Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

24 d’oct. 2013

No a la LOMCE

Avui, 24 d'octubre fem una vaga contra la LOMCE i serem a la manifestació de Barcelona.
El Joan Turu hi posa imatges, missatge i sentiment amb una genial il.lustració (gràcies, Joan) que emula el conegut símbol de l'escola en català:
"Demà sortirem al carrer juntes, colze a colze, 
a deixar clar que amb lleis del passat 
no podem construir l'educació que volem per al futur! 
(Joan Turu)"


21 d’oct. 2013

Vaga contra la LOMCE del sr. Wert

Aquest dijous 24 d’octubre de 2013 hi ha convocada una vaga en contra de la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Cualidad Educativa), la llei d’educació que ha impulsat el ministre José Ignacio Wert.
D’entrada el pitjor que es pot dir d’aquesta llei és que s’està tirant endavant contra tothom i amb l’únic suport del PP, el partit que governa l’estat espanyol amb majoria absoluta, sense fer cap intent per buscar el consens, sense escoltar res ni ningú, ignorant les aportacions de la resta de partits polítics i, sobretot, del cos d’ensenyants que han manifestat el seu rebuig general.

Del que sé d’aquesta llei, m’uneixo a aquest rebuig per vàries raons:
• perquè es posiciona en contra del model lingüístic català d’immersió, un model que ha estat eficaç i integrador i que ha donat uns resultats equivalents als de la mitjana Estatal. De fet el tractament que fa de les llengües cooficials passa a considerar la llengua i la literatura castellanes com una assignatura “troncal” (que per llei ha d’ocupar un mínim del 50 % de l’horari lectiu) mentre que el català perdria un gran pes en el currículum perquè passaria a ser una assignatura “d’especialitat”, sense cap temps mínim assignat. Aquest tractament fins i tot permetria obtenir el títol d’ESO sense haver-se d’examinar de català (ja que es podria escollir aquesta o una altra assignatura “d’especialitat”).
• perquè afavoreix la recentralització i entra en conflictes competencials amb les diferents administracions, imposant el control per part del Ministerio de Educación dels continguts i horaris de les matèries “troncals”. L’Estat espanyol fixarà el 100 % dels continguts, per exemple, d’història o geografia (contra l’actual 55 %  que fixava fins ara). Així doncs a Catalunya potser s’haurà de reduir el pes de l’estudi de les comarques catalanes enfront del de les províncies espanyoles. O bé s’haurà d’ampliar el pes de la història d’Espanya, tot reduint el coneixement de la història de Catalunya.
• perquè manté la pèrdua de qualitat dels serveis educatius i de les condicions laborals dels treballadors de l’ensenyament (disminució de plantilles, reducció d’interins i substituts, nova congelació salarial per als treballadors de la pública i la concertada, manteniment de la retallada a la paga extra...)
• perquè redueix l’atenció a la diversitat i als alumnes amb necessitats educatives especials, perquè no millora ni la massificació a les aules ni la sobrecàrrega d’horari del professorat, perquè no aborda amb profunditat temes essencials com la formació inicial del professorat i els programes de formació permanent...
• ... i per moltes altres coses en les quals no he aprofundit tant: sobredosi d’avaluacions i revàlides, pèrdua de funcions dels Consells Escolars, canvis en la Formació Professional i l’accés a la Universitat,

I sobretot perquè és un nou cop de timó en l’erràtic rumb de l’educació que no anirà mai bé mentre cada nou partit polític que forma govern, derogui tot el que va fer l’anterior i imposi una nova llei que impedeix cap mena de continuïtat i coherència en el que hauria de ser un pilar bàsic del futur de qualsevol país.

I PER AIXÒ EL DIJOUS M'UNIRÉ A LA VAGA.
I crec que és la primera vegada que faré vaga. Les altres vegades o m’havia faltat informació o m’havia faltat conscienciació o pensava que no em podia permetre perdre la part de sou que et treuen per fer vaga... Però aquesta vegada SENTO que he de fer-la. Després d’emocionar-me veient la resposta massiva i unitària dels docents de les Balears davant de l’agressió que els suposa la imposició del decret T.I.L. i de donar-los públicament suport, sento que em trobo en una situació semblant i vull fer aquest petit gest.
A hores d’ara crec que el seguiment de la vaga serà mínim a la meva escola. I això em podria fer tirar enrere perquè no permetrà visualitzar la protesta, possiblement no servirà de res, perdré una part del sou... però... no! Aquest cop no vull formar part d’una “majoria silenciosa” i vull fer el meu petit gest de rebuig al sr. Wert i aquesta llei que ens volen imposar.

I sé que no sóc ningú per demanar-vos-ho i que cadascú té les seves raons i totes són vàlides, però com que sé que hi ha uns quants mestres que llegiu aquestes línies m’atreveixo a plantejar-vos-ho: oi que no esteu d’acord amb la política del sr. Wert i la seva LOMCE? Doncs, què...us afegiu a la vaga?

Per elaborar aquesta notícia m'he ajudat de la informació rebuda pel sindicat FEUSOC 
i de dues referències d'internet que m'han ajudat a argumentar la meva decisió:

19 d’oct. 2013

Idees per a cases sorprenents

L'altre dia fent zapping pel facebook (allò que una pàgina et porta a una altra... com si no tingués prou feina...) vaig anar a parar a una pàgina que em va sorprendre: 33 idees divertides per fer que la vostra casa sigui sorprenent (o alguna cosa així).
L'enllaç a la pàgina és aquest (clicar aquí) i us deixo amb una selecció de les que més em van agradar / sorprendre.
L'aquari al capçal del llit...

