Ja us vaig comentar temps enrere ("El meu ajudant Roald") que aquest curs estàvem llegint amb els alumnes de 6è de Primària el llibre "Relatos de lo inesperado" de Roald Dahl (el podeu trobar en català amb el títol "Històries imprevistes").
Roald Dahl és un escriptor fascinant amb un domini de la descripció fantàstic i una manera enigmàtica d'anar deixant pistes enmig de les seves històries i d'acabar-les de manera sorprenent, de manera que tu hagis d'acabar de descobrir el final a partir de les pistes que han anat sorgint anteriorment.
Per circumstàncies nosaltres vam triar l'edició castellana d'aquesta obra i això afegeix un plus de dificultat a nivell de vocabulari. Roald Dahl té una gran riquesa de vocabulari i moltes de les paraules amb què va farcint les descripcions són desconegudes per als alumnes de Primària.
Tot això són perills potencials que podrien acabar aconseguint que els alumnes odiïn, avorreixen o fins i tot agafin por a la lectura, que és el contrari del que voldríem aconseguir, però per sort jo ho estic evitant i us vull explicar com m'ho faig amb un exemple molt recent que em va sorprendre fins i tot a mi...
En primer lloc és bàsic que el mestre hagi llegit prèviament els relats, els hagi gaudit i li agradin. Només així podrà encomanar l'entusiasme, motivar-los inicialment i saber com superar les dificultats que es presentin.
En segon lloc, el que estic fent amb tots aquests contes és començar jo la lectura en veu alta per fer planera la comprensió de la història. Amb una bona introducció tan llaminera com sigui possible, una lectura expressiva amb l'entonació adequada i ressaltant aquelles coses que sabem que tindran importància en el desenvolupament posterior de la història i les pauses necessàries per anar aclarint totes les dificultats de lèxic o comprensió general de la situació, aconsegueixo que tot el grup es mantingui connectat i pendent del relat. Si és necessari acabo llegint jo tot el relat, però sovint arriba un punt en que ja els trobo preparats (amb tota la informació prèvia ben assimilada i perfectament situats dins de la història) i llavors continuen ells la lectura en veu alta, un tros cadascú.
Finalment en aquests pauses en les que anem aclarint aspectes poc clars, fomento la participació dels propis alumnes, que ells aventurin hipòtesis del que creuen que passarà i que proposin explicacions a elements inicialment sorprenents. Això els fa estar implicats, estimula la seva imaginació i els deixa en un estat més fèrtil per gaudir de la lectura.
La setmana passada llegíem el conte titulat "La patrona" (aquí podeu llegir el conte sencer). És un dels contes més curts del llibre i amb un final més poc explícit, a part de les dificultats descrites anteriorment.
Un jove noi arriba a un poblet desconegut ja tard per a una nova feina i busca un lloc per passar la nit. Malgrat que li han recomanat un altre establiment, quan passa per davant d'un "Bed & Breakfast" alguna cosa inexplicable l'empeny a entrar-hi i es troba amb una mestressa molt amable, però un punt estranya. A mesura que porta més estona allà dins van apareixent altres elements estranys i... de sobte el conte acaba.
Cal dir que Alfred Hitchcock va trobar el conte prou interessant com per filmar-ne una versió per a la televisió i és que de fet, es poden trobar molts punts de contacte entre el "suspens" que provocava Hitchcock en els seus films i el que projecta Roald Dahl en els seus relats.
Doncs bé, vaig anar seguint la dinàmica que us he explicat al llarg de tot el conte i vaig acabar de llegir-lo jo fins al final. Quan vam arribar al final, obert i inesperat, vam obrir un torn de paraules per anar aventurant possibilitats del que passaria a partir dels elements que havíem anat destacant entre tots (l'olor i el gust peculiars del te que la mestressa oferia a l'hoste, les curioses dades del full de registres de la pensió, el difús record que tenia l'hoste dels noms apareguts en aquest full de registre, la sorprenent afició de la mestressa...). Mica a mica van anar afinant en les seves prediccions fins que tots van tenir clar que només hi havia un final possible per a aquella història, malgrat que l'autor no l'havia fet evident.
La il.lusió i l'excitació que es va desprendre després d'aquell descobriment va ser general i plenament palpable. Llavors vaig aprofitar aquell "subidón", sabent que quan els ha tocat l'esforç d'acabar de llegir ells sols a casa algun dels contes alguns han tornat decebuts, espantats o preocupats perquè no l'havien entès, per fer la reflexió que aquests contes a vegades exigien una mica més d'esforç i ajuda dels adults per entendre el vocabulari o els girs de la situació, però que, si el feien, la recompensa també era superior.
Vam fer una repassada dels contes que ja hem llegit fins el moment (crec que eren uns 10) i quan vaig intentar sondejar quins eren els que els havien agradat més em vaig endur la sorpresa que, de manera pràcticament unànime, tots es van decantar pel que acabàvem de gaudir col.lectivament a l'aula: "La patrona"!
És a dir, que els va agradar moltíssim!!
I allò em va fer molt feliç perquè aquest és l'objectiu: passar-s'ho bé amb la lectura. I si de moment encara necessiten ajuda externa, jo penso donar-los-la perquè... qui sap si gràcies a això algun dia aconsegueixo que algun d'aquests alumnes trii per si sol lectures que el facin gaudir d'aquest indescriptible plaer...
Seria fantàstic!!!
Arnau Tordera, Sardana Superstar
Fa 22 hores
4 comentaris:
Nens llegint per gust, si, es clar, i unicorns multicolors.
jajaja, pons007, costa de creure, eh?
Els meus ulls han vist coses que mai no creuries... jajaja
Eladi
Ànims Eladi!!! Tu pots!
Gràcies, Roger!
Sóc l'ICL Manresa dels mestres... "Yes, I Can...", jajaja...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada