* diumenge 3-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
* Per petició popular, els diumenges el poema és de collita pròpia.

Diumenge 3-5-20

Un llibre: L'ÀVIA GÀNGSTER de David Walliams. La meva filla Ona ha devorat tots els llibres de David Walliams i li han encantat tots. A l'escola vam llegir aquest a Cicle Superior i també va tenir èxit. Aquest autor fa llibres infantils juvenils de temàtica divertida, però amb un rerefons humà i social molt interessant. En aquest cas un nen que no té gaire bona relació amb la seva àvia, acabarà tenint-la boníssima i junts prepararan un gran pla que tindrà un final inesperat. Qui el llegeixi riurà, però també s'emocionarà.

Un disc: PETITS MOMENTS D'ESTRICTA SIMPATIA de Menaix a Truà. Música eminentment mediterrània. La preciosa veu menorquina de Cris Juanico i el virtuosisme a les guitarres de Toni Xuclà i Juanjo Muñoz (que també posa veu a diverses cançons). Un disc de cançons boniques, algunes de creació pròpia i algunes versions conegudíssimes com el "No em deixis mai" (Guns'n'Roses) o "Pols en el vent" (Kansas). Em quedo, però amb una preciosa versió de les "Flors de baladre" dels eivissencs Uc.
Enllaços a algunes cançons: "Encara hi ets a temps", "Tal vegada", "Cap al cel", "On ets?", "Pols en el vent", "Dona d'aigua", "Na Maria", "Ulls tancats", "Mentrestant", "Demano impossibles", "No em deixis mai", "Marco Polo", "Mou-te lentament", "Flors de baladre", "Dona d'aigua (essencial)"

Un poema: "EL DIA DESPRÉS" i "COMIAT A L'ESTACIÓ" d'Eladi Martínez. Avui torno a fer un 2x1 amb 2 poemes antics i molt especials, 2 poemes necrològics dels quals estic molt orgullós. El primer el vaig escriure per a la Pilar quan va morir la seva germana. El segon el vaig escriure quan va morir el meu amic Josep. Dues morts massa joves, però dos poemes que reivindiquen que la mort no hauria de ser el final...

EL DIA DESPRÉS (28-8-94)

Hi haurà un núvol més fosc

que totes les nits fosques

i la lluna, de dol,

passejarà en silenci

per les aigües dels llacs

gelats i freds fins l'alba.

I el sol sortirà trist,

no ens mirarà a la cara,

i el dia serà núvol.

Quan engeguem la ràdio

hi haurà sempre notícies

dient que hi ha més vida.

No crec que plorem gaire

però hi haurà trencadissa

i els cors estaran fràgils

i una serenor tèbia

s'escaparà dels ulls

en totes les mirades.

Molta gent buscarà

aquestes lleus mirades

i escamparan elogis

i flotarà el record

i algun tímid somriure

demanarà permís

per poder tornar a néixer…

…i li direm que sí!!

COMIAT A L'ESTACIÓ (març 2001)

Va avançant la primavera,

no ens espera.

I tu i jo encara ens estem acomiadant.

Algú es deu haver emportat

les teves maletes,

la teva veu, el teu somriure,

tantes coses de tu...

...que no sé ben bé de què m'estic acomiadant.

I torno a dir adéu a un altre tren que marxa,

però sento que a aquest tampoc no hi has pujat.

I torno a quedar-me sol a l'estació,

però segur que som tu i jo els que ens hi hem quedat,

que encara no hem acabat

d'acomiadar-nos.

I s'arruïnarà l'empresa

perquè no comprem bitllets,

estem bé, quiets, aquí,

parlant de les nostres coses,

compartint, sense fer nosa,

els entrepans de rialles

i les velles carmanyoles

de petons de tots colors...

Se sent per megafonia

que arriben tots els trens tard

menys el que esperes tu.

El teu diuen que ha marxat

i diuen que hi has pujat,

però també estàs aquí,

com tants cops, al meu costat,

dient-me adéu, fins aviat

o fins mai o fins a sempre.