que quan ens veu suficientment enfadats canvia ràpidament el seu comportament i es posa a fer-ho tot perfecte; la que a vegades ens reclama quan li acabem de tancar el llum i ens sorprèn amb una pregunta transcendental sobre la vida i la mort o l’origen dels planetes; la que cada any diu que es vol desapuntar de l’EGIBA però després hi va tot el curs amb entusiasme; la que ens explica el que ha passat a l’escola amb una maduresa, un vocabulari un luxe de detalls propi d’una persona adulta...

Dies enrere vam tenir entrevista amb la seva tutora i ens va donar les notes del primer trimestre. Les notes són excel.lents en pràcticament tots els aspectes (no li digueu però és una “crack”). I els qualificatius que ens va anar desgranant la tutora de la seva actitud i comportament feien enorgullir:
...alegre, comunicativa, polida, autònoma, participativa, respectuosa, motivada, sensible, oberta, engrescada...

Tal com ens van dir del Roc, l’Ona a l’escola es comporta perfectament i és apreciada per mestres i  companys. Si no es torça, també serà UNA MOLT BONA PERSONA, amb uns valors humans i ètics sòlids, educada, respectuosa, creativa...
Tot i ser ben diferent del Roc, m’omple d’orgull comprovar que en la maleta de les coses que considerem més importants per a la vida i per al seu futur en  societat porten el mateix equipatge.
I hi ha una petita part d’orgull egoista per estar fent -més o menys- bé la feina de pares, però sobretot la satisfacció per intuir que el Roc i l’Ona seran unes bones persones que podran anar a tot arreu i sabran què i com han de fer les coses.

I acabo com vaig acabar l’altra vegada: quina sort que tenim de tenir uns fills com els que tenim!!

Us deixo amb uns extractes de l'informe del primer trimestre de l’Ona (1r de primària) que redunden en l'opinió que tenen els mestres d'ella... i, mentre mireu 4 fotos, vaig a fregar-me la bava... ;-)

És educada i col.laboradora. Té un comportament molt correcte...
Es relaciona bé i fa amics i amigues entre els companys...
L’Ona és molt responsable i treballadora. Li agrada fer bé la feina i no en presumeix...  

 

"Carpe Diem" (Ramon Mirabet)

Diu la Viquipèdia:
"Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia", és un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Té una especial importància en el Barroc i en el Romanticisme. Així mateix, es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi".

Va ser el poeta llatí Horaci qui va utilitzar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1,11: "Carpe diem quam minimum credula postero" ("aprofita el dia, no confiïs en el demà")."

I això pensava ahir quan baixava en cotxe cap a Manresa, precisament escoltant el CD del Ramon Mirabet. Pensava en la mort de la Tatiana Sisquella i com ella en els seus escrits defensava el dret a fer les coses que ens agraden i en el moment que ens venen de gust... I jo veia uns paisatges suggerents amb fragments de bosc il·luminats per una llum càlida...
Venien ganes de sortir de la carretera i agafar un d'aquells camins. Apagar el motor i quedar-se allà gaudint d'aquella llum i aquell silenci... Escoltar música o llegir o escriure o fer una becaina... APROFITAR L'OPORTUNITAT... CARPE DIEM!!

No podem fer això!
Però sí que podem fer moltes altres coses. Sobretot anar per la vida amb els ulls i l'esperit ben oberts per gaudir de tants petits moments de bellesa i felicitat que ens passen per davant i a vegades no sabem veure. Acceptar el que som i el que tenim i gaudir-ne sense desitjar ser més.


I ara per a mi les cançons del Ramon Mirabet són un complement perfecte per gaudir d'aquests petits moments.
Avui ha estrenat aquest nou vídeo de la seva cançó "Carpe Diem" i tot s'ha confabulat perquè us publiqui aquesta notícia que, espero que us agradi.