L'any passat per aquestes èpoques d'estiu us parlava de petits plaers que havia redescobert (mirar les estrelles, tocar la guitarra, llegir un bon llibre...).
Fa temps vaig llegir un petit llibre que parlava d'aquests petits plaers ("El primer glop de cervesa" de Philippe Delerm, Ed. Empúries). En brevíssims capítols descrivia sensacions plaents com la del títol, conduir de nit per l'autopista, llegir a la platja, posar-se el primer jersei a la tardor, trucar des d'una cabina telefònica...
Són coses molt personals i us en descriuré unes quantes que he redescobert en els darrers dies, afavorit per la pau i tranquil.litat del nostre llarg estiu. Per a mi han estat petits grans plaers i m'agradaria pensar que per a alguns de vosaltres ho pugui ser la seva lectura:
1.- Dinar al pati de darrere de casa, a l'aire lliure, amb l'Anna, el Roc i l'Ona. Sense estar pendents del rellotge, de tant en tant amb una glopada d'aire refrescant i, sobretot, sense la presència monopolitzadora de la tele. La resta de l'any mengem amb la tele posada i això fa que poc o molt n'estiguem pendents, el que hi seu d'esquena es va girant per seguir-la, ens interromp converses, ens distreu... Ara no. Ara som només nosaltres i podem parlar o badar però aquests àpats se'm fan molt més agradables...
2.- Jugar a futbol amb els meus fills (i altres nens petits), a la gespa de la piscina amb els peus descalços. Jugant només per passar-nos-ho bé, compartint el joc, rient de gust i celebrant els gols amb una sana alegria...
3.- Sortir a passejar de matinada amb l'Anna. Això no ho fèiem des que estava a punt de néixer el Roc i el ginecòleg ens ho va recomanar per provocar el part. La setmana passada el Roc i l'Ona es van quedar a dormir a casa d'uns amics i ens vam quedar solets. Vam anar a sopar al Racó del Pou i després vam sortir a passejar tranquil.lament per la Guàrdia, gaudint de l'agradable fresca nocturna i paint el sopar, tot conversant...
4.- Jugar a futbol amb el Roc i els seus avis. Compartir aquesta estoneta les tres generacions, amb l'excitació del Roc i la nostra felicitat veient que el fèiem feliç i que al mateix temps nosaltres també ens ho estàvem passant la mar de bé, recordant els temps en que nosaltres també empaitàvem una pilota...
Un dia vam fer-ho amb l'avi Josep i un altre dia amb l'avi Eladi i aquest segon dia, estar jugant a futbol amb el meu pare (cosa que no devíem fer des de feia uns 30 anys) em va resultar molt agradable i fins i tot un punt emocionant. Quan ens trobàvem l'un davant de l'altre intentant fer-nos un gol o driblar-nos, ens miràvem i teníem uns somriures que no ens cabien a la cara...
5.- Contemplar i compartir una posta de sol amb l'Anna, el Roc i l'Ona, tots junts asseguts en un banc. Anar veient com el sol cada cop es feia més petit darrere les muntanyes, jugar a "1, 2, 3, pica paret" amb el sol, anar veient com canviava el color del cel, acomiadar-se del sol fins l'endemà...
6.- Anar a llençar deixalles als contenidors amb el Roc. De tornada, en arribar a casa, deixar-lo seure a la meva falda i deixar-li conduir el volant en la pujada del carrer al garatge. Notar com per a ell és un gran moment i una gran aventura, tal i com ho era per a mi quan el meu avi Emili em deixava seure a la falda i conduir el volant del 850 quan arribàvem al carrer de casa meva després d'haver passat el diumenge amb els avis a Súria...
Encara queda estiu i espero poder gaudir d'altres petits plaers.
En primer lloc espero tenir la sort que es produeixin.
Però sobretot espero tenir els ulls i l'esperit prou oberts per adonar-me'n i saber-los apreciar perquè estic segur que a moltes persones els deuen passar petites coses meravelloses als seus morros i no les saben valorar.
Arnau Tordera, Sardana Superstar
Fa 22 hores
2 comentaris:
Salut germanet!
...doncs si!,és un petit-gran plaer llegir els plaers que ens exposes.
...és un petit-gran plaer entrar al bloc i veure que l'estiu ens permet ara molt més sovint de la resta d'any trobar-hi novetats!
...és un petit-gran plaer que a mi també m'emociona i em fa especialment feliç el futbol que expliques entre les tres generacions!!...les coses que es tornen a fer 30 anys després!!(mai és tard!)...els somriures que no caben a la cara!!
...i com no,el record de l'avi Emili!
Continuem trobant-nos per aqui.
Abração!
Txetxu
Sabia que trobaria la teva complicitat en aquesta notícia.
Abraçada de retorn!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada