Indults i Consell d'Europa

Fa molt de temps que no penjo una notícia de caire polític sobre el Procés de Catalunya. Els contes mensuals, la pandèmia i la vida familiar han passat per davant, però avui ha culminat una setmana amb unes notícies prou importants per a Catalunya que m'obliguen a deixar-ne constància.

Avui 23 de juny de 2017, els 9 presos polítics han sortit definitivament de les presons en virtut dels famosos indults que ha acabat concedint el govern espanyol.

Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull:

MOLTES GRÀCIES!

M'és igual si sou de JxCAT o d'ERC o si fóssiu de la CUP. Heu passat més de 1000 dies (crec que en fa 1345 des d'aquell 16 d'octubre de 2017 en què van empresonar Jordi Cuixart i Jordi Sánchez), més de 3 anys privats de llibertat i separats de les vostres famílies per defensar les idees de bona part dels catalans. Agraeixo el vostre sacrifici, la vostra coherència i la vostra valentia per defensar fins a les darreres conseqüències els valors democràtics, els drets i les llibertats.

Avui estem contents, tot i que sabem que no acaba res (a part de la vostra privació de llibertat). Potser podem guardar els llaços grocs que denunciaven que teníem presos polítics, però no és moment d'afluixar perquè aquests indults no han vingut com un acte de bona voluntat del govern espanyol...

Han vingut fruit del treball incansable que estan duent a terme Carles Puigdemont i la resta d'exiliats que des de Brussel·les, Escòcia, Suïssa i la resta del món mundial no han deixat de reivindicar les injustícies flagrants amb que ens castiga repetidament el govern espanyol amb total impunitat. Amb una estratègia jurídica brillant fa molts anys que es va madurant un treball impecable que ha anat recollint èxits importantíssims a les institucions europees.

Es van rebutjar les euroordres a tots els països; es va exculpar Carles Puigdemont en un judici que el va tenir unes setmanes retingut en una presó d'Alemanya; el mateix Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí exerceixen -malgrat totes les traves- d'eurodiputats al Parlament Europeu. Això i els pronunciaments inequívocs de diverses institucions de prestigi com Amnistia Internacional. És un camí lent, però irreversible: Europa ens dóna la raó i denuncia les injustícies comeses per l'estat espanyol.

Aquesta mateixa setmana, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar un report en què s’examinava la situació dels presoners polítics catalans a l’estat espanyol i els kurds a Turquia. Un informe duríssim que exigeix l’alliberament dels empresonats, la retirada immediata de les euroordres, la tornada dels exiliats i el final de qualsevol repressió relacionada amb el procés de Catalunya cap a la independència. Un informe, a més, aprovat per una majoria aclaparadora: 70 vots a favor i 28 en contra.

Per això han arribat els indults. Perquè España es va trobant cada cop més acorralada i aïllada en el context internacional, desautoritzada en la manera com ha volgut gestionar aquest "problema català" a base de repressió i judicialització. I es veu forçada a anar transigint en decisions que mai no hagués volgut prendre.

I veient que tenim la raó, i a més a més ens la donen, és el moment de no afluixar, no conformar-nos amb aquests indults i anar a totes. Perquè si tornem a desbordar els límits establerts, España no podrà tornar a reaccionar com ho va fer el 2017.

I som molts! Un 52%. Jo encara crec que arribarà la República Catalana!

Tant de bo els dirigents polítics catalans tinguin lucidesa i es decideixin a unir les seves forces per anar a per totes. Paciència, perseverança i perspectiva. Unitat i pas a pas sense defallir.

Visca Catalunya lliure!