"Amunt i avall" (poema des de Lledoners)

Diumenge 12 d'agost.
Tornem a anar a la presó dels Lledoners a donar escalf als presos polítics.
Aquest cop, una hora abans perquè han vingut autocars des de Lleida amb cantaires que els volen fer un petit concert...
Hi ha molta gent... moltíssima! Després ens diran que potser unes 5000 persones...
Emociona constatar com el poble es manté al costat dels líders que s'han sacrificat per ells malgrat els mesos que van passant... No defallim!!
I quan acaben els cants, espero el moment de tornar a veure com fan voleiar mocadors grocs des de les finestres de les cel·les, però el cel amenaça tempesta, comença a fer molt vent i preferim no arriscar-nos i ens n'anem cap al cotxe... Aquest cop no podré saludar-los des de la distància...
L'endemà començo a llegir el llibre "Abans ningú deia t'estimo", escrit per 5 dels fills dels presos polítics (Anna i Beta Forn, Laura i Marta Turull i Oriol Sánchez) i el llegeixo amb l'emoció a flor de pell (és un llibre molt emotiu i molt recomanable).
I tot plegat em fa venir ganes de mostrar-vos el poema que vaig escriure el primer dia que vam anar a cantar als Lledoners i vaig poder veure com els presos sacsejaven els mocadors grocs i jo els vaig saludar emocionat amb la meva estelada..."Amunt i avall"

AMUNT I AVALL
Amunt i avall. Inesperat.
Amunt i avall. Un moviment.
Groga senyal d’un mocador
que es va movent amunt i avall.

A la finestra, el mocador.
A la finestra i amb dolor,
agraïment i incomprensió.
De la finestra, tot això.

És d’una cel·la, el finestró.
És d’una cel·la: un cop de puny,
quatre parets i un finestró
des d’on saluda el mocador.

És la presó el que estem veient.
És la presó dels Lledoners
amb una cel·la i finestró
des d’on saluda el mocador.

Jo sóc a fora. Estic mirant
i veig que es mou un mocador
de color groc, amunt i avall,
i sento el cor que em fot un bot.

Moc l’estelada amunt i avall,
desaforat i emocionat...
Vull contestar aquell seu senyal!
Vull que li arribi el meu feedback!

Presos polítics... mal tancats.
Injustament! Que no hi ha dret!
Som aquí fora! No esteu sols!
No defalliu que guanyarem!