Com escric els contes...

Des del setembre que estic immers en el repte "12 mesos, 12 contes" i us asseguro que és força absorbent.
D'entrada he de dir-vos que procuro anar un o dos mesos avançat per, si en algun moment em quedo encallat, tenir marge suficient per desencallar-me. Ara mateix ja tinc enllestits els contes de febrer i març i m'ho estic passant molt bé. Tant, que he decidit explicar una mica els passos que segueixo per escriure'ls.

En començar el repte vaig dedicar uns dies a PENSAR i buscar idees originals que poguessin ser temes per a diferents contes. I aquí el meu mirall, repte o objectiu és arribar al nivell de creativitat, enginy i sorpresa dels micro-contes del Marc Artigau. Per a mi aquesta és la part més difícil i més important i durant molts dies vaig anar amb una paper a la butxaca i cada cop que se m'acudia una idea que considerava prou bona, l'apuntava de forma resumida...
Aquí teniu les idees que van acabar sent els contes de novembre i gener...

A partir d'aquesta idea inicial, llavors em poso a ESCRIURE el conte fins que ja està desenvolupat. La majoria d'aquests contes els he escrit en un bar de Moià (Entrepà i pa) mentre espero que l'Ona surti de l'entrenament de bàsquet. Tinc certa facilitat per escriure i aquesta part, un cop tinc la idea clara, em costa relativament poc. Vaig fent sense pressa, vaig rellegint i arriba un moment en què el conte queda acabat.
Però...

Però llavors ve una altra part que fins ara no havia practicat mai a fons i que m'està agradant molt. Jo normalment ja escrivia els meus relats en format definitiu. Escrivia, feia una revisió general i... text acabat. Però ara, quan l'acabo d'escriure encara queden unes setmanes perquè l'hagi de publicar i llavors me'l miro i remiro amb lupa durant dies i dies i engego el procés de REVISAR. I així em vaig adonant de les meves mancances i intento corregir-les:

• A vegades faig frases massa llargues i carregades de subordinades que de partir en frases més curtes i simples...
• A vegades sóc massa recarregat en les descripcions amb un excés d'adjectius que enfarfeguen i distreuen...
• A vegades faig construccions verbals molt barroques que he de transformar en verbs més simples...
• A vegades utilitzo un ordre antinatural en les frases i convé reordenar-les i simplificar-les...
• A vegades veig que he repetit massa cops la mateixa paraula i he de buscar sinònims o fer construccions diferents per evitar la repetició...
• A vegades penso que una paraula o una comparació no m'agrada prou i en busco una de millor...

I així, mica a mica, vaig rellegint el text. I quan arribo a un paràgraf que em sembla que no acaba de funcionar, l'analitzo i vaig fent els canvis fins que en quedo satisfet. A vegades no me'n surto i llavors l'endemà m'hi torno a barallar i l'altre i l'altre, fins que un bon dia acabo donant-ho per bo. I això a nivell de coherència, d'ortografia, de vocabulari, de puntuació...

M'ho estic passant molt bé i m'adono que estic fent el que expliquem als nens a l'escola que cal fer per escriure un text: PENSAR, ESCRIURE I REVISAR... Sí és que els mestres tenim tota la raó...
;-)

Booktrailers a l'escola

Un booktrailer és un petit vídeo promocional d'un llibre per explicar una mica de què va i fer venir ganes de llegir-lo. Igual que els tràilers de les pel·lícules que ens posen al cine, però referides a llibres.
A la meva escola aquesta activitat forma part dels "Tallers d'expressió escrita i audiovisual" que fa dos anys que imparteixo amb alumnes de 3r a 6è de primària. En concret forma part del paquet de cultura audiovisual amb el qual pretenc iniciar els alumnes en les produccions audiovisuals.
En concret seguim els següents passos:

