Dia de l'Aniversari Lliure

Dissabte, 11 de juny de 2011.
Diari "ARA" (ja veieu que els articulistes d'aquest diari de tant en tant em donen material per a la reflexió).
Contraportada. Article de la Tatiana Sisquella de la seva secció "Pilot vermell".
Es titula "ANIVERSARI LLIURE" i, com tants cops, és deliciós.

Em remet a dues reflexions que ja vaig fer temps enrere en aquest bloc:
1.- Que estar sol ja m'agrada.
2.- Que m'atabala l'estrés i les obligacions de les festes assenyalades i que prefereixo la discreta normalitat.

Però la proposta de la Tatiana és encara millor i la secundo totalment. Aquí us transcric el seu article i ja em direu què us en sembla. Potser un dia jo us en faig la meva versió... i si vosaltres voleu fer la vostra... Penso que seria molt xulo poder gaudir d'aquests Dies d'Aniversari Lliure:

"Potser ara estic dient una tonteria, però arran de l'aniversari d'una persona estimada vaig pensar que quan un fa anys, hauria de poder tenir el dia lliure. Un dia sencer per a un mateix, per fer tot allò que et vingui de gust, sense obligacions ni horaris ni compromisos. Només hi hauria una condició: hauríem de dedicar el Dia d'Aniversari Lliure a nosaltres mateixos. No a fer encàrrecs, trucades pendents o avançar feina. No. El dia lliure és només per a cadascú i, si no, no és. Heu pensat mai com passaríeu el vostre Dia d'Aniversari Lliure? Jo triaria llevar-me tard, esmorzar al llit i tornar a dormir fins que fos l'hora d'anar a fer un aperitiu en alguna plaça on toqués el sol. M'enduria sota el braç els contes d'algun autor clàssic, rus si pogués ser. Dinaria en un restaurant amb estovalles blanques i demanaria seure de cara a la resta de la sala, per tenir vista panoràmica i jugar a inventar vides. Més tard, aniria a passejar per la platja, amb la música a les orelles i els contes encara sota el braç. En algun moment creuaria una mirada amb un estrany i recordaria com abans no ens hauríem conformat només amb una mirada. I així, xino-xano, tornaria cap a casa, pensant en coses que normalment no tinc temps de pensar, badant pel gust de badar i sentint-me afortunada pel meu Dia d'Aniversari Lliure. Arribaria a casa i em trauria les sabates. Posaria música un pèl massa forta i encendria un parell d'espelmes, per a mi. Em serviria una copa de vi i m'apoderaria del sofà, tan llarga com sóc. Ara sí, agafaria els contes russos i llegiria un parell d'històries fins que sentís el soroll de la clau ficant-se dins del pany. Jo no entenc ni de números ni de viabilitat econòmica ni d'estratègia empresarial; segurament això que dic és una tonteria, però, si us han de fer un regal, què preferiu: això o un jersei?"

(Tatiana Sisquella, 11-6-11, diari ARA)