Escric aquesta notícia amb més d'un 99% dels resultats escrutats (encara no hi ha el 100% i per tant pot haver-hi mínimes variacions) i aquests són els meus titulars:
1.- L'independentisme suma i creix. Arribem als 74 escons de forces que donen suport explícit a la independència, 2 més que l'anterior màxim assolit i 4 més que la darrera legislatura. I això ens dóna majoria absoluta numèrica al Parlament.
2.- L'independentisme supera el 50 % dels vots emesos. Sumant les forces que han assolit representació parlamentària (JxCAT, ERC i CUP) arribem al 48'07 %. Però si hi afegim els vots sumats pel PDCat i Primàries, arribem al 51'00%.
3.- En aquest sentit, per a mi aquest és un error irresoluble de l'independentisme, anar fent sempre escissions i creant nous partits que només serveixen per dispersar el vot. Si aquests més de 81.000 vots (PDCat + Primàries) haguessin anat a algunes de les 3 forces que han tret representació, tindríem encara més escons i una majoria més àmplia.
4.- Vergonya, preocupació i un cert fàstic pel fet que VOX hagi irromput amb 11 escons al Parlament de Catalunya. Molt preocupant que hi hagi més de 200.000 persones a Catalunya (15 d'elles a Calders!!) que creuen que la millor opció és donar el suport a un partit feixista, masclista, racista i que, a més, no se n'amaga. Ens queda molta feina per fer.
5.- Alegria per les patacades de Ciutadans i el PP que queden com a forces ridículament minoritàries. Però una alegria que no compensa la preocupació per l'ascens de VOX.
6.- La victòria del PSC de Salvador Illa me la prenc com va ser la dels Ciutadans de l'Arrimadas el 2017, una acumulació de forces contràries a la independència que intenten aglutinar-se només per anar "en contra de". No és un suport real al PSC, com no ho era el de Ciutadans al 2017. Només són peixos petits que intenten posar-se junts per espantar el peix gran, però no poden. L'independentisme segueix sumant. I cada cop més.
7.- En aquest sentit trobo meritori que en el context de la pandèmia i davant d'una abstenció important (una participació del 53'56% enfront del 79'01% de fa 4 anys), l'electorat que vol la independència no s'ha quedat a casa i hem demostrat que anem de veres, que això no és una flor d'estiu, que volem la independència i no ens aturarem fins que l'assolim.
8.- Ara la gran preocupació és saber què faran JxCAT, ERC i la CUP amb aquests vots que els hem donat. Les evidents desavinences que hi ha entre les persones i les estratègies dels dos grans partits i la imprevisibilitat de la CUP fan témer una legislatura que pugui assemblar-se massa a la que acabem de passar: sense una línia clara, amb constants pals a les rodes, amb divergències públiques, sense capacitat d'unió per plantar cara de forma valenta a l'estat espanyol ni el consens necessari per avançar... Penso que calen nous lideratges que aconsegueixin passar pàgina i bastir ponts i complicitats entre les diferents forces que han de tenir un objectiu comú (i en aquest sentit per a mi el model a seguir és Joan Canadell). LA GENT ho tenim clar, anem junts a les places i a les manifestacions, lluïm les estelades i els llaços grocs i mai no demanem al del costat de quin partit és. Necessitem que els partits deixin de banda l'estratègia de partits i pensin en clau de país. A Europa els exiliats (i els seus advocats) han fet molta feina i hi ha molt camí fet. Si som capaços de pressionar i anar alhora potser l'objectiu no és tan lluny com diuen els pessimistes.
I en aquest sentit, permeteu-me que, un cop més, reclami aquest esperit positiu, aquesta fe, aquesta esperança. Si tots els que hem posat una papereta independentista realment CREIEM que ho tenim a l'abast i ho podem aconseguir, podrem avançar molt més de pressa. Pensar que no serà possible és el primer pas per aconseguir que no ho sigui. Però també funciona a l'inrevés: pensar que serà possible és el primer pas per aconseguir que ho sigui. I jo ho crec fermament. Potser no serà demà. Segur que no serà fàcil. Però jo CREC que veuré la independència de Catalunya.
9.- Acabo, com sempre, amb els resultats de Calders: una participació del 66'55% i una amplíssima majoria independentista (més d'un 75%, 471 vots de 557)
7 comentaris:
Completament d'acord Eladi, ara toca unió i treballar en ferm !!
Completament d'acord amb tu, ara esperem es posin d'acord per continuar amb el Consell per la Republica, que considero òrgan vital per continuar treballant cap a l'independència💪
Des de l'irreductible llogaret lluçanenc: estic totalment d'acord amb el que dius 1)Si els vots del PDeCat haguessin anat a Junts hauríem superat ERC i gairebé hauríem atrapat al PSC 2) és una llàstima que la clau la torni a tenir la CUP 3)l'entrada de VOX és nefasta 4)ara és l'hora de demanar l'amnistia pels presos i exiliats i exigir un Referèndum per l'autodeterminació. Hem de persistir. Tampoc podem esperar gaire res de bo dels Comuns.
Estic d'acord Eladi, però hi ha una cosa que m'agradaria que canviés i és la falta de respecte, insults, menyspreu...etc que hi ha entre els dos principals partits independentistes, principalment des de la gent de JXCAT cap als votants d'ERC. Crec que la prepotència sempre es dolenta i que si s'insulta, després no es pot demanar unió. Segurament he estat una mica partidista, però és el que estic vivint des de ja fa bastant de temps. Salutacions
Sagrari i Enric: aquesta és l'actitud! Arremengar-se i anar alhora i a per totes! I el Consell per la República pot ser un molt bon instrument.
Som-hi!
Anònim lluçanenc,
1.- l'únic consol dels vots "llençats" al PDCat és que suposen la total renovació de JxCAT i la seva desvinculació de l'herència negativa de Convergència. Crec que a la propera ocasió molts d'aquests vots tornaran a ser al costat de Puigdemont i espero que els dirigents d'aquest sector facin un pas enrere (i no al costat).
2.- la CUP és una caixa de sorpreses i al llarg d'aquest procés a vegades ha fet entrebancar, però a vegades ha empentat i ha pressionat per no desviar-se. I el que és més important és que sense ells no podem arribar a la independència: són necessaris.
3.- sobre VOX està tot dit i només espero que es vagin desinflant amb el temps i acabin sent residuals.
4.- Tan de bo que el primer fruit d'aquest nou govern (si són capaços de deixar partidismes i posar-se a treballar pel país) sigui l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació.
SEguim!
Jaume, espero que no ho diguis per mi perquè jo, malgrat que a vegades no he compartit les estratègies, decisions i declaracions d'alguns dels partits independentistes, SEMPRE he acabat posant de relleu que hem de mantenir el respecte i les complicitats perquè la independència només la podrem aconseguir TOTS JUNTS.
Sé que tu també tens aquest mateix tarannà i espero que tu i jo, que donem suport a partits diferents però compartim el mateix objectiu, puguem ser un exemple vivent d'això que demanem als altres.
Una abraçada i enhorabona pels resultats!
Publica un comentari a l'entrada