Enfilar-se als arbres

El dissabte ens vam llevar d'hora i vam passar tot el dia al Cosmocaixa de Barcelona. Per això el diumenge ens hem llevat tard i hem anat mandrejant sense fer res de profit. Al migdia hem vist la derrota del Bàsquet Manresa per la tele i havent dinat ens estàvem endormiscant pel sofà quan l'Anna ha tingut una molt bona idea per canviar la dinàmica: fem una excursió!
Ens hem calçat, hem fet una bossa amb aigua i una mica de berenar i hem posat rumb cap a Torre Cabota. Hem estat gairebé una hora a arribar-hi i el passeig ha estat molt estimulant: recollíem flors de diferents colors, jugàvem a trobar amagatalls al bosc... però el millor ha arribat quan hem fet parada i fonda a Torre Cabota.
Ens hem aturat sota unes grans alzines a berenar. Al nostre darrera hi havia 4 cavalls i un ruc que ens anaven distraient, el Roc i l'Ona jugaven amb pals a gratar la fullaraca del terra i simulaven que feien un foc... De cop i volta al Roc li han vingut ganes d'enfilar-se a una d'aquelles alzines i alguna cosa s'ha despertat en mi.
He recordat com en la meva infantesa i adolescència m'havia enfilat en alguns arbres del Parc de Puigterrà o als del bosc de les Marcetes o als dels boscos que hi havia prop de les cases on passàvem les colònies d'estiu del Junior. He recordat...

• ...la sensació d'aventura, de risc i de llibertat durant l'ascensió...
• ...la serenor quan finalment trobaves un lloc on instal.lar-te còmodament i contemplar el paisatge...
• ...les converses profundes i idealistes si comparties l'estada dalt dels arbres amb algun amic, converses sense tocar de peus a terra que et permetien plantejar-te somnis, esperances, il.lusions i desitjos...

I m'ha encantat ajudar el Roc a enfilar-se als seus primers arbres, encara no massa alts, encara amb massa por i sense gaudir realment d'aquestes sensacions. Però potser avui ha començat a germinar una llavor que un dia li permetrà viure-les tal i com jo les recordo.

I les properes vegades que vulgui enfilar-se a un arbre i em demani que l'ajudi, per poc que pugui m'enfilo darrere seu i... qui sap de què xerrarem tots dos allà dalt dels arbres sense tocar de peus a terra...