El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
Dilluns 20-4-20
Un llibre: DIA DE CAÇA de Gerard Guix. Una novel·la que té un inici trepidant amb un accident fortuït de caça en què es veuen involucrats quatre amics d'un petit poble. A partir d'aquí les sospites i malfiances entre ells els fa entrar en una espiral perillosíssima que els acaba enfrontant a tots contra tots. Surt el pitjor de tot el que portem dins: les fòbies, les enveges, les mentides, els secrets... Tot s'embolica pràcticament fins a un punt de no-retorn... La lectura arriba a esdevenir un punt angoixant, però s'ha d'arribar fins al final.
Un disc: ELLA BAILA SOLA de Ella Baila Sola. Avui tornem 20 anys enrere, a finals dels 90. Dues noies, dues veus i dues guitarres. M'agradava molt la simplicitat i sinceritat que desprenien les seves cançons acústiques, les harmonies de les seves veus... Escolteu "Por ti" o "Cuando los sapos bailen flamenco" per començar...
Enllaços a algunes cançons: "Mejor sin ti", "Lo echamos a suertes", "Amores de barra", "Victoria", "Cuando los sapos bailen flamenco", "Que se te escapa el negro", "No lo vuelvas a hacer", "Besos de hielo", "Muere el silencio" "Entra", "Disimulando", "Mujer florero", "Por tí".
Un poema: LLAGAS DE AMOR de Federico García Lorca. Un poeta esplendorós, ric en imatges i metàfores, que expressa les emocions i el dolor de la condició humana. Tenia clar que havia de sortir en aquestes recomanacions, però m'ha costat trobar un poema que no fos gaire llarg ni gaire críptic.
4 comentaris:
Segueix, segueix...
Sergi, a mesura que s'allarga el confinament penso fins quan seré capaç d'anar fent una recomanació diària... potser arribarà un dia en que hauré de dir "Nois, ja no sé què més dir-vos..." ;-)
Eladi
Ens els savíem de memòria, els monitors de les colònies (Ella Baila Sola, el primer de Rosana, els dos primers de Jarabe de Palo...), perquè eren els habituals a les excursions en autocar amb els nens, i en el propi cotxe dels monitors. És curiós, però escoltàvem exactament el mateix, nens i monitors (a les nostres colònies, si més no). No sé si passarà tant, ara. De fet, es posen discos -cintes, llavors-, als autocars?
Si, Fran, sí, compartim aquest imaginari musical d'aquesta època.
Ara als autocars es posen pen-drives...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada