"Escultura inacabada" (poema)

 

ESCULTURA INACABADA

Mar al meu davant. Aigua salada.

Dolça simfonia en moviment.

És el mateix mar cada vegada?

Soc jo al seu davant sempre el mateix?

Ve als meus peus el mar amb cada onada,

peró després recula i, tot seguit,

n'hi segueix una altra, sempre una altra...

O era la mateixa constantment?

I jo, cinquanta anys, peus a la sorra,

soc igual que el jo de fa vint anys

que també es llevava sempre d'hora

i venia a escriure arran de mar?

Quin dilema estèril que em plantejo!

Puc reflexionar-hi un temps ben llarg

i no crec poder dictar sentència.

No podré arribar a cap conclusió.

Jo soc el mateix. Mantinc l'essència.

És el que vull creure. És el que crec.

Però seria estúpid plantejar-me

que no he canviat gens en aquest temps.

M'han passat un munt de coses bones

i de tant en tant algun revés.

Moltes experiències a l'esquena

que, per força, m'han d'haver afectat.

I m'han fet més savi o més idiota,

més passota, ingenu o descarat.

Miro diferent -segur- la vida.

Miro diferent -segur- la mar.

Així que qui escriu aquestes línies

és qui sempre ha estat, però diferent,

modelat pel temps i les vivències,

escultors que han fet el jo present.

Però és una escultura inacabada.

Mentre hi hagi vida està en procés.

Així són les coses, sempre en canvi:

éssers en continu creixement.

Ara les onades m'aplaudeixen

amb escuma blanca i somrient.

Elles ho han sabut tota la vida:

sempre som iguals, però diferents.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell