Jo n'he quedat contentíssim, els alumnes i les famílies també. I penso que tots hem après molt i ens poden donar idees i eines per al futur.
No publico aquest post amb la intenció que algú em digui "Oh, que bé, que bon mestre que ets...". No tinc pas gens clar que sigui un bon mestre, però si que sé que fent això m'ho he passat molt bé i els alumnes també i que hem après. Llavors ho deixo aquí per si a algú li dóna una idea per fer una altra cosa.
1.- Les entrevistes del càncer
Al quadern de català sortia "L'entrevista" i després de veure'n una de mostra, analitzar-ne l'estructura i els passos per fer-les, ens proposava un exercici d'entrevistar el comte Dràcula. En aquells dies estàvem fent un projecte sobre el càncer i els nens estaven molt motivats i interessats pel tema. Els vaig proposar si volien, en comptes d'entrevistar el comte Dràcula (entrevista fantàstica), entrevistar persones relacionades amb el càncer...
De seguida van dir que sí i vam decidir entrevistar oncòlogues, malalts de càncer, investigadors i ex-malalts (ja curats). Vam elaborar les preguntes de les entrevistes, vam contactar amb els entrevistats, vam realitzar físicament les entrevistes (algunes a l'Hospital General, algunes a l'escola i algunes a cases particulars) i finalment les vam transcriure en un procés col·laboratiu (document compartit de Google, escoltant l'àudio i transcrivint-les entre tots els del grup).
Vam acabar fent uns murals preciosos al passadís i fins i tot vam acabar explicant l'experiència al Congrés de Petits Científics del Museu Blau.
Després de les entrevistes vam muntar una paradeta solidària per recaptar fons pel nou Hospital de Dia d'Oncologia i vam recollir més de 400'00 euros.
Tot plegat va ser molt emotiu, motivador, enriquidor...una experiència fantàstica!
Entrega de diners a l'Hospital General
3.-Creació i elaboració de jocs de taula
Enguany em vaig apuntar amb les dues classes de 6è al concurs Tísner de creació de jocs en català. I durant més de 20 sessions a cada classe vam anar evolucionant de no tenir res a acabar tenint un joc ("Parkour de paraules" a 6A i "Monoparaules" a 6B) de gran qualitat.
Vam decidir les normes, el funcionament, el tauler, les fitxes, tots els elements del joc... Vam haver de consensuar, provar, canviar, decidir, dibuixar, escriure, retallar, pintar, plastificar... però vam aconseguir inventar i construir dos jocs dels quals sentir-nos molt orgullosos.
4.- Els vídeopoemes
Ja em vaig fer ressò en vàries notícies d'aquest bloc d'aquesta experiència i per tant us remeto als enllaços i només us poso un exemple:
5.- Crear i enregistrar un monòleg
Amb els alumnes de 6è havíem llegit el llibre "Me parto" (de James Patterson) que tracta d'un noi que va amb cadira de rodes i es vol dedicar a fer monòlegs i explicar acudits. Uns mesos després vam rebre la visita del Marc Buxaderas, que semblava el viu exemple real del llibre que havíem llegit: un noi d'un poblet a prop de Manresa amb paràlisi cerebral que ha d'anar amb cadira de rodes i es vol dedicar a l'humor professionalment.
Després d'aquesta doble experiència els vaig llençar el repte: "Us atreviríeu a inventar-vos un monòleg i que fos la sorpresa de final de curs per als pares?". i com que van dir que sí, ens hi vam posar.
Molt treball de petits grups en que semblava que no passava res per anar trobant idees que fessin riure i un fil conductor que les unís totes. Al cap d'un temps vam decidir que el "monólogo" (perquè el vam fer en l'àrea de castellà) de 6A compararia l'escola amb una presó i el de 6B amb un zoo. A partir d'aquí ja vam poder anar disparant idees amb més intenció i finalment vam decidir un "esquelet" del "monólogo", el que vindrien a ser els diferents capítols de què parlaria la història. Llavors per grups de 3, cada grup va anar desenvolupant el seu fragment.
El dèiem (primer només el llegíem) davant dels companys i mica a mica vam anar-lo perfeccionant: coses que fessin més gràcia, compartint idees, connectant els diferents fragments per donar-li unitat... i mica a mica aprendre a dir-ho SENSE LLEGIR...Era un gran repte i se'n van sortir amb nota.
Després el vam enregistrar en vídeo i el dia de les reunions finals, els vaig passar els vídeos als pares i mares que no en sabien res i van quedar al·lucinats i gratament sorpresos.
Ha estat un any professionalment fantàstic i inspirador!
Tan de bo sigui capaç de trobar idees similars en els propers cursos!
