Mai no ens n'hem penedit i hi ha molts petits plaers dels quals gaudim cada dia: rentar plats veient els arbres de la parcel·la del costat, poder espolsar les estovalles al balcó, sentir els ocells al matí tot esmorzant, veure moltíssims estels a les nits d'estiu, poder sortir a córrer o amb bici pel mig del bosc a dues passes de casa, poder jugar a bàsquet al pati de darrere de casa, poder fer àpats a l'aire lliure...
I quan vam tenir el Roc i l'Ona i vam veure com vivien els joves d'un poble a l'estiu, vam pensar que tindrien molta sort. Els joves d'un poble es coneixen de tota la vida i a l'estiu van junts amunt i avall, es troben a la piscina, juguen junts, es banyen junts, vam amb les bicicletes amunt i avall, s'apunten a tornejos de futbol sala, van a sopar plegats... I tot això en un entorn que s'han anat fent seu al llarg dels anys, on se senten segurs i gaudeixen d'un gran marge de llibertat.
Aquest any el Roc ha començat a tastar aquest immens plaer. Porta tot l'estiu quedant amb els seus amics per anar a fer esport. Es lleva més d'hora que quan anava a l'institut i surt a córrer o amb bici. S'ha posat fortíssim i un dia van arribar a córrer 25 km (més de mitja marató). A més a més, han començat a descobrir els entorns naturals del poble i, sobretot, aquells en els quals poden culminar l'excursió amb una agradable banyada: la Font de les Tàpies, la bassa de la Ruca, el gorg de la Colònia Jorba... I algun dia, el pla ha estat endur-se l'entrepà, marxar de bon matí i passar el dia allà, en aquell entorn natural, amb els seus amics, xerrant, banyant-se, dinant allà i no tornant a casa fins al vespre.
M'imagino jo a la seva edat podent fer això i sento una sana enveja. Passar el dia amb els amics, xerrant, rient, filosofant, fent plans, i a més fer-ho en un lloc apartat, en plena natura i capbussant-me per fer-me passar la calor... Quin luxe! L'equació Calders + estiu + adolescència dóna un resultat extraordinari!
No us perdeu aquest vídeo i ho entendreu millor!
7 comentaris:
El conte d'agost molt maco, com tots els que l'han precedit. Pel què fa al video, una sana enveja com ja tu dius. Qui pogués tenir la seva edat i tornar a ser jove.
El conte d'agost brutal,la reacció d'en Sergi,l'académia,l'estímul,la motivació,els grans professors que treuen el millor,que sembren llavors,la reacció i el gir familiar....tot espectacular,i l'última frase,per emmarcar!!
El vídeo,aix que dir,fantàstic aquests afloraments,aquests apoderaments que té l'adolescéncia en sí mateixa.....aquesta brillantor especial,el Sol,l'esport,la natura,l'aigua i si a més hi posem una música digna de menció,tens un anunci amb tota regla com els d'estiu,d'aquests d'importants refrescs O marques multitudinàries que busquen l'empatia i que consumeixis.
Jo ara mateix consumiria Calders pedra a pedra i riera a riera.
Disfruteu l'estiu Calderins.
Anònim,
gràcies per la crítica favorable al conte d'agost i pel comentari sobre el vídeo "Calders. Estiu. Adolescència"... qui pogués estar posat a la pell d'aquests adolescents.. I tant!
Bon estiu!
Judit,
1.- Gràcies per la crítica del conte d'agost. Celebro que t'hagi agradat tant!
2.- Gràcies també pel gran elogi del vídeo d'aquesta notícia. Ara bé, malgrat que les músiques m'agraden molt i trobo que són escaients, el que és impagable és la sensació de llibertat i felicitat que traspuen aquests joves saltant i nedant en aquests fantàstics paratges naturals!
Pagaria per fer un salt en el temps i poder-m'hi afegir un dia!
Bon estiu!
Sana enveja, adolescència de poble. Gran decisió anar a viure a Calders!
Bon estiu família!!!!
Roger, qui tingués 15 anys i estigués al seu lloc, eh? ;-)
Correcte Eladi, qui pogués tornar enrere!
Publica un comentari a l'entrada