Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

22 de jul. 2018

Els quadres d'Edward Hooper

Avui he tornat a anar a parar a una pàgina on hi havia quadres d'Edward Hopper i he recordat que altres vegades ja n'havia vist i sempre m'havien agradat...
...i que mai no havia tractat aquest tema aquí al bloc...
Doncs avui és el dia!

Edward Hopper (Nova York, 1882-1967). Pintor nordamericà considerat com l'artista més representatiu de la pintura realista americana del segle XX.
Se l'anomena el pintor de la llum i del silenci.
Els seus quadres recreen escenes quotidianes d'atmosferes solitàries i transmeten unes imatges poètiques i alhora inquietants que semblen captar l'aïllament, la soledat, la malenconia i la deshumanització del món.
Per aconseguir-ho utilitza diversos recursos:
- el tractament de la llum,
- la simplicitat geomètrica (fredes línies rectes i formes geomètriques)
- la presència de personatges paralitzats i aïllats (de rostres difusos o inexpressius)
- l'ús de paisatges urbans amb grans espais buits entre les figures humanes

I, el més important, els seus quadres:

A Woman in the Sun

Coffee Dinner Night Hawks

Early Sunday Morning

New York Room

Light at two lights

Lighthouse Hill

Railroad Sunset

Second Story Sunlight

Seven A.M.

2 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Hi vam passar per sobre quan estudiava, a l'assignatura d'història e l'art, i realment ara me n'has fet recordar. M'ha vingut al cap sobretot el "Coffe Dinner Night Hawks". Està molt bé, m'agrada molt aquesta simplicitat de traços i jocs de llum. Bona redescoberta, gràcies Eladi per aquestes pinzellades que ens vas deixant...

Eladi Martínez ha dit...

De res, Roger. Gràcies a tu pel comentari.
Eladi