2.- Vídeo "El milagro de la vida"
A l'àrea de medi estàvem estudiant la reproducció humana que sempre és un tema apassionant que suscita molt interès i curiositat per part dels alumnes de cicle superior. Per valorar si havien après com funcionava tot plegat, amb la Rosa, la meva paral·lela vam pensar que un bon treball final seria que fossin capaços de posar veu a un magnífic vídeo que explicava el procés només amb una recreació d'imatges i una música de fons.
Els alumnes van haver d'organitzar-se i decidir què explicarien a cada moment de la pel·lícula a partir de les imatges que se succeïen i tot el que havien après. Va ser un procés molt competencial i ho van fer molt bé de seguida. Després anar enregistrant les veus va ser un procés molt laboriós, però el resultat final és d'una gran qualitat.
3.-Creació i elaboració de jocs de taula
Enguany em vaig apuntar amb les dues classes de 6è al concurs Tísner de creació de jocs en català. I durant més de 20 sessions a cada classe vam anar evolucionant de no tenir res a acabar tenint un joc ("Parkour de paraules" a 6A i "Monoparaules" a 6B) de gran qualitat.
Vam decidir les normes, el funcionament, el tauler, les fitxes, tots els elements del joc... Vam haver de consensuar, provar, canviar, decidir, dibuixar, escriure, retallar, pintar, plastificar... però vam aconseguir inventar i construir dos jocs dels quals sentir-nos molt orgullosos.
4.- Els vídeopoemes
Ja em vaig fer ressò en vàries notícies d'aquest bloc d'aquesta experiència i per tant us remeto als enllaços i només us poso un exemple:
5.- Crear i enregistrar un monòleg
Amb els alumnes de 6è havíem llegit el llibre "Me parto" (de James Patterson) que tracta d'un noi que va amb cadira de rodes i es vol dedicar a fer monòlegs i explicar acudits. Uns mesos després vam rebre la visita del Marc Buxaderas, que semblava el viu exemple real del llibre que havíem llegit: un noi d'un poblet a prop de Manresa amb paràlisi cerebral que ha d'anar amb cadira de rodes i es vol dedicar a l'humor professionalment.
Després d'aquesta doble experiència els vaig llençar el repte: "Us atreviríeu a inventar-vos un monòleg i que fos la sorpresa de final de curs per als pares?". i com que van dir que sí, ens hi vam posar.
Molt treball de petits grups en que semblava que no passava res per anar trobant idees que fessin riure i un fil conductor que les unís totes. Al cap d'un temps vam decidir que el "monólogo" (perquè el vam fer en l'àrea de castellà) de 6A compararia l'escola amb una presó i el de 6B amb un zoo. A partir d'aquí ja vam poder anar disparant idees amb més intenció i finalment vam decidir un "esquelet" del "monólogo", el que vindrien a ser els diferents capítols de què parlaria la història. Llavors per grups de 3, cada grup va anar desenvolupant el seu fragment.
El dèiem (primer només el llegíem) davant dels companys i mica a mica vam anar-lo perfeccionant: coses que fessin més gràcia, compartint idees, connectant els diferents fragments per donar-li unitat... i mica a mica aprendre a dir-ho SENSE LLEGIR...Era un gran repte i se'n van sortir amb nota.
Després el vam enregistrar en vídeo i el dia de les reunions finals, els vaig passar els vídeos als pares i mares que no en sabien res i van quedar al·lucinats i gratament sorpresos.
Ha estat un any professionalment fantàstic i inspirador!
Tan de bo sigui capaç de trobar idees similars en els propers cursos!
5 comentaris:
Eladi ets un mestre collonut!!!
Jo no sabria arribar a tant...
Com diu el Roger...
Ets un crack!!
Petons de colors.
Miles
Com a pares d'un nen que va ser alumne teu durant quatre anys, sabem la màgia que els transmets als nens. Preocupats per un nen que no mostrava gens d'interès pel col·legi, vam tenir la sort que fossis el seu professor. Dos dies vas trigar a fer-nos arribar el col·legi a casa amb comentaris carregats d'il·lusió i d'energia: «Es diu Eladi...», «Toca la guitarra», «Ens ha explicat que...», «L'Eladi ens ha ensenyat que...» «L'Eladi diu...» El principi de quatre anys plens de motivació, de seguretat i de ganes d'aprendre
Enhorabona!
Roger i Miles, moltes gràcies!
Eladi
Maite, només dir-te que m'han fet moltíssima il·lusió i m'han emocionat les teves paraules. Al llarg dels anys recordes casos concrets i experiències concretes que et fan sentir orgullós de la feina feta. I de tant en tant t'arriben feedbacks que et demostren que la nostra feina val la pena i que sovint és #lamillorfeinadelmon.
Moltes gràcies pel comentari perquè sé que és real i sentit!
Publica un comentari a l'entrada