Mai no ens n'hem penedit i hi ha molts petits plaers dels quals gaudim cada dia: rentar plats veient els arbres de la parcel·la del costat, poder espolsar les estovalles al balcó, sentir els ocells al matí tot esmorzant, veure moltíssims estels a les nits d'estiu, poder sortir a córrer o amb bici pel mig del bosc a dues passes de casa, poder jugar a bàsquet al pati de darrere de casa, poder fer àpats a l'aire lliure...
I quan vam tenir el Roc i l'Ona i vam veure com vivien els joves d'un poble a l'estiu, vam pensar que tindrien molta sort. Els joves d'un poble es coneixen de tota la vida i a l'estiu van junts amunt i avall, es troben a la piscina, juguen junts, es banyen junts, vam amb les bicicletes amunt i avall, s'apunten a tornejos de futbol sala, van a sopar plegats... I tot això en un entorn que s'han anat fent seu al llarg dels anys, on se senten segurs i gaudeixen d'un gran marge de llibertat.
Aquest any el Roc ha començat a tastar aquest immens plaer. Porta tot l'estiu quedant amb els seus amics per anar a fer esport. Es lleva més d'hora que quan anava a l'institut i surt a córrer o amb bici. S'ha posat fortíssim i un dia van arribar a córrer 25 km (més de mitja marató). A més a més, han començat a descobrir els entorns naturals del poble i, sobretot, aquells en els quals poden culminar l'excursió amb una agradable banyada: la Font de les Tàpies, la bassa de la Ruca, el gorg de la Colònia Jorba... I algun dia, el pla ha estat endur-se l'entrepà, marxar de bon matí i passar el dia allà, en aquell entorn natural, amb els seus amics, xerrant, banyant-se, dinant allà i no tornant a casa fins al vespre.
M'imagino jo a la seva edat podent fer això i sento una sana enveja. Passar el dia amb els amics, xerrant, rient, filosofant, fent plans, i a més fer-ho en un lloc apartat, en plena natura i capbussant-me per fer-me passar la calor... Quin luxe! L'equació Calders + estiu + adolescència dóna un resultat extraordinari!
No us perdeu aquest vídeo i ho entendreu millor!
El conte d'agost molt maco, com tots els que l'han precedit. Pel què fa al video, una sana enveja com ja tu dius. Qui pogués tenir la seva edat i tornar a ser jove.
ResponEliminaEl conte d'agost brutal,la reacció d'en Sergi,l'académia,l'estímul,la motivació,els grans professors que treuen el millor,que sembren llavors,la reacció i el gir familiar....tot espectacular,i l'última frase,per emmarcar!!
ResponEliminaEl vídeo,aix que dir,fantàstic aquests afloraments,aquests apoderaments que té l'adolescéncia en sí mateixa.....aquesta brillantor especial,el Sol,l'esport,la natura,l'aigua i si a més hi posem una música digna de menció,tens un anunci amb tota regla com els d'estiu,d'aquests d'importants refrescs O marques multitudinàries que busquen l'empatia i que consumeixis.
Jo ara mateix consumiria Calders pedra a pedra i riera a riera.
Disfruteu l'estiu Calderins.
Anònim,
ResponEliminagràcies per la crítica favorable al conte d'agost i pel comentari sobre el vídeo "Calders. Estiu. Adolescència"... qui pogués estar posat a la pell d'aquests adolescents.. I tant!
Bon estiu!
Judit,
ResponElimina1.- Gràcies per la crítica del conte d'agost. Celebro que t'hagi agradat tant!
2.- Gràcies també pel gran elogi del vídeo d'aquesta notícia. Ara bé, malgrat que les músiques m'agraden molt i trobo que són escaients, el que és impagable és la sensació de llibertat i felicitat que traspuen aquests joves saltant i nedant en aquests fantàstics paratges naturals!
Pagaria per fer un salt en el temps i poder-m'hi afegir un dia!
Bon estiu!
Sana enveja, adolescència de poble. Gran decisió anar a viure a Calders!
ResponEliminaBon estiu família!!!!
Roger, qui tingués 15 anys i estigués al seu lloc, eh? ;-)
ResponEliminaCorrecte Eladi, qui pogués tornar enrere!
ResponElimina