1. Triar sobre quin llibre volem fer el booktrailer.
2. Decidir el guió del vídeo, és a dir, quina part del llibre explicarem, evitant fer espòilers, destacant les parts més importants de la història.
3. A continuació s'ha de seqüenciar aquest guió en les diferents escenes que constituiran la totalitat del vídeo.
4. Llavors cal detallar cada escena en un storyboard: la localització, quin serà l'enfocament de la càmera, si necessitarem material o vestuari per als actors, si caldrà alguna música de fons o algun efecte de so addicional. Per això designem un alumne que és el director de cada escena i es responsabilitza de tenir-ho tot a punt i prendre les decisions que calguin.
5. A continuació establim un pla de rodatge per definir les diferents localitzacions de les diferents escenes i aprofitar per rodar d'un sol cop totes les que siguin al mateix lloc.
6. Només llavors podem començar pròpiament el rodatge de les diferents escenes. Això també té el seu intríngulis perquè sovint s'han de fer diverses preses d'una mateixa escena fins aconseguir la que surt com volíem i hem d'aprendre a agilitzar aquest procés de gravació, estar concentrats, intentar repetir els moviments de la mateixa manera i portar la mateixa roba en dies diferents.
7. Quan hem rodat totes les escenes i hem aconseguit tots els recursos d'internet (imatges, vídeos, sons i/o músiques que necessitem per muntar el vídeo), llavors comencem el procés d'edició del vídeo. S'ha de seleccionar la millor presa de cada escena, decidir quin fragment tallem i utilitzem, com els enllacem els uns amb els altres, afegir-hi les veus enregistrades i els efectes de so, posar les músiques, fer els crèdits, revisar i revisar fins que el donem per bo. El procés d'edició l'executo jo, però amb els alumnes al costat veient com funciona el programa i participant en totes les decisions per tal que el producte final sigui el que ells decideixin.

Per aconseguir que els alumnes tinguin el màxim d'encert en totes les decisions que han de prendre, prèviament a aquest treball en el seu booktrailer, hem mirat uns quants vídeos i els hem analitzat, prenent consciència d'alguns dels recursos narratius del món audiovisual (blanc i negre, càmera lenta, primers plans, plans generals, enfocaments zenitals, picats, contrapicats, utilització de la música...). No aprenem els noms tècnics (que molts no els sé ni jo) però aprenem diversos recursos que després els nanos utilitzen amb molt d'encert.

I amb tot això i molta paciència anem tirant endavant aquest màgic procés que hi ha moments que sembla que no durà enlloc, però que al final ens ofereix un producte final del qual tots ens sentim orgullosos.

En el cas d'aquests booktrailers, els vam començar al tercer trimestre del curs anterior (quan aquests alumnes feien 5è). Van arribar fins a tenir l'storyboard tancat, però llavors es va acabar el curs. En aquest primer trimestre de 6è hem fet el rodatge de totes les escenes i l'edició i muntatge.

I, prou de xerrameca. Ara mireu com han quedat!

Fer temps

Avui al migdia tenia hora a un lloc i, just abans d'arribar-hi, m'han avisat que anaven amb retard i que no podria entrar-hi fins al cap d'una estona.
Aparcat just a sota, he dubtat si quedar-me al cotxe esperant o anar a fer temps a l'Abacus i, finalment, he optat per la segona opció: fer temps...
I mentre caminava cap a l'Abacus pensava en aquesta bonica expressió catalana: "fer temps"...
El seu significat és "Entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc", però la construcció -i mai hi havia parat atenció- és preciosa: fer temps... Com si fos jo qui construeix el temps de l'espera...
Efectivament, passejar per la llibreria sense un objectiu concret ni una urgència manifesta ha estat un plaer. He anat resseguint els prestatges de les novetats, "badant" (quin altre gran verb de la llengua catalana) d'aquella manera que només pots fer quan et sents amo del teu temps i tu decideixes "on", "com" i "fins quan".
He "fet" uns 30 minuts del meu temps, en el qual he resseguit les novetats de literatura infantil i juvenil (buscant un possible llibre per a l'Ona), els discos (buscant el darrer Cd de Els Pets) i de tot una mica, fins que un missatge m'ha comunicat que ja podia entrar allà on havia d'anar.
Llavors he deixat de "fer" el meu temps i he tornat a l'estat habitual en que tothom menys jo em fa el meu temps, me l'omple, me'l planifica i ho fa de tal manera que m'és molt difícil arribar a tot.
Ja espero la propera ocasió en que tingui el privilegi de "fer temps" una estona.

