Jugar a ser músic

El dissabte 2 de juliol es va celebrar la festa de fi de curs de la Llar d'Infants EL TREN BLAU de Calders i, com l'any passat, em van demanar si podia col.laborar fent-hi l'animació musical.
L'any passat vam fer-ho amb l'Albert Estrada, vam preparar un repertori amb totes les típiques cançons infantils que saben els nens d'aquestes edats i vam interpretar-lo amb dues guitarres.
Aquest any l'Albert em va tornar a avisar i em va dir que seríem 3 perquè s'hi afegia el Josep Sanz, una altre pare de la Llar d'Infants, que havia tocat instruments de vent amb grups de música tradicional i portaria la tarota (una mena d'oboè de la tradició musical catalana). I també em va dir que aquest any ell portaria el baix en comptes de la guitarra.
Vam trobar-nos tots 3 un parell de dissabtes i vam jugar a ser músics, que per a mi és un joc molt divertit, molt emocionant i molt interessant.
Tocàvem una cançó i després de tocar-la, miràvem de treballar-la per enriquir-la. I això vol dir mirar si en un altre to pot quedar millor, provar-la de fer en diferents ritmes (més dansa, més tranquil.la, més reagge...), mirar l'estructura (començar només amb un instrument, quantes estrofes cantades i quantes instrumentals, com les intercalem...), quadrar l'inici i el final de la cançó... Així mica a mica anàvem retocant les cançons fins que les deixàvem de la millor manera que sabíem.

I quan va arribar el tercer assaig (només dos dies abans de l'actuació) jo vaig ser conscient que no podria cantar amb les angines i els atacs de tos que tinc i vaig demanar la col.laboració de la Cèlia Vila (una noia del poble que canta molt bé, a part de tocar la guitarra i el violoncel). I, per sort, ens va dir que sí.
Vam fer el tercer assaig, ja amb la Cèlia de cantant, i vam haver de retocar unes quantes coses perquè el seu to de veu és molt diferent del meu i havia de sentir-se còmoda cantant. Vam decidir l'ordre del repertori i vam quedar el dissabte de la festa, una hora i mitja abans de l'inici, per muntar-ho tot (cables, amplis, micros...) i fer una última repassada de dalt a baix (el que seria un assaig general).
Aquest assaig general ja va sortir molt bé i l'actuació encara més. Vam sonar molt compenetrats i compactes. Les cançons fluïen a nivell rítmic i melòdic. A partir d'un punt els nens i els pares van començar a ballar i ja no van parar. El baix de l'Albert anava jugant i fent venir ganes de ballar, la tarota del Josep oferia la melodia amb una musicalitat molt agradable, la guitarra anava fent un coixí per tot plegat i la veu de la Cèlia va estar millor que en cap dels assajos anteriors.
Quan vam acabar tothom ens va felicitar molt entusiastament i alguns fins i tot ens van dir que hauríem de fer un disc perquè sonava molt bé. Però el millor és que nosaltres mateixos vam acabar molt contents perquè érem conscients que efectivament havia sortit rodó.

Ens ho vam passar molt bé. En tots els assajos previs construint mica a mica el que havia de ser l'actuació i finalment el dia mateix de la festa.
Jo m'ho vaig passar molt bé, treballant al costat de músics. Jo encara que canti, toqui la guitarra i faci cançonetes no em puc considerar músic perquè em falten molts coneixements i experiència. Per això m'ho vaig passar tan bé jugant a ser músic, podent gaudir d'aquest procés de creació de l'espectacle.
I només em queda per dir: gràcies Albert, Josep i Cèlia!