Mojitos

Em sembla que els vaig tastar per primer cop amb uns amics a Calders i ja em van semblar boníssims.
Llavors vaig començar a fer broma amb la Yuni, una companya que és de Cuba. Com que són originaris d'allà li deia que un dia ens n'havia de fer. I després de molt insistir-hi un dia ens en va fer: boníssims!!
Després amb alguna trobada de germans, també he pogut gaudir dels que fa el meu cunyat Ramon: boníssims!!
I l'avantatge de totes aquestes vegades és que se'n prepara una bona quantitat en un recipient gran i en pots anar prenent un got... i un altre... i un altre... En canvi si el demanes en un bar el pagues caríssim i el preu et fa tirar enrere de demanar-ne més.
Total, que vaig pensar que era una cosa que havia d'aprendre a fer...

L'any passat vaig buscar receptes per internet (perquè la "pega" de tots aquests que saben fer-ne és que no tenen una recepta sinó que el van fent intuïtivament: una mica més d'això, una mica més d'allò...) i vaig arribar a fer-ne alguna vegada i no van sortir malament del tot.
I aquest estiu... vaig adonar-me que havia perdut la recepta... O sigui que vaig haver de tornar a investigar i a provar i, ara que he trobat les proporcions un altre cop, he decidit publicar-les al picalapica perquè així sé segur que no les tornaré a perdre...
I si de passada algú vol provar de fer-los... ja em direu si us queden bons o no.

INGREDIENTS (per fer-ne més o menys un litre)

• 6-7 cullerades de sucre morè (si ho feu amb sucre blanc amb 6 n'hi ha prou)
• fulles de menta al gust del consumidor (en el meu cas, moooltes)
• el suc de 2 llimes (reservar algunes rodanxes per decorar)
• 1 got de rom
• 2 gots d'aigua amb gas (Vichy o similar)
• gel picat, trinxat o esmicolat (mooooooooolt)

PROCÉS

• En un recipient s'hi posen les 6 cullerades de sucre i les fulles de menta i s'aixafen una mica les fulles amb el morter perquè s'escampi l'aroma barrejat amb el sucre. Després s'hi aboca el suc de les llimes i es barreja tot plegat.
• S'hi afegeixen els líquids (el got de rom i els dos gots d'aigua amb gas) i es barreja tot ben barrejat.
• S'hi va afegint el gel picat i es va remenant.
• Es tasta i es rectifica al gust del consumidor (més rom, més sucre, més llima, més menta... el paladar de cadascú és diferent).
• Es va degustant amb bona companyia, bona conversa i somriures creixents.

Guardo molt bons records d'algunes vetllades que han començat al voltant d'uns mojitos o sigui que us recomano que els proveu. I no patiu que no és una beguda molt alcohòlica i que et faci perdre el món de vista. Només molt refrescant i agradable.
Que vagi de gust!!

Conscients d'un luxe

Cada vegada que estem passant les vacances a Calafell i rebem la visita d'alguns amics em quedo impressionat de la cara que fan a mesura que van entrant dins de l'apartament.
Els expliquem que és un setè pis i que és molt vell i modest. Ells van entrant pel passadís i quan arriben al menjador i veuen la vista impressionant sobre el mar es queden embadalits.
I això em fa revalorar la sort que tenim de passar les vacances cada any aquí a Calafell. En un apartament a primera línia davant del mar amb unes vistes espectaculars.
Són espectaculars les vistes i també el fet que només haguem de travessar el passeig marítim per anar i tornar de la platja. I a més a més al bloc d'edificis hi ha una piscina comunitària...
Contemplar el mar, de dia i de nit, sentir el seu so hipnòtic... és un luxe fantàstic al que ja ens hem acostumat perquè fa molts anys que venim a Calafell i ara ja fa molts anys que lloguem el mateix apartament. I en som conscients i el valorem, però m'agrada veure en la cara dels que en gaudeixen per primer cop, la cara que devia fer jo el primer dia.
Que per molts anys hi poguem anar tornant!!

Actitud 2.0.: Decàleg per encarar la vida

Amb les noves tecnologies tot sovint acabes jugant al joc de l'oca: d'oca en oca i tiro perquè em toca.
Llegeixo un article del Josep Mª Oliva al Regió 7 recordant la figura de la Teresa Just (professora de literatura i regidora d'ensenyament de l'ajuntament de Manresa... recentment desapareguda). En el seu article fa referència a un altre article del bloc del Ramon Fontdevila "Tomba que gira... (que gira que tomba)".
Hi vaig, el llegeixo i acabo descobrint la Meius Ferrés i el seu bloc "Nodes" amb un interessant decàleg per encarar la vida amb actitud 2.0.
Aquesta Meius Ferrés és una persona que treballa en comunicació digital, a la Unitat 2.0 de la Universitat de Girona. També és la secretària nacional del Partit en Xarxa a Esquerra Republicana de Catalunya.
I aquest és el decàleg que he trobat tan interessant i espero que us agradi:

1. Curiositat, com quan érem infants, per aprendre cada dia del món i de la gent que ens envolta.

2. Generositat per compartir allò que anem aprenent per si pot fer servei a algú altre.

3. Obertura de mires per explorar noves vies, noves maneres de treballar, nous conceptes, que ens facin créixer en l’àmbit personal i professional.

4. Inquietud per mantenir-te despert i estar al dia d’allò que passa, en un aprenentatge constant.

5. Capacitat integradora per crear xarxa, promoure complicitats i esdevenir node de connexió entre persones a la xarxa i a la vida.

6. Fermesa per mantenir el rumb malgrat tots els entrebancs en un entorn d’incertesa, incomprensió i dificultats derivat de la resistència al canvi.

7. Transparència per mostrar-te a la xarxa sense perjudicis ni subterfugis, sense voler aparentar allò que no ets.

8. Entusiasme per engrescar les persones que t’envolten en projectes compartits i per poder-los convèncer de la conveniència i les oportunitats que ofereix el bon ús de la xarxa.

9. Compromís amb el camí que s’ha iniciat i bona disposició per ajudar la gent de l’entorn per caminar-hi plegats, de manera col·laborativa.

10. Ambició professional per avançar i millorar en la creació de la pròpia reputació digital.

Anunci de bon gust

Fa 26 anys que estiuejo a Calafell i en fa molts que passo per davant d'aquest establiment. I sempre m'han cridat l'atenció les dues fotos que en fan publicitat.
Es tracta del Centre d'Estètica i Spa "SONIA" i per fer promoció de les seves tècniques de fotodepilació i fotorrejoveniment utilitzen fruites amb un resultat molt elegant i convincent...
...o a mi m'ho sembla.
I a vosaltres?

The Wedding song (lletra)

El dissabte 17 d'agost vam assistir al casament del Marc Armangué i l'Annette van Zyl, amics de Calders.
El que tenia d'especial aquest casament és que els nuvis em van dir que els faria molta il.lusió que els fes una cançó i els la interpretés el dia del casament.

L'encàrrec era de molta responsabilitat i me'l vaig agafar amb calma. Durant força dies vaig anar jugant amb la guitarra i anava encadenant acords que em suggerien que podien formar la cançó.
A mesura que la part musical va anar avançant vaig fixar-me en les sensacions que em produïa cada melodia i això em va anar donant la idea de què podia explicar cada estrofa, a partir de la informació que m'havien donat els nuvis sobre l'inici de la seva relació (noia de Cape Town -Sudàfrica- i noi de Manresa es coneixen a Aberdeen -Escòcia- i consoliden una relació malgrat la diferència d'origen, cultura i idioma).
Després vaig posar paraules a tota aquesta informació, però la part final del procés va ser relativament ràpida perquè ja tenia les idees força clares.
Finalment només va caldre trobar el tempo i ritmes adequats i passar la "prova de foc". Li vaig ensenyar a l'Anna i -a la primera!- vaig aconseguir la seva "benedicció".

Malgrat les meves limitacions interpretatives, crec que puc dir que la cançó va ser un èxit i va agradar molt als nuvis i a bona part dels convidats.
Com que va quedar enregistrada en vídeo, espero poder-vos penjar aquest vídeo properament.
Mentrestant us deixo amb la lletra que vaig composar i la foto de les dues dones més guapes del casament (i cap d'elles no era la núvia, ho sento, Annette).

Per cert, el títol de la cançó significa "Cançó de noces" en anglès.

THE WEDDING SONG

Papallona que volaves quan corria l’any 2000

va ser el teu bategar d’ales

que ens va fer trobar a Aberdeen.

De Cape Town i de Manresa, aigua i oli, pebre i sal,

però el destí ens va fer una empenta,

vam trobar-nos cara a cara

i va sorgir…

De cop el que no entenc ho entenc

perquè el cor és bon traductor.

Se’n van el seny i la prudència

de cop s’ha esvaït la por…

…ja ningú ens podrà dir “no”

i aprendrem el bo i millor

del nostre amor.

No ens podem prometre somnis que potser no es compliran,

el món és un lloc prou ample

i ens té un raconet guardat.

Potser no és Cape Town, ni London, ni Manresa, ni Aberdeen,

potser no és tampoc Girona,

potser ja ha quedat prou clar

que és a Calders.

Tant se val el lloc, el “com” i el “quan”,

si tenim ben clar el “per què” i el “qui”.

No hi ha cap problema prou seriós:

cadascun porta la seva solució.

T’ho puc dir en anglès o en català

perquè ens entenem sense parlar…

De cop el que no entenc ho entenc

perquè el cor és bon traductor.

Se’n van el seny i la prudència

de cop s’ha esvaït la por…

…ja ningú ens podrà dir “no”

i aprendrem el bo i millor

del nostre amor.

…ja ningú ens podrà dir “no”

i aprendrem el bo i millor

del nostre amor.