P.S. M'imagino que la traducció equivalent al castellà deu ser alguna cosa com "pasar el rato" amb una connotació molt menys poètica que la catalana "fer temps". Les llengües ens marquen el caràcter propi i la manera particular de veure el món...

Canvis

Aquest curs estic vivint una nova situació dins de l’escola. Ha estat un canvi volgut i demanat i estic molt content que s’hagi pogut fer realitat.
Després de molts anys, he deixat de ser tutor d’un grup-classe i, a canvi, estic desenvolupant uns tallers d’expressió escrita i audiovisual des de 3r fins a 6è de primària, a part d’algunes altres àrees per acabar d’omplir l’horari (castellà de 5è, desdoblaments de mates a CS i desdoblaments a P4).
D’una banda necessitava canviar perquè els dos darrers cursos havia acabat molt esgotat per la molta feina i responsabilitat de dur una tutoria (no vull avorrir-vos amb els detalls). En algun moment m’havia arribat a plantejar el meu futur professional perquè no em veia amb forces de mantenir aquell ritme gaire més temps.
D’altra banda el darrer curs vaig impulsar algunes activitats d’expressió escrita i audiovisual que em van motivar molt i van tenir molt bona rebuda entre alumnes i famílies. Vaig plantejar a la Direcció de l’escola la possibilitat d’impulsar aquestes activitats en forma de tallers que s’anessin impartint de manera vertical des de 3r a 6è i poguessin anar donant continuïtat al treball d’unes habilitats expressives en els alumnes.
Sortosament es va poder donar sortida a les dues propostes i això fa que enguany estigui realitzant aquests tallers (poesia, periodisme i vídeo), m’ho estigui passant molt bé i vagi molt menys estressat del que anava els altres anys.
Dono les gràcies que això hagi pogut esdevenir una realitat i us ofereixo algunes de les primeres produccions que hem dut a terme amb els alumnes (poemes fets de manera col·lectiva per alumnes de 4t i 6è).

ELS MALSONS (4A-g1)
Quan estàs tremolant al llit
sents un soroll:
el mal que se t’emporta
cap al fons del sofà.

El sofà obre la boca,
jo tremolo, no pot ser!
Caic, caic, caic i no m’aturo,
cap avall, cap al malson.

Però, per sort, a última hora,
surt un àngel salvador
que em desperta de la trampa
quan sona el despertador.


ELS AMICS (4B-g2)
Els amics sempre t’ajuden
en els moments complicats.
Els amics sempre t’animen
quan estàs desanimat.
Els amics juguen amb tu
quan no hi vol jugar ningú.
Els amics sempre et perdonen
i et donen felicitat.


LA NIT (6A-g1)
Acaba la posta, comença la nit,
la lluna ens observa i tot és tranquil.
La son ara em crida, el llit ja m’espera,
em poso el pijama i me’n vaig a dormir.

I caic en un somni molt extraordinari
on hi ha molts planetes i molts éssers vius:
mussols que m’observen amb ulls com a llunes,
i unicorns que salten igual que conills.

I quan em desperto res no té sentit:
la mare ja em crida, segueixo dormint.
Idees confuses, llençols arrugats,
Ja m’he despertat i el somni ha acabat.


STOP BUYLLING (6B-g1)
Aquí davant em trobo amb el cor bategant,
mentre uns nois em maltracten, tothom m’està mirant.
No m’ho feu si us plau, aconseguim la pau,
mentre vosaltres disfruteu a mi el cor em trenqueu.

