Tauleta de nit

Divendres em van regalar un llibre de poesia i quan vaig arribar a casa i vaig deixar-lo sobre la tauleta de nit, vaig pensar: Ufff!! Quants llibres!!
I després vaig mirar-me'ls i vaig pensar: Ufff!! Quanta diversitat!!
Perquè s'ajunten dues coses:

1.- M'encanta llegir i m'encanten els llibres. Puc entrar en una llibreria i enamorar-me de molts llibres ja sigui per l'autor, per la coberta, pel resum de la contracoberta, pel tema... I de temes molt diversos... A més a més som socis del Cercle de Lectors i gairebé cada mes comprem algun llibre a través d'aquest sistema, a part dels que van caient per sants, aniversaris, Sant Jordi o sense data especial a celebrar. Un llibre (i un disc) sempre és un molt bon regal per a mi.
2.- Però no tinc temps de llegir. I per això van acumulant-se a la tauleta de nit fins que arriba algun període de vacances i els puc anar despatxant.

Ara mateix hi tinc:

1.- Els que tinc començats, pendents d'acabar:
"RAFA. LA MEVA HISTÒRIA" (John Carlin)
"PARLANT LA GENT S'ESTIMA" (Ferran Ramon-Cortés)
"CASA DE MISERICÒRDIA" (Joan Margarit)
"SIS DIES D'AGOST" (Josep Fàbrega)
"AVIS I ÀVIES" (Teresa Clua, amb il.lustracions de Joan Turu)
"EL DIA A DIA (1988-1992)" (Joan Brossa)

2.- Els que encara no he començat, però tinc ganes de fer-ho:
"EL LLIBRE DE LA MARATÓ DE TV3" (Onze autors per la regeneració i el transplantament d'òrgans i teixits)
"UN CREUER FORA DE SÈRIE" (Sílvia Soler)
"LES MANS DE LA DEIXEBLA" (Anna Moner)
"1Q84" (Haruki Murakami)
"CAMINS D'HIVERN" (Josep Fàbrega)
"D'AQUÍ ESTANT (no) ES VEU EL MAR" (Josep Fàbrega)
"PARLO D'ALOMA" (Josep Fàbrega)

3.- Els que ja vaig llegir i tinc per consultar en moments puntuals:
"XOCOLATA DESFETA" (Joan-Lluís Lluís)
"TINC UN DUBTE" (Rudolf Ortega)
"GUIA PRÀCTICA PER A FER LECTORS" (Edició del Departament de Cultura)
"MÀGICS. ANTOLOGIA POÈTICA" (Guia de lectura del "Tocats de lletra" 2010)
"ESCRIURE BÉ" (Mª Pilar Cor)
"MÀQUINES PER A ESCRIURE" (Víctor Sunyol)
"M'AGRADA LLEGIR" (Joan Portell)

4.- Els que tinc començats i no sé si mai acabaré:
"L'ESCOLA CONTRA EL MÓN" (Gregorio Luri)
"MANEL FONTDEVILA. RETRAT DEL CRONISTA" (Joaquim Noguero)

5.- Els que no he començat i crec que mai no començaré:
"L'HERÈNCIA D'HORST" (Teresa Roig)
"COL.LECCIONS" (Teresa Clua)

N'hi ha de poesia, novel.les, de didàctics sobre la lectura i l'escriptura, biografies, de reflexions...
N'hi ha massa... hauria de fer endreça i deixar només els que vull llegir pròximament...
I després d'aquest poti-poti se m'acut que això podria donar per a una altra notícia...

Quins llibres dels que ens han marcat podríem tenir permanentment sobre la tauleta de nit? Anem-hi pensant...

Un vídeo pel cap de setmana

No coneixia el grup: ESTÚPIDA ERIKAH.
No coneixia la cançó: "GOMINOLES GEGANTS I LES MERAVELLES AQUÀTIQUES".
I mirant el darrer número de la revista Enderrock he llegit "...cançó amb un preciós videoclip de l'il.lustrador Conrad Roset ...".
I, tot i que tampoc no coneixia aquest il.lustrador, he buscat el vídeo, l'he mirat i m'ha agradat. La cançó no està malament, però sobretot és molt maco, estimulant i evocador anar veient el procés creatiu del dibuix que fa aquest il.lustrador a partir de la lletra de la cançó.
Val la pena i fa cap de setmana.
A veure què us sembla...

Monsieur Cousteau

Tornen ELS AMICS DE LES ARTS!!
Després de l'exitosa gira del "Bed&Breakfast", un merescut descans i la lògica aturada per a la creació i enregistrament del nou disc, ja s'acosta el seu retorn.
El 14 de febrer surt a la venda "ESPÈCIES PER CATALOGAR" però aquest dimarts van estrenar la primera cançó, que és aquesta "MONSIEUR COUSTEAU" que avui us enllaço.

Les primeres sensacions no són pas espectaculars (el llistó està molt alt i sovint costa valorar les coses a la primera escolta), tot i que és veritat que cada cop que la torno a escoltar m'agrada una mica més.
Però ELS AMICS no són pas una promesa sinó que són una rotunda realitat que han demostrat enginy, frescor, bon gust musical, originalitat, espontaneïtat, feeling amb els seus seguidors, directes molt divertits... o sigui que estic segur que el nou disc no ens decebrà.
Aquí tenim la llista de les cançons:

1. L’affaire Sofia
2. L’home que dobla en Bruce Willis
3. Monsieur Cousteau
4. Els ocells
5. Louisiana o els camps de cotó
6. Carnaval
7. A aquestes alçades de la pel·lícula
8. Ciència-ficció
9. Miracles
10. L’arquitecte
11. El matrimoni Arnolfini
12. Tots els homes d’Escòcia

Aquí teniu un enllaç on parlen de la gènesi d'aquesta primera cançó: CLICA AQUÍ.

