No pot ser molt llarga aquesta notícia perquè, d'una banda, ja està tot dit a través de declaracions i articles en tots els mitjans de comunicació i, de l'altra, tampoc no tinc un coneixement prou profund del personatge.
Ha mort Muriel Casals, la que fou
presidenta d'Omnium Cultural des del 2010 fins al 2015, quan ho deixà per entrar a formar part de la llista de "Junts pel Sí".
Impulsora de les grans mobilitzacions de l'independentisme català i
portaveu i capdavantera (juntament amb Carme Forcadell i Josep Mª Vila d'Abadal)
de l'anomenada societat civil que ha impulsat i esperonat la política catalana dels últims anys per anar avançant pas a pas en el camí cap a la independència.
Els seus companys en aquests moments històrics la qualifiquen com "
la millor" perquè en ella es reunien moltes virtuts i cap defecte:
valenta, honesta, lleial, ferma, conciliadora, afable, dialogant, constructiva, digna, lliure, constant, generosa, lúcida, serena, persistent, treballadora, tenaç, responsable, preparada, sòlida, convençuda, eficaç, compromesa, fidel... i profundament respectada per tothom.
Sembla que en els darrers anys el seu paper ha estat cabdal en diversos moments i la seva mort, tot i que malauradament esperada, igualment ens ha deixat un pòsit de tristor a tots.
Descansa en pau, Muriel.
Moltes gràcies per tot el que has fet per nosaltres i fins a sempre!
Recomano aquesta editorial de Vicenç Partal, d'on he tret bona part dels adjectius que li he dedicat en aquesta notícia.
4 comentaris:
Espero que ara no es criminalitizi (encara més) als ciclistes
Només he sentit a parlar d'un accident i cap veu que culpabilitzés el ciclista... en cap cas aquest és el tema...
Eladi
Diuen que va ser ella la que es va saltar el semàfor... Però com dius, aquest no és el moment de centrar-se només en l'accident.
Ja és trist que dos dels grans personatges d'aquest petit país nostre hagin mort a causa d'atropellaments per vehicles, diguem-ne, poc habituals. Una bicicleta en el cas de la Muriel, i un tramvia en el cas d'En Gaudí.Tristos i estúpids finals per dues persones tan grans.
Roger, jo també vaig pensar en Gaudí... desgràcies paral.leles...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada