El 16 d'octubre de 2017 van posar a la presó el Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez.
Aquella mateixa nit van començar a córrer per la xarxa diferents imatges reivindicatives de "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS". Jo me'n volia imprimir una per penjar-me-la al jersei i començar una reivindicació permanent, però va fallar la connexió a internet i me la vaig fer artesanalment a partir de la tipografia que havia vist per les xarxes socials i un dibuix del Joan Turu.
Des d'aquell dia he anat foradant tots els jerseis que m'he posat i no he deixat de portar-la excepte un cap de setmana que vam anar a Girona i me la vaig deixar a casa. Llavors allà a Girona em vaig comprar un llaç groc per no deixar de reivindicar. i ara vaig amb les 2 coses.
Han passat més de 7 mesos i fins la setmana passada mai ningú no se m'havia queixat...
...però sempre hi ha una primera vegada!
El dimarts 15 de maig, el dia abans que fes 7 mesos que els Jordis són a la presó, quan sortia de l'escola al migdia per anar a dinar, un avi que sortia amb el seu nét se'm va encarar i em va dir (transcric amb força fidelitat la conversa):
- ¿Te parece bien llevar eso?
- (sorprès i una mica atordit) Sí.
- No puedes llevar eso.
- (ja més conscient d ela situació i un punt indignat) Sí.
- No puedes llevar eso en un sitio público... No puedes...
- Puedo llevarlo y puedo no llevarlo. Y yo lo llevo.
I aquí es van separar els nostres camins.
Reconec que quan vam acabar la conversa la sang em bullia... potser perquè era la primera vegada... Però ara ja estaré preparat per si em torna a passar...
I evidentment no deixaré de portar-ho posat.
Arnau Tordera, Sardana Superstar
Fa 21 hores
2 comentaris:
Segurament serà d'aquell tipus de gent que MAI s'ha sentit identificat amb la terra que l'ha acollit (especulant, amb la vènia: Fa temps que va venir empès per la necessitat a guanyar-se la vida aquí, i no ha volgut saber res més de la terra que l'acollia, tant sols que li pagués el sou a final de mes. N'ha volgut saber tant poc que ni s'ha dignat a aprendre la llengua que s'hi parla ja que, per demèrit nostre, no l'hi ha fet cap falta). I ara que li sacsegem els esquemes, l'home es descol·loca i es posa a la defensiva, "adoctrinat" amb tota possibilitat per uns mitjans de comunicació que no són pròpiament els d'aquí. I així ens va, un altre votant del Riverita.
Com bé dius, per tot hi ha una primera vegada, per bé o per mal. Però ens en sortirem, ja que aquest tipus de gent es desqualifica sola al final. Llibertat presos polítics ja!
Roger, malauradament hi ha d'haver gent per tot i nosaltres no hem de perdre el "temple" ni el rumb ni la paciència per intentar arribar al nostre objectiu de manera que s'hi afegeixi el màxim de gent.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada