Però estem tots dins de casa. De fet ni escoltem la informació meteorològica dels telenotícies, que abans sempre cridava la nostra atenció per si ens havíem d’abrigar més o menys o si havíem d’agafar el paraigües. Ara tant és.
Demà farà una setmana que no surto de casa. El divendres 13, el primer dia que les escoles estaven tancades, al matí vaig sortir a fer una volta amb bicicleta (quan encara no estava prohibit) i a la tarda vaig anar amb els companys de LA CALDERINA a fer l’entrevista del proper número. Després ja no he sortit de casa.
Hi estic bé a casa. Ja ho sabeu. Escric molt. Llegeixo. Miro la tele. Planxo... Puc estar moltes setmanes així... Però també trobo a faltar l’exercici físic (he començat a fer bicicleta estàtica), veure com avancen els projectes amb els alumnes, la relació amb els companys, les estones al cafè de Moià on escric mentre l’Ona està entrenant a bàsquet, els partits del dissabte del Roc i l’Ona i els comentaris amb els altres pares, els dies que anava a dinar a casa dels avis...
I penso força en el canvi radical que hem hagut de fer forçosament a les nostres vides. El valoro molt. Sempre havia dit que el TEMPS era el gran tresor i ara tenim MOLT TEMPS. No hem de córrer amunt i avall com fèiem tot el dia. I no hem de fer moltes de les coses que pensàvem que havíem de fer, obligacions que ens havíem autoimposat, necessitats que no eren tals necessitats. Ara bàsicament VIVIM. Que poca cosa, oi? Doncs a mi m’agrada.
I penso que seria molt interessant que quan torni la normalitat ens quedés alguna cosa d’aquests aprenentatges, però em temo que no serà així. Tornarem a córrer com desesperats, arribant tard a tot arreu, queixant-nos de les coses que volíem fer i no hem tingut temps de fer, tornarem a acumular... i tornarem a oblidar que MENYS ÉS MÉS.
He estat escrivint les recomanacions pel bloc. Faré una estona de bicicleta estàtica. Potser podarem alguns arbres del jardí. Potser arreglaré la cistella de bàsquet. Dinarem. Mirarem la tele. Llegirem. Escoltaré els concerts gratuïts en streaming que fan la Cèlia Vila o el Ramon Mirabet... Anar fent... Tranquil·lament... I ens anirem connectant per xarxes socials, ens farem bromes, mantindrem el contacte... I ens esgarrifarem de la incapacitat dels polítics per gestionar millor aquesta crisi... I ens meravellarem de la gent. La gent que s’ajuda, que surt al balcó a cantar pels seus veïns, que es posa a cosir mascaretes pels hospitals que no en tenen, que es posa a aplaudir el que tant ens estan ajudant a sobreviure a aquesta crisis (sanitaris, transportistes, personal de neteja, forces de l’ordre...). El millor i el pitjor.
I jo observo i gaudeixo d’aquesta primavera confinada, esperant que passi, però també esperant que després en quedi alguna cosa.
4 comentaris:
La millor entrada de primavera que recordo,a casa estem genial,tots tres junts,amb calma,amb paciéncia,amb temps....estem gaudint d'aquest regal que ens brinda la vida,d'aquesta oportunitat de fer autocrítica,d'escoltar-nos,de posar en ordre sentiments i emocions,de tenir pors i afrontar-les,de parlar i tenir temps de tornar a mirar als ulls al meu marit i fill enlloc de fer-ho ràpidament i de sentir-me orgullosa de veure com els meus i qui em rodeja viu amb serenor,resiliéncia,amor,gratitut aquesta primera primavera confinada..
Judit, estem vivint una oportunitat única. Amb preocupació, amb dolor per la desgràcia que està passant, però també amb la pau i el regal immens del TEMPS que podem gaudir amb les nostres petites tribus i amb nosaltres mateixos.
Només espero que quan puguem recuperar la "normalitat", no la vulguem tal i com era abans, sinó millor, després de tot el que haurem après.
Una abraçada!
Eladi
Jo que sóc més de sortir se m'està fent llarg i costerut; envejo als que teniu parcel·la per poder sortir i estirar les cames, però si que és veritat que aquesta desacceleració del ritme ordinari s'agraeix.
Esperem però que la situació torni a la normalitat quant abans millor, ja que molta gent honrada i treballadora que no pot obrir el seu negoci, hi perdrà bous i esquelles i amb aquest Gobierno de España tant ineficient que tenim podrà ser un cop més mortífer que el propi COVID-19.
Ànims per tots, i a seguir portant-ho el millor que puguem!
Molts P. d C. i una abraçada ben forta als quatre!
Roger,
tens raó en la temença de les conseqüències econòmiques i l'administració haurà de prendre mesures perquè no s'ensorri tot el castell, però tot això que està passant ens ha de fer reflexionar i reaccionar en unes quantes coses. Com he vist pel facebook...NO VOLVEREMOS A LA NORMALIDAD PORQUE LA NORMALIDAD ERA EL PROBLEMA...
Cuida't!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada