Volar en globus

Aquest dilluns 26 de juliol celebràvem moltes coses: el sant de l'Anna, els 15 anys de casats i els 23 de relació. I per celebrar-ho vam anar a volar en globus per la Garrotxa. Va ser una jornada molt especial que va començar el diumenge a la tarda...

...vam deixar els nens a casa dels avis i vam enfilar la carretera cap a la Garrotxa. L'Anna no sabia on anava (era una sorpresa que li preparava jo) però, bruixa com és, de seguida va endevinar tot el que anàvem a fer. Vam arribar a Santa Pau, on havíem de passar nit, i vam instal.lar-nos a Can Menció, ben bé a la Plaça Major del preciós i històric nucli medieval. Després d'uns moments d'indecisió vam decidir on aniríem a sopar: a Besalú!

Vam arribar a Besalú quan el dia ja començava a declinar i anàvem al revés de la gent. La majoria marxava després d'haver-hi passat el dia i nosaltres tot just arribàvem. Vam fer una volta pels seus bonics carrers, rumiant on soparíem i finalment vam decidir-nos pel restaurant "Cúria Reial", amb una terrassa amb vistes al Pont.
Vam sopar la mar de bé mentre anava fent-se de nit i llavors vam veure sortir de darrera les muntanyes la lluna que feia el ple. Havent sopat vam passejar pels carrers medievals, gaudint del silenci i la calma, tan diferents del Besalú de dia ple de turistes i amb els expositors de les botigues que omplen l'espai dels carrers. L'Anna va fer mil i una fotos dels edificis i carrerons i, és clar, del Pont. I finalment vam plegar veles i vam anar cap a Santa Pau perquè l'endemà ens havíem de llevar molt d'hora.

Abans d'adormir-nos, però, encara vam tenir temps per gaudir d'un altre luxe: el silenci de Santa Pau. Vam arribar-hi passades les 12 de la nit i ens vam endinsar a la plaça enmig d'un silenci preciós. Els edificis medievals reposaven i no se sentia res. Vam fer un volt pels carrers més emblemàtics il.luminats admirant aquells porxos, aquells balcons amb bigues de fusta, aquelles finestres gòtiques... aquella pau!! És clar que es diu Santa Pau!
Abans de ficar-me al llit vaig sortir al balcó i vaig inspirar aquell ambient i vaig tornar a constatar que no se sentia res, però res de res... I no era un silenci inquietant, donava pau i tranquil.litat. Concretament només vaig poder copsar 3 sons: els roncs d'algun veí que dormia plàcidament, l'aigua que corria per algun riu o rierol proper i el fregar de la senyera catalana empesa pel vent dalt del campanar de l'església.

A les 6 h del matí va sonar el despertador, vam desfer el campament i ens vam encaminar a Can Xel, el punt de trobada a 4 km. d'on havíem dormit. Allà vam anar coincidint tots els passatgers i cap allà a les 7 h. vam anar encaminant-nos a un prat on van començar a muntar els globus. Desplegar les veles, enganxar-les a la cistella, començar a inflar-les i mica a mica anaven apareixent els romàntics mitjans de transport que ens havien de passejar aquell matí. Al nostre globus vam pujar-hi 4 parelles i el conductor, un tal Pepe que va resultar ser un excel.lent i divertidíssim company de viatge.
Vam enlairar-nos i al voltant d'uns 1200-1500 metres d'alçada vam anar buscant els corrents d'aire favorables per fer la passejada. Des del cel vam veure diversos volcans i punts més allunyats com el Cap de Creus, l'estany de Banyoles o alguns cims pirinencs. L'objectiu inicial era Besalú, però els vents no ens hi deixaven arribar i finalment vam aterrar a Sant Miquel de Campmajor després d'haver fet gairebé dues hores de vol i haver recorregut uns 19 km. de distància. Durant l'estona de vol ens van servir un esmorzar sibarita amb una excel.lent coca de llardons i unes copes de cava.
Després d'un aterratge una mica impressionant ja que vam llepar uns arbres abans de tocar el terra (després ens van explicar que era relativament habitual), el vehicle de rescat ens va recollir, vam plegar el globus i vam adreçar-nos en cotxe al càmping La Fageda on vam fer un esmorzar molt més contundent a base de pa amb tomàquet i embotits, botifarres i fesols, rematat per uns cafès i uns xupitos de ratafia. Tot això entaulats tots els membres de la tripulació del globus: les 4 parelles, el pilot i el conductor del vehicle de rescat, en un ambient molt agradable en que els experts ens anaven responent tots els dubtes i preguntes que teníem. Després ens van donar un simpàtic diploma acreditatiu del vol que va acabar de rubricar una experiència molt i molt recomanable (tant que aquí deixo l'enllaç a la web de l'empresa VOL DE COLOMS).

Volar en globus ens va agradar moltíssim. No ens va fer gens de por (malgrat anar a un alçada considerable) i va resultar molt agradable, relaxant, espectacular i totalment recomanable. I va posar el colofó a una excel.lent jornada romàntica de parella. Encara queden cops amagats i moments per compartir i disfrutar plegats després de 23 anys... i que per molts anys!!

Mallorca: reportatge fotogràfic

Avui per fi puc oferir un reportatge fotogràfic dels 5 dies que vam passar a Mallorca, amb una petita descripció dia a dia.

Diumenge 11:
Ens vam llevar a les 5 del matí. Calders-Girona. Agafar vol de Ryanair. Aterrar a l'aeroport de Palma. Agafar el cotxe de lloguer. Travesar l'illa fins a la platja de Muro. Trobar l'apartament. Instal.lar-se. Una mica de platgeta. Anar al súper a fer la compra abans no tanquin. Dinar súper tard. A la tarda més platgeta. Petita passejada, banyar, sopar i... veure la final del Mundial després d'haver vist banderes espanyoles per tot arreu.

Dilluns 12:
Coves del Drac. Passejada pel port de Porto Cristo. Dinar a l'apartament. Tarda d'exploració per la penínsul.la de Formentor: mirador de Mal Pas, platja de Formentor (amb banyadeta inclosa) i far del cap de Formentor.

Dimarts 13:
Monestir de Lluc. Carretera de muntanya per la Serra de Tramuntana. Carretera de Sa Calobra amb corbes vertiginoses com la del "Nus de Corbata". Torrent de Pareis: platja, dinar i geladet a la cala amb unes vistes magnífiques. Fornalutx: un dels pobles més macos de l'illa (diuen...). Tramvia de Sóller cap al port (anada i tornada).

Dimecres 14:
Visita al poble antic d'Alcúdia amb les seves muralles. Banyada a la cala Molins (pertany al municipi de Cala Sant Vicenç). Dinar a l'apartament. Banyada a cala Agulla (pertany al municipi de Cala Rajada).

Dijous 15:
Llevar-se i recollir-ho tot. Travessar l'illa fins al castell de Bellver a Palma. Fer la visita. Arribar a l'aeroport, tornar el cotxe, buscar un lloc per dinar, comprar alguna ensaïmada (poques perquè només podem dur l'equipatge de mà) i fer el vol de tornada sense cap altre incident.

ENS HA AGRADAT MOLT. MIREU LES FOTOS I SABREU PER QUÈ.

Guardar un secret

No m'agraden els secrets!
Una de les meves grans virtuts potser és un dels meus grans defectes i és que sóc molt transparent. A mi em pregunten i jo contesto i em costa amagar informació. Tendeixo a dir tot el que sé i a vegades m'equivoco perqùe hi ha coses que no hauria de dir i llavors quedo malament amb un o altre.
A vegades em diuen "...saps què?.. bla, bla, bla.... m'ha dit que no ho digués a ningú o sigui que ja ho saps: no ho diguis a ningú, eh?...". I llavors penso:
1.- Si t'han dit que no ho diguessis a ningú perquè m'ho has dit a mi?
2.- Ara m'has fet còmplice del teu "delicte" i m'obligues a que jo tingui aquesta informació, però sense delatar-te ni transmetre-la a ningú.
3.- Ara he de concentrar-me a NO DIR això a ningú si surt el tema i em suposa un neguit i tensió afegides que no voldria tenir.

Ara bé, hi ha algunes vegades a l'any, en el cas de les celebracions de l'Anna, en que em veig obligat a tenir secrets amb ella per mantenir la sorpresa dels regals que vull fer-li. I això encara és més difícil.
Perquè amb l'Anna ens tenim una confiança i una sinceritat totals (i amb el temps vaig veient que és una mica inusual el grau tan alt de transparència mútua). Ens llegim l'un a l'altre els correus electrònics i els missatges de mòbil i ens ho expliquem tot (menys les coses que ens descuidem, però no és amb intenció d'amagar-les). I llavors quan arriba aquesta situació d'amagar-nos una informació, estem tan desentrenats que ens costa un esforç suplementari i sovint estem a punt de posar-nos de peus a la galleda i espatllar la sorpresa.

Cal buscar el moment oportú per fer les gestions, aprofitant les poques estones que no estem junts o amb els nens. Buscar excuses per explicar què estava fent, amb qui parlava, a qui he trucat, per què carai he de baixar a Manresa...
I quan ja està tot organitzat i resolt i penses que el regal li agradarà, però encara falten dies per fer-li, resisitir la temptació de dir-li "Saps que et regalaré? Això i això, oi que t'agradarà?"

I així estic ara. Dilluns 26 és Santa Anna (i fa 23 anys que vam començar a sortir i 15 que estem casats). Ja tinc el regal preparat, però no puc dir res...

... he dit que no puc, no em tibeu de la llengua...
...espero que li agradi...

"Mejor": una cançó positiva

M'acaben de regalar el darrer disc de DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES (vs. las Trompetas de la Muerte). No està malament tot i que tampoc no és una obra mestra.
Ara bé, en aquests dies que estem revivint algunes morts passades i la tristesa que ens va acompanyar, la cançó "MEJOR" em sembla un cant molt optimista, dolç i maco per combatre-la. Us deixo l'enllaç a la cançó i la lletra.

Que vagi de gust!





Esto ya no es lo mismo, esto es mucho mejor,
esto ya no es lo mismo, me duele decírtelo.

Dijeron que esto es bueno, esto es mucho mejor,
mejor que dos monos haciendo el amor,
mejor que un radar loco en la autopista
sacándole fotos a turistas bañistas,
mejor que una trompeta, un gol en el descuento,
el beso de las mantas, las noches de invierno,
vinieron y dijeron que era mejor, y tú le respondiste que mejor es el sabor...

de una mandarina cuando la adivinas, mejor es en el mar que en la piscina,
saltarse la verja si no encuentras la puerta, mejor son los escotes en primavera,
viajar en tren una tarde de verano con el bañador todavía mojado,
vinieron y dijeron que era mejor y tú les sugeriste que mejor es el color...

de los mofletes de un niño entusiasmado, mejor es la ilusión que abrir el regalo,
perderse en el monte una mañana de otoño y buscar tesoros en forma de hongos,
andar por el pueblo, encontrarte de nuevo, mejor es besarte que enviarte recuerdos,
vinieron y dijeron que era mejor y tú les cantaste mejor mejor…

Mejor, quizás, tal vez, posiblemente,
te tendré aquí dentro para siempre,
haz que pase, no se quede fuera la doctora amor espera….

Mejor los abrazos fuertes de gol,
mejor perderse, mejor salvarse,
crear, caer, hundirse, sufrir,
sangrar, crujir y volver a levantarse,
mejor es bailar, mejor la conga, mejor la acción, mejor al sol,
mejor con suavizante, mejor pedir perdón, mejor si estás encima, mejor escuchar al...
pumpum, pumpum….

Esto ya no es lo mismo, esto es mucho mejor,
esto ya no es lo mismo, me duele decírtelo

Mallorca: ...hi tornarem!

Acabo d'arribar de Mallorca on hem passat 5 dies amb la tribu més autèntica i immediata (és a dir, la parella i els dos nens).
M'ha agradat molt.
Ens ha agradat molt.
Ens ha agradat tant que hem decidit que hi tornarem.
Fa dos anys vam anar a la Garrotxa i ens va agradar molt i l'estiu següent vam repetir Garrotxa. I ara estem segurs que repetirem Mallorca.
Per moltes raons però sobretot per una: per les seves platges.

De sempre que passem 15 dies a la platja de Calafell. I ens agrada molt, però és que les platges de Mallorca, les seves platges i cales, ens han semblat espectaculars.

T'asseus a la sorra i veus l'aigua transparent davant teu. Durant força metres pots anar entrant sense que et cobreixi gaire (ideal per als nens). Vas entrant en una aigua neta i càlida. No hi ha una exageració de gent i la que hi ha busca el mateix que tu, l'ambient és suficientment tranquil i familiar. La majoria de vegades la platja queda recollida per una mena de badia de manera que a dreta i esquerra tens paisatge rocallós i pinedes mediterrànies que t'enmarquen la platja.
I tant si estàs dintre de l'aigua amb el cos en remull, com si estàs a la sorra gaudint del paisatge, mica a mica vas fonent-te amb aquest ambient i t'inunda una pau i una tranquil.litat que et permetrien quedar-te allà hores i hores sense fer res, només deixant-te imbuir per aquestes sensacions.
Hem estat a la platja de Muro, a la de Formentor, a la d'es Torrent de Pareis, a la de cala Molins (a Cala Sant Vicenç), a la de Cala Agulla (a Cala Rajada) i sabem que ens en queden moltes més per descobrir.
I ho farem.
Tornarem a Mallorca.

(les fotos d'aquesta notícia són de CALA AGULLA i si hi cliqueu a sobre les podreu veure en una mida més gran i apreciar més el que us explico)