Us reprodueixo l'article "Vacances" de la TATIANA SISQUELLA al diari ARA del dissabte 14 de juliol.
D'una banda m'emociona la seva sensibilitat per explicar com gaudir dels petits plaers.
D'altra banda m'entristeix que molts d'aquests plaers jo els podria practicar i no ho faig perquè ja m'he tornat massa adult o massa seriós o massa aburgesat o massa aborregat... Us els podria descriure amb més o menys encert i me'ls imagino vivament, però segurament els deixaré escapar.
Per tant us recomano i em recomano a mi mateix, llegir aquest fantàstic article i provar de portar-lo a la pràctica tant com sigui possible.
"Anar-se'n a dormir amb la persiana aixecada. Deixar que el sol faci la seva entrada triomfal ben d'hora al matí, però no acabar-se de despertar. Fer el mandra entre llençols blancs farcits de granets de sorra. Vestir-se amb qualsevol cosa i sortir al carrer quan encara no ho ha fet ningú. Comprar el diari i una barra de pa i potser un croissant o dos. De camí cap a casa prendre unes flors i imaginar la seva cara quan les vegi. Esmorzar assegut, mig adormit, descalç. Sortir al balcó i notar la brisa d'un vent nou a la cara i tancar els ulls i deixar-se acariciar. Saltar dins un banyador i fer un tros del camí de ronda. Llepar una pell salada. Mossegar una síndria que regalima i somriure amb la boca plena. Xerrar per xerrar amb les ulleres de sol posades i deixar alguna frase sense acabar. Dinar qualsevol cosa en una taula de pedra. Adormir-se en una hamaca mentre de fons sents com la resta encara parlen. Trobar una ombra de figuera per llegir la novel·la que ha passat l'hivern a la tauleta de nit. Mullar-se amb una mànega i jugar, com abans. Fer l'amor quan el sol encara pica. La dutxa que regenera i és com la pluja que tot ho neteja. L'olor de l'aftersun a la cara de l'altre. Passejar sense rumb i comprar un gelat de stracciatella . Improvisar una partida de futbolí en un bar cutre i comprar-te un braçalet amb data de caducitat. Sopar a la fresca qualsevol cosa, però millor si ho ha preparat la mare. Reclinar-te amb la cadira durant la sobretaula, on algú s'arrenca a cantar i desafina. Riure. Mirar-li els ulls i veure el teu futur a la punta del seu nas vermell i brillant. Quedar-se embadalit mirant els fanals del cel i tenir-ne prou. Anar a buscar una rebequeta per si refresca i que refresqui. I tornar a anar a dormir amb la persiana aixecada. Fins al setembre."
Arnau Tordera, Sardana Superstar
Fa 20 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada