E pur si muove (reflexió postelectoral)

Ha passat el segon cicle electoral (europees i municipals) i és moment de fer-ne una valoració, una més de les moltes que podreu trobar al mercat i que tant us poden dir que les formacions que heu votat han crescut i guanyat com just el contrari.


Europees a Catalunya

• La participació ha pujat d’un 47’63% fa 5 anys a un 64’23%. Europa ha interessat  molt més els catalans, sabent que ens hi podem jugar els quartos...
• El partit de Puigdemont ha arrassat, ha obtingut el 28’52% dels vots a Catalunya i ha aconseguit col·locar 2 eurodiputats: el mateix Carles Puigdemont i Toni Comín. 
• Per la seva banda la coalició d’ERC ha obtingut 733.401 vots i també col·loca Oriol Junqueras com a eurodiputat
• Si sumem les 2 opcions clarament independentistes que concorrien han obtingut 1.720.550 vots que suposen el 49’71% del total de vots, però que si descomptem els vots blancs i nuls, arriben al 50’01%, superant per primera vegada la barrera del 50%.
• Aquests 1.720.550 vots independentistes superen en molt els 1.142.867 que s’havien comptabilitzat en les darreres europees del 2014. El creixement és evidentíssim...

Municipals a tot Catalunya

• La participació ha augmentat del 58’52% al 64’81%
• El global de vots independentistes (comptant només els de les 3 grans formacions de Junts x Cat, ERC i la CUP) ha crescut de 1.400.775 a 1.534.638. El nombre de regidors obtinguts per aquestes 3 forces en el global de Catalunya ha crescut de 6089 a 6240. En canvi (i sembla estrany) percentualment s’ha baixat d’un 45% a un 43’69%
• Aquí no es tenen en compte els vots obtinguts per altres candidatures “menors” (com Primàries o coalicions independents locals) que potser també són favorables a la independència.
• El suport a Ciutadans i PP decreix significativament d’un 14’97% a un 8’21%.
• En canvi el suport al PSC ha crescut molt d’un 17’06% (530.909 vots) a un 22% (765.236 vots).

Eleccions municipals a Barcelona

• Sembla que hi ha opcions que l’alcaldia passi a mans republicanes amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall que ha guanyat les eleccions amb el 21’35% dels sufragis (160.990 vots).
• A l’ajuntament es passarà dels 18 escons independentistes que hi havia (Junts x Cat, ERC i CUP) a només 15. Aquesta dada freda caldria explicar-la millor perquè d’una banda abans hi havia Convergència i UNIÓ (no independentista) i perquè ara els vots que s’han dividit entre Primàries i la CUP no han acabat tenint representació. 
• Si sumem els vots de totes aquestes formacions independentistes, arribem als 297.512 i superem els 287.805 que van sumar-se a les anteriors municipals.
• Malgrat tot es cert que els percentatge de suport a les opcions independentistes han baixat del 41’15% al 39’45% degut al gran suport que han obtingut els comuns i sobretot el PSC (que ha doblat resultats).

Eleccions municipals a Calders

• Es repetirà l’alcaldia de l’Eduard Sánchez (Junts x Cat) que augmenta els suports de 285 a 340 vots, mentre que les altres forces polítiques que havien concorregut agrupades fa 4 anys i havien obtingut 215 vots, han concorregut separades i han obtingut 140 vots (Junts x Calders) i 113 (CUP).

Per acabar de donar la imatge global del moment polític no vull deixar d’esmentar l’espectacular triomf de la candidatura Eines de País (amb Joan Canadell) a la Cambra de Comerç.
Jo em fixo amb això, amb l’augment de vots obtinguts per ERC tant a les generals com a les municipals, amb la confirmació del lideratge indiscutible de Carles Puigdemont i amb els esperançadors anuncis que ha fet l’advocat Gonzalo Boye respecte dels futurs moviments que podran fer els eurodiputats independentistes des del centre d’Europa (i fins ara sempre s’ha complert tot el que ha dit).

I quan sento que alguns diuen que no anem bé, que mai no ho aconseguirem, que Europa no ens mira i que el suport a l‘independentisme decreix... em sento com quan Galileo Galilei va haver d’abjurar públicament de les seves creences i admetre que la terra estava quieta i era el Sol qui donava voltes. Després de dir en veu alta que la Terra restava quieta al centre de l’univers, en veu més baixa i per a si mateix va dir “e pur si muove” (però tanmateix es mou)...

Com el nostre camí inexorable cap a la independència!