Taula amb gronxadors...

La platja al despatx de casa...

Escales o tobogan: tu tries...

Banyera transparent...

Biblioteca entre els graons de l'escala...

Skate park al menjador de casa...

Balconets amb piscina...

16 d’oct. 2013

Temps d'adaptació

Aquesta tardor del 2013 estem vivint temps d'adaptació amb l'horari del Roc.
Resulta que ha començat 3r de Primària i aquest curs suposa un "abans i un després". Ara té més deures i més exàmens. I l'hem d'ajudar a estudiar i a organitzar-se per portar els deures al dia... Fins ara no havíem hagut de fer de "mestres" dels nostres fills, però aquest any sí.
I a més a més també ha començat a jugar a futbol amb l'Artés i això suposa entrenar 3 dies a la setmana, a part del partit dels dissabtes.
Per si no n'hi hagués prou, els dimecres entrena a bàsquet i els diumenges, durant 3 mesos, anirem a córrer les curses del cros esportiu escolar.
O sigui que ens passem la setmana anant amunt i avall (amb la inestimable col.laboració de la Montse, mare de l'Iker i l'Alba, que ens porta el Roc a l'entrenament cada dia). I, quan arribem a casa, afanyant-nos a buidar la bossa d'esport, comprovar si tenim deures i si ho hem portat tot, estudiant o fent els deures, preparant la bossa per al dia següent...
La situació ha provocat alguns canvis d'hàbits. Per exemple, entre setmana la tele no s'engega perquè, si no, era impossible enllestir-ho tot (s'hi queden enganxats i després s'enfaden moltíssim quan la tanquem). A més a més, al Roc li hem posat un llum i una cadira a l'escriptori de la seva habitació (que fins ara mai no havia utilitzat) perquè tingui un lloc més adequat i tranquil per fer els deures sense distraccions.
I com que estem en període d'adaptació hi ha dies de tot: dies que ens hem deixat coses a l'escola, dies que no tenim ganes de fer res i la tasca se'ns allarga, dies que ens barallem perquè el volem ajudar però ens diu que la seva senyoreta no ho diu d'aquesta manera...
En fi, encetem una nova etapa i tots plegats ens hi estem adaptant, però sabem que (com deien els Manel) ... ens en sortirem!








13 d’oct. 2013

Concert de Ramon Mirabet

El diumenge 13 d'octubre vam anar tota la família de concert: el Roc, l'Ona, l'Anna i jo. Era la primera vegada que anàvem tots a viure un concert que no fos de música infantil i la veritat és que va ser una experiència boníssima!!
I la "culpa" d'aquest èxit és del RAMON MIRABET i les seves precioses cançons!!

El concert era a la Sala El Sindicat de Balsareny, dins del cicle "sonaB". Vam arribar-hi puntuals i vam esperar a la plaça de la Mel fins que ens van deixar entrar i ocupar les nostres localitats a primeríssima fila per poder gaudir de tot. Vam començar a comptar els instruments que hi havia a l'escenari: teclats, trombó, acordió, contrabaix, bateria, guitarres acústiques i elèctriques... feia molt bona pinta! I amb una mica de retard van sortir tots els músics i finalment el protagonista: el Ramon Mirabet.
El concert va fluir de manera molt còmoda i agradable amb unes cançons boniques i melòdiques intercalades amb les altres que són d'ànima més negra, rítmiques i animoses.
El repertori va ser bàsicament el del seu disc de debut "HAPPYDAYS", però també ens va regalar un parell de versions precioses: "These boots are made for walking" i "You're the one that I want". Aquesta segona us l'enllaço al final de la notícia en un vídeo d'una altra actuació i us convido a que la gaudiu i endevineu de què us sona...
El cantant anava fent comentaris simpàtics i vam tenir la sensació de trobar-nos tots molt a gust (els músics i el públic), picant de mans, seguint el ritme amb els peus i sobretot: SOMRIENT.
A mi és una cosa que em passa molt als concerts. M'encanta fruir de la música en directe, sentir la complicitat dels músics, les seves mirades, els seus gestos d'aprovació, les improvisacions que sorgeixen en aquell mateix moment, les rialles i ganyotes quan algú s'equivoca de manera imperceptible per la majoria del públic. Si connecto amb el concert puc passar gran part de l'estona somrient. I, quan m'anava girant per veure si l'Anna i els nens també estaven gaudint del concert veia que ells també somreien i s'ho estaven passant bé.
Després del concert vam comprar el disc i vam esperar que sortís el Ramon per demanar-li que ens el signés i fer-nos-hi una foto. Va estar molt amable i proper, demostrant que el seu tarannà acompanya les virtuts de la seva preciosa veu, una veu trencada però càlida que dóna un color molt especial a les seves composicions.

La vida són moments en que la felicitat ens fa pessigolles i avui n'hem viscut un.

MOLTES GRÀCIES, RAMON 
PER LA TEVA MÚSICA I 
LA BONÍSSIMA ESTONA 
QUE ENS HAS FET PASSAR!!

Acabo amb un petit reportatge fotogràfic de la tarda, el vídeo que us havia anunciat i la recomanació entusiasta que si en teniu l'ocasió us deixeu seduir per les cançons del Ramon Mirabet (el Roc i l'Ona ja demanen quan serà el seu pròxim concert...)