El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
Dimarts 7-4-20
Un llibre: LA PELL FREDA d'Albert Sánchez Piñol. Suggestiva i fascinant. La història passa en una illa allunyada de la civilització on el protagonista troba un faroner solitari que no vol saber res d'ell, malgrat que són els dos únics habitants de l'illa. Sánchez Piñol capta l'atenció dels lectors i ens manté durant moltes planes en tensió, sense entendre el misteri dels éssers fantàstics que cada nit ataquen aquests dos únics éssers humans que es refugien al far. Després la trama evoluciona i cada vegada sabem més dels "granotots", aquests éssers fantàstics de pell freda que donen nom a la novel·la. Va tenir un èxit aclaparador i va ser traduïda a 24 llengües.
Un disc: BORDELL d' Umpah-Pah. Adrià Puntí és un geni privilegiat de gran creativitat. La seva inquietud i curiositat li va fer explorar unes lletres molt originals en que utilitza la llengua catalana gairebé com un instrument, buscant paraules que enriqueixen la sonoritat de les cançons encara que en dificultin la comprensió. I les músiques no deixen de ser rock'n'roll però amb una bona diversitat de registres. Podria haver escollit qualsevol disc d'Umpah-Pah o qualsevol dels que va fer després l'Adrià Puntí en solitari, que també són molt bons.
Enllaços a algunes cançons: "Novembre", "Un joc d'ous", "Verge albina", "903", "Set de nit", "Escac i mat", "Brides", "No hi ha de què", "Conxorxa", "Lau teilatu"
Un poema: CORRANDES D'EXILI de Pere Quart. Aquest poema el vaig conèixer primer com a cançó de Lluís Llach, però, sigui escoltat o llegit amb atenció posa la pell de gallina... Terriblement brutal!
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada