Que fàcil és ser un mal "jefe"!

Tinc un amic que està agobiat... Fa dies que no va a la feina de gust... I mira que la feina li agrada, eh? No és pas aquest el problema, però últimament els "jefes" li estan tocant l'ull de poll i, segons m'explica, de manera injusta i injustificada.

Ja fa temps que treballa a la mateixa empresa i que té els mateixos caps i en tots aquests anys cíclicament m'ha anat explicant episodis semblants als d'aquestes darreres setmanes. I sempre acabem arribant a la mateixa conclusió: "Que fàcil és ser un mal "jefe"!"

I partim de la base que posar-se al capdavant d'un col.lectiu (ja sigui una empresa, una associació de veïns o un ajuntament) és una tasca difícil i desagraïda. Això ja ho acceptem i donem un marge de benevolença, però en el cas que ens ocupa (i en tants d'altres), els caps superen el marge de benevolença i es van posant mica a mica, i ells solets, en un fangar en el qual ningú no se sent còmode i perilla que la feina no surti bé.

* Agafar-se els comentaris i les crítiques (tot i que a vegades són opinions demanades) com a atacs personals i rebatre'ls de manera irracional i maleducada. Quan la raó pot arribar a qüestionar l'autoritat, llavors surt l'imperatiu que tots portem amagat i s'intenta deixar clar "qui és qui" (el patró i el mariner). I s'ha acabat el diàleg.

* Qüestionar la professionalitat del treballador, burxant en els petits errors que sens dubte tots cometem, insistint en els aspectes en els quals es poden tenir dubtes per fer trontollar la pròpia seguretat, obviant o deixant de banda tots els encerts i qualitats posant l'accent només en els punts febles o millorables. És la millor manera de tenir la plantilla desmotivada i amb una autoestima baixa, condicions en les que ningú no surt beneficiat... a part de l'autoritat del que mana... Pobre bagatge!

* Malinterpretar les opinions sense voler aprofundir en el sentit real que podien tenir, jutjar (o prejutjar) sense tenir tots els elements de judici, prendre represàlies davant les opinions que no vagin en la "línia única"... I tot amb la suficient subtilesa com perquè a més a més, els afectats no puguin exclamar-se i pugui atribuir-se tot a coincidències o a un excés de susceptibilitat...

En definitiva, de cop i volta, el meu amic es troba fastiguejat, però no pot dir que li facin "mobbing" perquè tot és qüestió de matisos. Va a treballar sense ganes i no li importa ni la productivitat ni el bon ambient laboral ni res de res... Només vol fer les seves hores i fotre al camp... i és una llàstima haver d'anar a treballar en aquestes condicions.

Els caps haurien de valorar i respectar els treballadors, ajudar-los i interessar-se per ells i per les seves dificultats, facilitar-los les condicions de treball, fer-los sentir partíceps de l'empresa i de la seva bona evolució, tenir-los motivats...
...i en aquestes condicions els treballadors procurarien rendir al màxim per pròpia exigència i sentit de responsabilitat, procurarien pel bé de l'empresa, aportarien opinions i iniciatives que permetessin millorar la productivitat i els rendiments...

Ho escric, i tot i que crec fermament que és la millor opció possible, sé que és difícil trobar llocs on funcioni així.
I malgrat tot penso en el Pep Guardiola i l'actual Barça on tothom se sent valorat i respectat, tothom vol treballar al màxim pel bé col.lectiu i, fruit d'aquest esperit assumit de forma unànime i amb convicció, arriben els resultats i la satisfacció de totes les parts integrants.

Llavors potser la solució no és tan difícil: que tots els col.lectius de treballadors regalin als seus "jefes" algun dels llibres que recull el pensament del Guardiola ("Escoltant Guardiola" o "Paraula de Pep").
I llavors esperar que se'l llegeixin...
...que hi reflexionin...
...i que apliquin el model...

Massa coses, oi??