Al 2012 hi vaig anar sol i, com totes les primeres vegades, va ser molt especial i emocionant. Arribar a Barcelona i veure riuades de gent amb estelades em va fer posar la pell de gallina. Allò que ara ja hem normalitzat recordo perfectament com em va fer emocionar i esborronar.
A partir del 2013 ja hi hem anat sempre tots 4 de casa, juntament amb amics i veïns del poble. Hem anat a Pont de Molins a fer la Via Catalana, a Berga (l'any que es va descentralitzar) i a Barcelona totes les altres vegades...
Porto 7 anys mobilitzant-me cada 11 de setembre per la independència de Catalunya. I com jo, molta gent...
Cada any diuen que potser la cosa començarà a anar de baixa però persistim i aquest any crec que hi ha hagut més gent que mai...
Més gent que mai i més convençuts que mai.
I per part meva amb un gran optimisme, pensant que la partida està fent un tomb guanyador. Només cal sentir les paraules de Ben Emerson (l'advocat dels exiliats a l'ONU), Aamer Anwar (advocat de Clara Pinsatí a Escòcia) o Gonzalo Boye (advocat de Carles Puigdemont, Meritxell Serret i Toni Comín), per anomenar algunes persones qualificades, més enllà d'alguns tuitaires ben relacionats i ben informats que també aporten missatges engrescadors (Bernat Deltell, Ramir de Porrata, Joan Canadell...).
Crec que ho acabarem aconseguint si no ens oblidem de la recepta guanyadora: unitat, persistència i mobilització permanent i pacífica.
Són les nostres cartes guanyadores. Les tenim i les estem utilitzant bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada