Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

7 d’oct. 2020

El Guernica de Moià

El dijous 1 d'octubre de 2020 a Moià van commemorar la data del 2017 penjant una lona que s'ha fet coneguda amb el nom de "El Guernica de Moià", obra de l'il·lustrador Eduard Altarriba. L'obra agafa tota l'estètica i la simbologia del famós quadre de Picasso i l'adapta al context del que va passar en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 (urnes, porres, piolins, mòbils...). Personalment la trobo molt encertada.

Doncs només 4 dies després, la nit del 5 al 6 d'octubre, algunes persones anònimes han tingut a bé retirar-lo i fer-lo desaparèixer: l'han arrencat amb nocturnitat i traïdoria.


El mateix de sempre.
Els independentistes i els anti-independentistes. 
Uns pengen llaços grocs, els altres els arranquen. Uns pengen estelades, els altres les arranquen. Uns pengen cartells, els altres els arranquen. Uns fan propostes, els altres les anul·len o inhabiliten o denuncien o prohibeixen. Uns protesten pacíficament, uns altres reprimeixen violentament (amb la força de les porres o amb la força de l'ús injust de les lleis).
Uns fan propostes i són creatius. Els altres només destrueixen, neguen i prohibeixen.
Francament, estic orgullós de pertànyer al grup dels independentistes!

4 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

I jo Eladi, estic orgullós de pertànyer al grup de la gent que proposa, i no al de la què destrueix.

Anònim ha dit...

Era molt guapo. A tot arreu hi ha ximples. Deixe-m'ho així.

Eladi Martínez ha dit...

Roger: estem al mateix bàndol!
Seguim!

Eladi Martínez ha dit...

Anònim, jo no el vaig poder veure en directe i em sap greu. És molt trist que sempre acabin destruint tot el que no els agrada...