Aquí estic aguantant mentre m’esteu picant
No importa si m’ho feu, jo em posaré de peu.
No sé per què rieu si res (a)conseguireu.
Jo m’estic fent més fort i em canviarà la sort.

Exposició dels Videopoemes

Dimarts 26 de juny de 2018.
Jornada de Lectura i Escriptura a Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada).
Intercanvis d'experiències entre docents.
Jo explico l'experiència que he dut a terme amb els alumnes de 6è dels VIDEOPOEMES i el públic assistent ho ha trobat interessat i m'ha felicitat per la feina feta.
Me'n vaig content.
Aquesta és la presentació que els he fet:

Videopoemes jornada from cspoms

Videopoemes

El primer embrió de la idea va aparèixer quan vaig veure aquest vídeo:


Un poema il·lustrat amb uns dibuixos meravellosos i una veu que el recitava de manera molt bonica...

El segon impuls el vaig tenir quan amb uns grups d'alumnes vam enregistrar uns "programes de ràdio" i em vaig adonar que quan enregistraven la seva veu, després de diversos intents acabaven fent-ho molt bé, amb una bona dicció, entonació i vocalització.

I aquests any els vaig proposar d'enregistrar videopoemes...

Volia que s'ho passessin bé i gaudissin de la poesia...
Volia que coneguessin uns quants poemes bonics que els obrissin la porta a conèixer-ne d'altres...
Volia que treballessin un poema fins que l'entenguessin i fossin capaços de llegir-lo de manera ben bonica...
Volia que acabessin fent un producte final del qual se sentissin orgullosos...

I, modèstia a part, crec que he aconseguit tots aquests objectius.
En una classe han acabat enregistrant 13 videopoemes i a l'altra 11 i, si cliqueu aquests enllaços, els podeu veure tots:

Videopoemes de 6A

Videopoemes de 6B

Però per facilitar-vos les coses us n'ofereixo una petita selecció aquí mateix.

1.- "El poema de la caca" (autor anònim).
Destaco aquest per diversos motius. D'entrada perquè aquest no va ser un dels poemes que jo vaig suggerir, però és un exemple de com els alumnes podien buscar ells mateixos un poema que els cridés l'atenció. Ells van trobar aquest poema transgressor i molt divertit i jo evidentment els vaig permetre que el triessin. I van aprendre a dir-lo d'una manera gairebé perfecta i tota la classe els escoltava embadalits i divertits, fins a tal punt que en una sortida, a l'autocar, els van demanar que el recitessin i tot l'autobús va escoltar UN POEMA en silenci i va esclatar en aplaudiments quan van acabar.


2.- "Ben poca cosa tens" (Miquel Martí i Pol)
Aquest el destaco perquè les dues noies que l'han fet, van fer elles mateixes els dibuixos amb el que l'han il·lustrat...i són uns dibuixos molt bonics... a part que el poema també està ben dit.


3.-"Assaig de càntic en el temple" (Salvador Espriu)
El destaco perquè l'han fet dos alumnes que normalment no destaquen gens per les seves produccions escolars i en canvi han aconseguit recitar el poema molt i molt bé i han fet un vídeo molt personal, però molt ben fet.


4.-"La cançó del poeta" (Joana Raspall)
El destaco perquè està il·lustrat amb moltíssim imatges i molt ben escollides. A part que també està ben dit.


5.-"Somnis marins" (Eladi Martínez)
I acabo destacant les dues versions que han fet dues alumnes d'un poema meu... Perquè em va semblar que aquest poema, encara que fos meu, era descriptiu i entenedor i podia ser adequat per aquesta activitat i, és clar, em fa il·lusió veure el producte final sobre un poema meu. I totes dues ho han fet molt bé!



I, si us han agradat i en voleu veure més... cliqueu els enllaços que us he deixat més amunt...

