Ara que comença a fer fred...
...cada matí quan sona el despertador m'adono que si alguna part del meu cos ha quedat fora dels llençols... està glaçada...
...i em giro instintivament i et trobo a tu al costat dormint plàcidament...
...i la meva pell busca el contacte càlid de la teva pell i ens abracem i estic segur que, tot i adormits, els nostres rostres mostren un somriure tranquil i serè...
...i la ràdio parla de notícies (sovint dolentes) i van dient-nos l'hora... i és una hora en que ens hauríem d'aixecar per no haver de córrer i anar tard...però deixem que encara passin uns quants minuts més perquè... s'està tan bé en aquell microclima...
...el cervell que ens diu "Aixeca't que anirem tard!" i l'esperit i la pell que ens diuen "Va...una miqueta més... no vindrà de 5 minuts...". I ens quedem arraulits, potser de tant en tant un dels dos fem allò que en castellà es diu "ronronear" i que és dir, sense paraules, "que bé que estem, per què carai ara hem de sortir del llit?, quedem-nos una mica més...".
Però el cervell sempre guanya i tard o d'hora cal armar-se de valor i sortir d'aquesta situació tan agradable. Ens fem un petó, ens diem "bon dia!" i rondinant també sense paraules, esbufegant de desgana, sortim del microcosmos que formem tu i jo, les nostres pells, l'escalforeta que desprenem i els sentiments que compartim i ens enfrontem a la cruel rutina diària.
Però em queda el record d'aquells instants... aquella dolçor d'aquells moments de principis d'hivern en que el fred és enemic i aliat alhora.
Ara que comença a fer fred...
Arnau Tordera, Sardana Superstar
Fa 23 hores
2 comentaris:
Vols dir que quan fa calor t’aixeques immediatament del llit just sona el despertador?
La veritat és que les agradables mandres es poden perllongar tot l'any, però ara el fred exterior convida més a arraulir-se i no voler sortir...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada