Sense pressa

Ja s'han acabat les vacances... Ja ha tornat el ritme quotidià: llevar-se a les 6'40 h., aixecar-se corrent, portar l'Ona a fer un pipi (o treure-li el pijama i els llençols molls i posar una rentadora), buidar el rentaplats, dutxar-se, vestir-se, vestir els nens, empaitar-los perquè esmorzin, pentinar-los, empènyer-los per dur-los al cotxe i deixar-los a l'hora d'acollida de la seva escola, baixar cap a Manresa, aparcar i entrar a temps a la feina abans de les 9 h. Treballar fins a la 1 h., sortir corrent per anar a dinar o al gimnàs, dinar, tornar a l'escola i aparcar abans de les 3 h. Treballar fins a les 5 h. i sortir corrent per arribar el més aviat possible a Calders a recollir els nens i dur-los a extraescolars i tornar a casa i procurar que hi hagi temps de tot: que juguin una mica, que llegeixin una mica, que mirin la tele una miqueta, que es banyin abans de les 8h, que acabin de sopar abans de les 9 h, que es rentin les dents.... I després, acabar de sopar nosaltres i obrir la maleta de l'escola i l'ordinador i posar-se a treballar en l'última de les jornades de la jornada. I rentar plats. I posar una rentadora. I plegar roba. I de sobte adonar-se que estan a punt de tocar els senyals de la una de la matinada. Que és molt tard. Que cal anar a dormir.
I així un dia darrere l'altre.

Durant les vacances vaig viure una experiència fantàstica, vaig gaudir d'un parell d'estones sense pressa.
Una tarda vaig endur-me el Roc i l'Ona a passejar sense cap objectiu a acomplir, només fer temps esperant l'Anna que havia anat al metge. Vam voltar pels carrers engalanats amb motius nadalencs. Ens aturàvem davant de cada aparador i miràvem els pessebres que hi havien posat, o els pares Nadal que escalaven els balcons o qualsevol cosa que ens cridés l'atenció. I estàvem tant temps com volíem davant de cada botiga. I quan ja ens vam haver atipat de mirar botigues vam anar tranquil.lament cap a la biblioteca del Casino on hi havia una exposició de pessebres i diorames. I de camí vam anar-nos fixant en la gent del carrer, comentant el que feien. I ens vam aturar tants cops com vam voler. I vam anar parlant de tot i de res. I després vam mirar amb tota tranquil.litat l'exposició... Va ser fantàstic, sedant, plàcid, meravellós, poder gaudir de tota aquella estona SENSE PRESSES.

Un altre dia al matí vam anar a fer encàrrecs, però sense cap mena de pressió. Faríem el que tinguéssim temps de fer i el que no, ho faríem un altre dia. Vam anar d'una botiga a l'altra amb tota la calma del món. Badàvem, buscàvem, preguntàvem i si trobàvem el que buscàvem ens posàvem contents i, si no, pensàvem que aniríem a buscar-ho a una altra botiga. I després tornàvem a pujar al cotxe i conduíem tranquil.lament, cantant les cançons que sonaven al cotxe. I buscàvem aparcament sense obsessionar-nos per si el trobàvem de seguida o no, prop de la botiga o lluny. I passejàvem fins a la següent botiga i de camí ens anàvem explicant coses i miràvem els aparadors i la gent que passava...

I vaig pensar que aquest era el gran regal d'aquestes vacances: TENIR TEMPS per poder anar fent el que vulguéssim SENSE PRESSA.
I ara no sé quan temps hauré d'esperar per poder a tornar a gaudir d'aquest regal, però us asseguro que és una sensació fantàstica.