És Puigdemont el nostre President

Dilluns 6 de maig de 2019. Dia important i històric en aquest llarg procés.
El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Madrid, estima els recursos presentats per Puigdemont, Comín i Ponsatí contra la decisió de la JEC (Junta Electoral Central) d'excloure'ls de les Eleccions Europees i els permet presentar-se.
No és una victòria qualsevol.
Demostra que la partida està fent un tomb. Que España ja no és capaç de fer-nos por. Que les seves amenaces es desfan com el sucre en el cafè.

Puigdemont i el seu equip jurídic han jugat fort. Han estudiat molt bé la partida i han jugat fort. Es presenten a les Eleccions Europees i, si surten escollits, esdevindran eurodiputats i gaudiran d'immunitat parlamentària per moure's lliurament per Europa (fins i tot per territori espanyol i, per tant, tornar a entrar a Catalunya) i fer-se sentir en les més altes instàncies europees.

Davant d'aquesta jugada, la maquinària espanyola va començar a amenaçar que no podria recollir l'acta d'europiputat a España sense ser detingut.
Però l'equip jurídic de Puigdemont no va de farol. Quan diu una cosa, prèviament se n'ha assegurat per activa i per passiva i compta les seves accions per èxits irrefutables.
Quan Puigdemont va ser detingut a Alemanya i tota la premsa espanyola salivava amb la seva imminent entrega, detenció i empresonament, Boyé i els altres advocats van mantenir la calma i la serenor i a cop de "Ahí lo dejo" van acabar sortint triomfants amb la raó de la seva part.
Com que veien que no se'n sortien amb les amenaces, la JEC va fer una jugada bruta, injusta i tacada de prevaricació i va prohibir que es presentessin a les Eleccions Europees amb estranys i falsos raonaments jurídics.
Amb poc marge de maniobra, l'equip jurídic va presentar sengles recursos i va improvisar ràpidament uns candidats provisionals per no perdre el dret a presentar-se. El mateix Gonzalo Boye, la Bea Talegón i el Xavier Trías van fer un pas endavant i van ocupar aquesta posició amb un gest que els honora.
Tant la Fiscalia, com el Tribunal Suprem, com el Contenciós-Administratiu han donat la raó a Puigdemont i han tocat el crostó a la JEC i al jutge instructor Llarena i ara la llista inicial amb Puigdemont, Comín i Ponsatí resorgeix amb els drets intactes i revestits d'una gran autoritat moral, després de superar la burda maniobra de la JEC per intentar escombrar-los d'aquestes eleccions.
Gonzalo Boye ho diu ben clar en un article al nacional.cat "Hemos cumplido...ahora les toca a los ciudadanos":

Tanto el president Puigdemont como Ponsatí y Comín serán eurodiputados, si así lo quieren los electores. El problema no es jurídico sino político: contar o no con los votos necesarios para ser proclamados candidatos. (...)
Si llegan los votos, habrá inmunidad, y si son suficientes para que los tres consigan su escaño, entonces el exilio, como elemento dinamizador de la resistencia al 155 y de la búsqueda de una solución política a un problema político que nunca debió judicializarse, estará más cerca que nunca. (...)
El president Puigdemont y los consellers en el exilio han cumplido no dando un paso atrás, no rindiéndose ni cediendo y persistiendo, contra viento y marea, en el encargo hecho por los ciudadanos de Catalunya. Asegurar la elegibilidad del president Puigdemont y los consellers Ponsatí y Comín, así como su posterior inmunidad, ha sido el trabajo que se nos encomendó a los juristas y hemos cumplido… ahora les toca a los ciudadanos.

Puigdemont és el meu President.
Ho era quan l'Estat Espanyol el va destituir injustament amb una interpretació abusiva de l'article 155 i només deixarà de ser-ho quan en votem lliurament un altre.
Des que es va instal·lar a Waterloo no ha parat de treballar per mantenir l'objectiu nacional i mai no ha fet un pas enrere. Sé que des de la seva posició de llibertat de moviments internacional no ha parat de treballar per la internacionalització del nostre procés, per la suma d'adhesions internacionals i per planificar i executar una estratègia que posi en escac l'Estat Espanyol i les seves arbitrarietats i injustícies jurídiques i polítiques. Estic en total desacord amb els que consideren que va esquivar la presó com un acte de covardia i comoditat.
Des de Brussel·les no ha parat de marcar gols a l'Estat Espanyol i queda clar que és el seu màxim enemic a batre perquè no paren de menystenir-lo i desprestigiar-lo.
Sento que estem en un moment clau d'aquest llarg procés i que és un bon moment per tornar a demostrar el nostre suport majoritari al nostre President Carles Puigdemont i dotar-lo d'encara més força per enfrontar-se a una España que comença a mostrar esquerdes i signes de debilitat jurídica.

Tan de bo hi hagués una candidatura unitària que aglutinés totes les forces independentistes i mostrés encara més clarament la força de les nostres conviccions, però, si no ha pogut ser... jo votaré Puigdemont i, respectant totes les decisions individuals (com no podria ser de cap altra manera) us demano que llegiu tots aquests arguments i us plantegeu donar-li també el vostre vot per dotar-lo de tota la força possible.

Ho hem cantat molts cops, però, a part de cantar-ho, jo m'ho crec: "És Puigdemont el nostre President".