Josep Vacas: "només" ha passat el temps

Avui fa 13 anys que va morir el Josep Vacas.
Ens vam conèixer l’octubre del 1994 en un curs de guitarra a l’Esclat. Després vam continuar aprenent junts a tocar la guitarra i finalment vam formar el grup musical Nàufrags i vam fer-nos molt amics.
El 26 de març de 2001 va morir en un fatal accident de cotxe.
Ja han passat 13 anys…
Però us asseguro que en aquests 13 anys gairebé no hi ha hagut cap dia que no hagi pensat en ell. Vam compartir moltes coses i la nostra amistat va ser com anar deixant pedretes per marcar un camí. I sovint  vaig trobant aquelles pedretes i torno a recordar-lo.
Quan passo per una carretera per on vam passar, quan escolto una cançó que vam escoltar o cantar, quan veig per la tele alguna cosa de la qual havíem parlat, quan retrobo amics comuns, quan arriba una data que va ser significativa per a la nostra història… Aquells 6 anys i mig que vam compartir van ser molt intensos, plens d’assajos al meu pis del C/Cós de Manresa i a la seva casa del C/Canigó de Santpedor, de concerts de Nàufrags, de concerts d’altres artistes on vam anar plegats, de sopars i berenars, de xerrades entre cançó i cançó, de confidències, de moltes rialles, d’excursions nocturnes (sobretot a Roques Albes), de sensibilitat, de valors, d’amistat.
Potser amb el pas dels anys la nostra relació s’hagués anat espaiant, potser haguéssim deixat d’assajar i s’hagués acabat Nàufrags, potser ens hauríem distanciat, però la seva mort va deixar la nostra amistat en el punt que estava i la va convertir en eterna. I així és com la sento.
Sento uns vincles amb la manera de pensar i actuar del Josep i amb tots els records del que vam compartir que es mantenen intactes malgrat el pas del temps. Per això dic que, des d’aquell 2001 en que va marxar, “només” ha passat el temps.
Diuen que ningú no mor del tot mentre hi ha algú que el recorda. Doncs el Josep està molt viu perquè sé que som uns quants els que encara recordem vivament moltes de les coses que vam compartir amb ell. I jo en sóc un.
Aquest mes de març han passat unes quantes dates que em recorden el Josep: el dia 13 vam formar el grup Nàufrags, el dia 19 era el seu sant i ara, el dia 26, és el dia que va morir.

Josep, va ser una putada que marxessis abans d’hora, però em sento molt afortunat del que vam compartir, del que vaig aprendre de tu, de les bones estones que vam passar plegats, de les rialles i somriures que ens vam regalar...
I avui m’ha vingut molt de gust recordar-ho amb un grapat de fotos.
Allà on siguis t’envio un grapat de petons de colors!
Fins a sempre!