Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 d’ag. 2020

"Les coses senzilles" (Txarango)

Tot el darrer disc de Txarango ("De vent i ales") és exquisit. Però aquesta cançó "Les coses senzilles" la trobo genial pel que diu i com ho diu.

Hem de ser conscients que estem només de pas, que hem d'intentar fer-nos fàcil el dia a dia i no perdre energia en coses que no s'ho valen. Acceptar que la mort serà el nostre irreversible punt i final i que això és un procés natural i no l'hem de defugir ni tenir-li por. I reconèixer que gairebé sempre la clau per poder sortir dels laberints en que ens compliquem la vida és... l'amor.

Escolteu la cançó i escolteu la lletra!


LES COSES SENZILLES (Txarango)
La vida és tant fràgil,
És tant fràgil estar aquí
Recorrent el camí,
Comprenent el mandala...

T'ho posaré fàcil;
Sé que demà no estarem vius.
No estarem vius.
Tu i jo serem uns altres.

I reptes, llocs i gent
Seran només pols en el temps.
Som de vent i ales.
Som de vent i ales.

Provant de viure lent
Anem cuidant d'aquest present.
D'aquest present.

He vist la mort vetllar el meu llit
I sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Perquè ressoni a l'infinit, he fet
Aquesta cançó per no guanyar cap guerra.
Tenim el cor rebel.

La vida és tant fràgil,
És tant fràgil estar aquí
Recorrent el camí,
Agraint cada passa...

T'ho posaré fàcil;
Sé que demà no estarem vius.
No estarem vius.
Tu i jo serem uns altres.

I reptes, llocs i gent
Seran només pols en el temps.
Som de vent i ales.
Som de vent i ales.

Provant de viure lent
Anem cuidant d'aquest present.
D'aquest present.

He vist la mort vetllar el meu llit
I sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Perquè ressoni a l'infinit, he fet
Aquesta cançó per no guanyar cap guerra.
Tenim el cor rebel.

Tant difícil dir-nos les coses senzilles...
Tant difícil fer-nos mes fàcil la vida...
Tu ja ho saps; a vegades no trobo el camí
I al final d'aquest laberint només hi ha...
Només hi ha un t'estimo.

2 comentaris:

Judit Martinez Codorniu ha dit...

Totalment d'acord,l'amor és la clau amb tot:amor propi,autoestima,amor cap a l'altre,amor cap al que es fa....tan senzill que és i a voltes,com ho compliquem!!
Gran cançó i gran introducció!!

Eladi Martínez ha dit...

Judit, trobo que aquesta cançó és una lliçó de vida (juntament amb unes altres dues). Pròximament ho desenvoluparé en una nova notícia.