Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

24 d’abr. 2020

* divendres 24-4-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Divendres 24-4-20

Un llibre: ROBINSON CRUSOE de Daniel Defoe. Aquest llibre tan sobri, de lletra petítissima i pàgines esgrogueïdes, de la col·lecció RTV de casa dels meus pares (alguna cosa així com els millors 100 llibres de la literatura universal) em va fer lector... Vaig passar unes setmanes en una illa deserta, sent amo del meu destí, havent d'improvisar contínuament per poder sobreviure: com alimentar-me, com tenir un habitatge, com orientar-me, com defensar-me, com buscar ajuda... Vaig viure una aventura al·lucinant! I quan vaig acabar ja no vaig parar de buscar-ne d'altres: Verne, Salgari... i mica a mica, vaig aprendre a estimar els llibres...

Un disc: LAX'N'BUSTO de Lax'n'Busto. Aquest disc dels nois del Vendrell era una alenada d'aire fresc. Eren molt rockeros, descarats, es divertien a l'escenari i feien divertir... I tenien grans cançons!! "Miami Beach" (divertida, enginyosa i reivindicativa), "La cançó del Friscu" (molt divertida i esbojarrada), "Toc de plor" (potent i tràgica) i, sobretot, "Pagès", una passada de cançó per l'estructura musical i per la càrrega de crítica social de la lletra. Un gran disc!
Enllaços a algunes cançons: "Miami Beach", "Cel del nord", "Cançó del Friscu", "Sola -the blues-", "Però saps tu que...", "Toc de plor", "Però mai tu", "Pagès"

Un poema: PRESENT D'INDICATIU de Quim Ponsa. Una divertida reflexió sobre la transcendència i l'existència (o la transcendència d el'existència?) amb un molt bon títol.