Una abraçada

No llegiu el títol d'aquesta notícia amb veu de Teletubbies... No parlaré pas d'això, sinó del poder de l'abraçada.

Ens costa tocar-nos. Crec que és una cosa cultural, de respectar l'espai vital, de no envair la intimitat de l'altra persona. I això segurament és del tot correcte quan el tracte és més o menys estàndar. Però quan realment hi ha confiança i estimació hauríem d'aprendre a trencar aquesta barrera perquè les abraçades són... una passada!!

Mica a mica, vaig anar rebent senyals al llarg de la meva vida.
Hi havia una dona hindú que congregava multituds arreu del món que feien cua només per abraçar-s'hi i deien que després de l'abraçada trobaven una gran pau i serenitat...
L'Albert Espinosa deia a "El món groc" que en les seves obres literàries i cinematogràfiques, els personatges mai no es donen la mà sinó que s'abracen i que per anar bé han de ser abraçades llargues, en que els cors de les dues persones entrin físicament en contacte i puguin sincronitzar-se...
Temps enrere es va posar de moda una campanya mediàtica en que la gent sortia al carrer amb un cartell que deia "Abrazos gratis" i abraçaven tothom qui volia...

Jo ho he provat i us puc dir que és real. Que una abraçada és una demostració d'amistat, d'estimació, de confiança... és un regal que en el mateix moment que el fas et torna, perquè aquell a qui tu abraces, t'abraça a tu, i si teniu una relació prou sincera, a través d'aquesta abraçada hi corre un riu de complicitat, d'amor i de... petons de colors?

Tampoc no és una cosa que puguis anar fent a totes hores i amb tothom, però quan es dóna l'ocasió és un moment genial. Tot i que les circumstàncies siguin adverses, aquell moment t'omple de força, et sents estimat, comprès, recolzat, protegit... et sents millor. I el seu efecte dura una bona estona i, el que és més important, genera com una marca que fa que entre les persones que s'han abraçat creix el nivell de confiança i saben que a partir d'aquell moment la seva relació és més autèntica, més intensa, més sincera... més real.

He fet abraçades en moments de tristesa en funerals o en sales de vetlla de les funeràries i sense paraules hem tingut moments pleníssims de comunicació...
He fet abraçades en moments d'esclat davant d'un triomf esportiu i a través de l'abraçada hem descarregat tota l'adrenalina i hem compartit l'alegria i la felicitat...
He fet abraçades en moments de desànim, quan el meu interlocutor passava per un mal moment i acaba de desmuntar-se davant meu. I davant de la seva fragilitat, l'abraçada l'ha embolcallat de tal manera que les llàgrimes mica a mica s'han convertit en somriures i hem trobat les paraules per anar sortint d'aquell moment tan negre i començar a veure la llum més enllà del túnel...

Tan de bo tots tinguem prou valentia per superar la prudència que fa que normalment no ens toquem...
Tan de bo tots tinguem persones prou estimades i amb prou confiança com per poder-los abraçar...
Tan de bo tots puguem fer i rebre abraçades sinceres, profundes... reals.

En això és en el que penso quan a vegades m'acomiado amb "Petons de colors" o amb "Una abraçada"