I aquí teniu la cançó "Monsieur Cousteau", il.lustrada per la foto de la portada del nou disc.


I el 9 de març tenim les entrades per anar-los a veure en directe al Kursaal de Manresa i moltes ganes de veure'ls i de passar-nos-ho molt bé.

Fórmula de la felicitat

El dissabte 14 de gener, a la columna "Pilot Vermell" de la Tatiana Sisquella al diari ARA, en un article titulat "Fórmula secreta", vaig llegir:

"L’altre dia una experta en la matèria m’explicava que la felicitat és la distància que hi ha entre el que tens i el que vols. Com més gran sigui la línia que separa aquests dos extrems, més gran serà la infelicitat que corres el risc de patir. I a la inversa: si el que tens i el que vols és molt semblant, és probable que vagis amb un somriure pel carrer des que surt el sol fins que es pon. Per tant, si volem la lluna, és probable que la sensació de frustració cada nit ens faci perdre la son. En canvi, si volem coses que més o menys estan al nostre abast, potser tard o d’hora estarem contents..."

Fa temps que estic totalment d'acord amb aquesta equació i intento aplicar-la. A vegades havia comentat amb algú que creia que aquest era el secret de la saviesa: acceptar i conformar-te amb el que tens (però no perquè no vulguis aspirar a més, sino valorant la sort que tens de tenir tot el que tens) i no desitjar coses gaire ambicioses que no poguem aconseguir.
Per això hem de dir que la societat consumista actual ens fa infeliços. Perquè ens ensenya que els cotxes són brillants i corren molt, que els nois guapos i ben vestits estan rodejats de dones esplèndides que cauen als seus peus, que la gent viu en cases immenses i luxoses, totes amb piscina i totes les coses perfectament ordenades i sense un bri de pols, etc, etc.
I llavors jo...
...miro el meu cotxe que no corre tant, fa dies que no el rento i té uns quants bonys al parafang del darrere...
...em miro al mirall i em veig sense afaitar, amb panxeta, les sabates empolsinades i els pantalons més desgastats del compte...
...miro casa meva amb tot de llibres, revistes, factures i joguines dels nens per endreçar; la post de planxar plena de roba per planxar; el marbre de la cuina ple d'envasos que ja no em caben a la galleda i que he de dur al contenidor groc...
...i penso que mai no seré com la gent dels anuncis i les pel.lícules (que, no ho oblidem, no són gent real).
I a més no tinc les últimes joguines tecnològiques que "HEM DE TENIR" per ser feliços: la PSP, la Wii, la Nintendo, la Blackberry, la tele de pantalla plana, la Termomix...
Com puc viure sense tot això?? Si sembla que la llista del que "no tinc" és molt més llarga de la llista del que "sí tinc"?

Doncs visc perfectament i no em sento gens desgraciat de no tenir-ho. No ho necessito per a res. I estic molt content i orgullós de tenir el meu cotxe C5 que vam poder pagar al comptat en el seu dia i que farem servir tants anys com puguem; i no tinc cap problema d'autoestima quan em miro al mirall perquè estic content de ser com sóc; i m'encanta viure a la casa on vivim (que sé que hauríem de tenir més endreçada però que, mira, amb dos nens i passant tot el sant dia fora de casa, doncs... la tenim com la tenim); i em sento afortunat de tenir una dona a qui estimo i que m'estima (malgrat tot) i dos nens plens de salut i que fan el que han de fer els nens de la seva edat (incloses les trapelleries i les enrabiades corresponents).
I segur que si reflexiono una mica descobriré que la llista de tot el que tinc (de les coses materials i, sobretot, de les immaterials) és molt més llarga que la del que no tinc (si més no de les que no tinc i "necessitaria" tenir).
Perquè no necessito gaire més que el que el dia a dia em va oferint de mica a mica. A vegades hi ha temporades meravelloses i màgiques i a vegades hi ha temporades més monòtones i ensopides, però penso que la vida és així i no pas com ens volen ensenyar en els anuncis i les pel.lícules.
O sigui que, malgrat tot el que es pugui millorar, penso que no em puc queixar i em sento... raonablement feliç... almenys avui.

Una cançó per recuperar

A vegades em passa.
Un disc està de moda i acabes escoltant sempre les 3-4 cançons més populars. Llavors aquell disc passa de moda i deixes d'escoltar-lo. I molt temps després, un dia el poses i redescobreixes una cançó que no entens com et va poder passar desapercebuda en el seu moment.
Al disc "Viva la vida" de Coldplay ens vam fer un fart d'escoltar la cançó que donava títol al disc (sobretot els del Barça) i anys després vaig descobrir la que venia darrera d'ella: "Violet Hill".

No us vull fer un discurs ni un sermó. Només us dic que m'agrada molt.
Si teniu 3'44 minuts, escolteu-la.
Potser també us agradi a vosaltres.