Ha passat un any i hem collit les olives

El 9 de desembre del 2016 va morir inesperadament el Josep Alarcón, el Xep, el meu sogre. Fa pocs dies va fer l'any.
El 9 de desembre del 2017 jo ho tenia molt present i volia dedicar-li un espai al picalapica, però acabava d'arribar de Brussel·les amb totes les emocions viscudes i també d'això volia fer-ne una notícia. Vaig dubtar un moment què havia de fer i vaig pensar en com era el Xep...
Estic segur que a ell li hagués semblat bé que dediqués la notícia a Brussel·les perquè ell era així i preferia dedicar l'energia als vius. Ara em ve al cap com se'n fotia quan veia que la seva dona començava el diari mirant les necrològiques i tan pendent dels morts... ell preferia estar pendent dels vius!
Després d'aquell dia he tingut molta feina i fins avui no he pogut acabar de posar negre sobre blanc el que volia dir, però sé que no és gens important que aquesta notícia surti avui en comptes del dia 9. Almenys per a ell i per a mi.

Resulta que com a homenatge a l'aniversari del seu traspàs vam fer una missa i vam anar al cementiri, però el mateix dia 9 de desembre vam fer-li un altre tipus d'homenatge. I crec que aquest li devia agradar més...

A casa tenim una olivera.
Cada any el Xep ens venia a collir les olives i després se les emportava a casa seva i les confitava a partir d'una recepta que tenia en el seu llibre de "pocions màgiques" (la fórmula per fer la ratafia, la de les olives i ves a saber quantes coses més). Aquest any no teníem clar què havíem de fer amb les olives, faltant ell, i vam anar deixant passar els dies. Però les olives ja feia dies que estaven a punt per ser collides i el dia 9, el dia que feia l'any que s'havia mort i que teníem la Dolors a casa, em va semblar que era un bon dia per anar-les a collir.
Vaig baixar amb les escales, em vaig enfilar a l'olivera i vaig començar a collir-les. Feia un dia fred, però clar i assolellat. El Roc em va ajudar una mica, però també vaig estar molta estona sol, buidant les branques i anar posant les olives a la galleda, pensant que allò era una cosa que feia ell i sentint-me molt bé, fent-la jo, pensant en ell. Quan va ser l'hora de dinar encara en quedaven unes quantes. No gaires.
A la tarda, havent dinat, vam parlar una estona amb l'Anna i la Dolors i inevitablement va sorgir el record del Xep. Vam acabar tots plorant i abraçant-nos i jo els vaig explicar que m'havia agradat molt estar collint les olives aquell dia i que, si també volien fer-ho, en quedaven unes quantes.
Vam baixar tots tres i vam acabar de collir-les totes amb una agradable sensació de pau i serenitat.

No tinc res en contra que anem a portar flors al cementiri o li fem misses, però tinc claríssim que el Xep està molt més en la nostra olivera que al cementiri. O al bosc de tardor entremig dels bolets, o a la vora del riu entre els pescadors, o davant del mar collint pedres i petxines...

Fa un any que va marxar, però en aquest any m'he trobat unes quantes vegades que em feia l'ullet, que notava proper el seu record... Com aquest dia que estava collint les olives... Em sembla que ara cada any m'agradarà més collir les olives i serà una manera més de mantenir viu el seu record. Perquè, tan cert com que va marxar, ho és que també és present en un munt de coses que vam compartir i que, si no les oblidem, ens permeten mantenir viu el seu record i la seva presència latent.
Una aclucada d'ull i petons de colors!