Es tracta de "After life" i la podeu trobar a Netflix.
Està escrita, dirigida i protagonitzada per Ricky Gervais (reconec que no el coneixia, tot i que crec que és un còmic conegut i reconegut).
La sèrie retrata la vida d'un home de mitjana edat que fa poc que ha quedat vidu i està desesperat. No troba cap sentit a la vida i pensa en suïcidar-se, però no ho fa per no deixar sola la seva gossa, amb qui té una relació molt especial. Conserva un seguit de vídeos que li va deixar enregistrats la seva dona durant l'última etapa de la malaltia, donant-li consells i s'enfronta a la vida amb una actitud de no reprimir-se davant res ni ningú ja que la vida no li importa. Treballa en un diari local que el nodreix de situacions extravagants contínues i visita periòdicament el seu pare malalt d'Alzheimer en una residència.
El guió és molt bo; la història i els personatges, deliciosos; les interpretacions, magnífiques; les localitzacions molt suggerents; i fins i tot la música la trobo encertadíssima.
De moment només he vist la primera temporada, però m'ha fet somriure, m'ha emocionat i m'ha fet pensar. Però sobretot m'ha fet gaudir. M'ho he passat molt bé.
Tant bé com per decidir-me a recomanar-la a tothom.
8 comentaris:
La mirarem doncs! 😉
Ja tinc ganes de veure-la. Gràcies
Doncs, si la mires, ja em diràs si t'ha agradat.
Una abraçada!
Doncs si la mires ja em diràs si t'agrada
Espero que sigui un COVID d'aquests asimptomàtics. A recuperar-se ben aviat!
Gràcies per la recomanació, però soc dels "rarets" que no tenim Netflix.
Roger, va ser un covid suau, com un constipadet, i ja està superat.
No et sentis "raret", home, no tothom ho té tot. Jo tampoc no tinc Filmin, ni HBO... no es pot tenir tot. Però si mai la pots enganxar, en un lloc o altre, te la recomano.
M'agradaria però la temàtica em fa por, paga la pena tocar fibres sensibles en temporades sensibles...potser sí o no. M'agraden les borriquereres dels rucs...pots caminar, sense inteligencia però caminar.
Anònim, cadascú sap el que li convé i hi ha un moment per a cada cosa. Ànims i... a caminar! Sempre endavant!
Publica un comentari a l'entrada