L'últim gran "farol" i el xoc de trens

dibuix de Malagón

Semblava que ja ballàvem el mambo i resulta que només estaven afinant els instruments...
Semblava que ja havia començat el xoc de trens i resulta que només estaven frenant...
Ara sí que està a punt d'arribar el xoc de trens!

Aquesta setmana s'han precipitat els fets i podríem dir que hem "passat pantalla": dilluns 16 van entrar a la presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart; divendres 20 es va produir la primera acció directa pacífica de la ciutadania catalana (retirada de diners en efectiu dels bancs); dissabte 21 el govern espanyol va anunciar l'entrada en marxa del procediment per activar l'article 155, es va produir a Barcelona una nova manifestació massiva reclamant la llibertat dels Jordis i la presidenta Forcadell i el president Puigdemont van fer sengles missatges institucionals de reacció a la declaració de l'article 155 que anuncien l'imminent xoc de trens...

Aquest article 155, a ulls de tot el món és un cop d'estat encobert pel qual el govern espanyol pretén anul·lar l'autogovern de Catalunya: cessar els seus representats democràticament escollits pel poble (president i consellers), intervenir el Parlament (exercint dret de veto a qualsevol iniciativa legislativa) i controlar els mitjans públics de comunicació i els Mossos d'Esquadra. I això adornat amb l'habitual dosi de cinisme i de menyspreu, dient que "...No se suspèn l’autonomia, sinó que només se cessen les persones...". La justificació de la mesura és per “tornar a la legalitat”, recuperar la “convivència i la normalitat”, continuar amb la “recuperació econòmica” -que segons ell està “en evident perill”- i finalment, com a objectiu últim, fer eleccions “en situació de normalitat”. Unes noves eleccions que segons Albert Rivera (no aconsegueixo trobar les paraules textuals però venia a dir, més o menys) "...permetran que governi Catalunya aquells que l'han de governar...". O sigui: com que no heu sabut triar bé (perquè no heu triat els nostres), trenquem les normes i us n'imposarem unes de noves perquè trieu els nostres. Feixisme!

Però aquest article 155 penso que és l'últim gran "farol" del govern espanyol. És l'amenaça major, el monstre més gran que els quedava per espantar-nos, però un "monstre" que els pot acabar sortint malament i per això ni ells mateixos estaven segurs d'utilitzar-lo perquè se'n poden acabar penedint.
D'una banda els posa davant del món com un estat repressor i censurador que davant d'un poble pacífic, democràtic i dialogant que ha demanat el dret a l'autodeterminació, només sap respondre amb feixisme, eliminant les seves institucions autonòmiques i pretenent imposar el seu relat, violant fins i tot la llibertat de premsa i d'informació: una autèntica dictadura amb pudor de naftalina que li pren autoritat, simpaties i espero que suports a nivell internacional.
D'altra banda, els experts en dret constitucional (i cito fragments de l'article "El seu 155 els pot acabar sortint per la culata", de Marcel Mateu a Vilaweb) diuen: "..totes les mesures que avui ha acordat el Consell de Ministres, totes, vulneren frontalment l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (que és llei orgànica de l’estat)..." i "...la decisió del govern espanyol d’aplicar l’article 155 de la constitució i fer-ho d’aquesta manera [és] clarament il·legal i inconstitucional...". O sigui que per aquesta banda també perd tot el suport i credibilitat que pugui buscar per justificar la seva decisió.

A mi la situació em recorda escenes que he viscut com a mestre, quan he volgut castigar un alumne. Sóc al pati i em diuen que el Jonàs ha picat la Saray.
- Aneu a buscar el Jonàs i digueu-li que vingui.
- Diu que no vol venir.
- Digueu-li que si no ve es quedarà una setmana sense pati.
- Diu que no pensa venir.
- Digueu-li que si no ve l'aniré a buscar jo.
- Diu que li és igual.
I al final el vaig a buscar jo i, tot i que veu que hi vaig, segueix corrent i escapant-se. I jo no vull córrer darrere d'ell perquè em sembla que és rebaixar-me i perdre autoritat. Al final l'acabo "atrapant" i el renyo però ell no reconeix el seu "delicte" (i és que potser no ho ha fet).
- Per què has picat la Saray?
- Jo no l'he picat.
- M'ha dit que l'has picat.
- No és veritat. Li he dit que em deixés perquè no volia jugar amb ella, se m'ha volgut tirar a sobre, m'he apartat i llavors ella ha caigut.
- Així tu dius que no l'has picat?
- Jo no l'he picat.
- Si resulta que l'has picat, et quedaràs una setmana sense pati.
- Jo no l'he picat....

I així podríem transcriure una conversa infinita en que si l'alumne no té sentiment de culpa ni reconeix la teva autoritat davant d'una injustícia NO TENS RES A FER.
I jo penso que ara Catalunya és aquest alumne a qui acusen d'una cosa que no ha fet i volen castigar, però ni tenim sentiment de culpa, ni tenim por, ni reconeixem l'autoritat d'Espanya.
I per molt que ens cridin i ens amenacin, si nosaltres ens mantenim ferms, segurs, serens i units, RES NO PODRAN FER perquè, per sort, estem al segle XXI.

Si fóssim 100 anys enrere no tindríem res a fer: ens picarien, ens empresonarien, ens torturarien, ens matarien i farien efectives les seves amenaces sense que ningú pogués presentar-ne cap prova. I estendrien el terror i ens farien callar. I de fet aquesta és la mentalitat feixista i dictatorial que encara impera en alguns d'aquests espanyols que han volgut imposar l'article 155, que estan a favor de la violència que es va exercir el dia 1 d'octubre, que amenacen amb violar les nostres dones, que estan a favor d'empresonar Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que també voldran fer-ho amb el president Puigdemont i que així solucionen els seus problemes: eliminant-los literalment, traient-los del davant.
"La letra con sangre entra".
"Muerto el perro se acabó la rabia".
Però per sort estem al segle XXI, les xarxes socials traslladen la informació en temps real i qualsevol fet té la seva repercussió mediàtica instantània i des de diversos punts de vista: no es poden amagar les barrabassades que es fan, ni les injustícies, ni els abusos... I tot això té repercussions...tard o d'hora...

En fi, sembla que aquest proper divendres anem al xoc de trens (tot i que també pot ser que passin coses abans): el Senat espanyol aprovarà la intervenció de l'article 155 i potser en paral·lel el Parlament de Catalunya aixecarà la suspensió de la declaració d'independència. De sobte hi pot haver dues legalitats incompatibles i paral·leles i hauran de passar coses.
El poble català haurà de sortir a defensar les seves institucions de les forces repressores espanyoles?
Les forces espanyoles començaran un procés de detencions de persones i ocupacions d'institucions catalanes?
A nivell internacional hi haurà moviments que permetin decantar el resultat de la partida?


 I jo penso que aquí està el quid de la qüestió: a nivell internacional.


Hi ha moltes informacions contradictòries en aquest sentit, però jo sóc dels que confia que el Govern català ha anat fent els deures esperant que arribés aquest xoc de trens i que té millors cartes per a jugar en el moment definitiu.
En part per la seva millor situació i perspectives econòmiques davant de les de l'estat espanyol que està pràcticament en fallida i fa temps que aguanta només gràcies als ajuts europeus que es poden acabar de cop.
En part pel treball de diplomàcia internacional que fa temps que s'està duent a terme.
En part perquè les males pràctiques de l'estat espanyol (repressió i retallades de drets civils, detencions injustes, dubtes raonables de la separació de poders i de la politització de la justícia...) contrasten amb la manera pacífica, democràtica i dialogant que ha imperat en tot moment des del cantó català...

Mantinguem-nos units i confiats perquè... aviat ho veurem!