M'ha tocat un viatge en globus

Doncs sí, resulta que fa uns quants anys que amb els alumnes participem a la Gimcana de les Llengües, un concurs organitzat pel Consorci de Normalització Lingüística de la comarca d'Osona en que durant 6 setmanes s'han de respondre unes preguntes sobre la llengua catalana.
Amb els alumnes hi participem a la categoria escolar que ens toca i jo individualment hi participo en la categoria d'adults.
Els anys anteriors sempre havia acabat fallant la darrera pregunta, però enguany les vaig anar encertant totes i, per tant, vaig entrar en un sorteig amb tots els altres concursants que també ho havien aconseguit (41 de 132). Avui s'ha fet el sorteig i... m'ha tocat!!

No sé quan serà ni on, però tornaré a anar en globus (una experiència que em va agradar molt) i estic molt content.
I si teniu curiositat per saber quines preguntes vaig haver d'encertar aquí us les poso (si voleu saber-ne també les respostes haureu de buscar-les a la web de la gimcana, a l'apartat "respostes" en la categoria D).
Per cert, tothom hi pot participar i no cal inscripció prèvia, cap allà a l'octubre surt la nova edició. Si voleu intentar-ho, l'octubre del 2015 estigueu atents... potser us toca un viatge en globus!!

SETMANA 1: Cultura popular
1. 1. Als Països Catalans només hi ha dues representacions d’origen litúrgic que han perviscut a la prohibició del Concili de Trento. Per això han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Sabries dir quina de les següents opcions és la correcta?
1. 2. Només s’ha conservat un contrapàs llarg amb música i lletra, que es fa cada dissabte de rams des de l’any 1991, quan es va recuperar. Sabries dir com es diu i a quin municipi es fa?

SETMANA 2: Llengües del món
2. 1. El riu Amazones ha tingut altres noms, abans de l’arribada dels espanyols a Amèrica, com ara Paranaguazú (parent del mar). Sabries dir, però, per què el conqueridor Orellana el va anomenar Amazones?
2. 2. Ngugi wa Thioang’o, escriptor kenià, va publicar la majoria de les seves novel·les en anglès, amb el nom de James Ngugi. Aquest escriptor, però, va ser empresonat per escriure en la seva llengua materna. Quina era aquesta llengua?

SETMANA 3: Jocs en català
3. 1. Com s’anomena la baldufa petita que es fa rodar amb els dits?
3. 2. Amb quina paraula es poden designar els estris de cuina petits per jugar a cuinar?

SETMANA 4: Paraules curioses del català
4. 1. Elabora una frase amb la paraula “suara”.
4. 2. Què vol dir aquesta frase: “el meu oncle era ben barbamec”?

SETMANA 5: Origen i significat dels cognoms
5. 1. Un cognom català conegut és Casanova (o Casanoves). Quin cognom basc podríem trobar amb el mateix significat?
5. 2. Què vol dir o quin origen té el cognom Rovira?

SETMANA 6: Jocs lingüístics
6. 1. Posa el jou a principi d’estiu (4 lletres)
6. 2. Preserves i em comprens (7 lletres)

Llenguatges comuns

Avui he anat a veure la meva iaia Maria (aviat farà 93 anys) que estarà unes setmanes ingressada a la residència. Fa molts anys que la meva comunicació amb ella es redueix pràcticament als dos petons de l'arribada i als dos del comiat. I dic això amb la boca petita i sense sentir-me'n gens orgullós. Ella fa molts anys que està molt sorda i encara que li parlis amb un volum de veu alt sovint et contesta amb uns "Sí" neutres acompanyats d'un somriure que denoten que no t'ha entès. A més quan coincidim sovint és envoltats de molta altra gent i llavors ella queda com una convidada de pedra.
Doncs avui, a la residència, ella i jo sols a la seva habitació, hem passat una estona molt agradable. He tret la baralla de cartes que ja va sortir a la darrera notícia i ens hem posat a jugar a la brisca.
Hem jugat 4 partides i me les ha guanyat les 4, però el millor és que, sense parlar gaire, al llarg de tota aquesta estona de joc ens hem comunicat a través mirades, expressions, somriures, esbufecs, en funció de com ens anaven pujant les cartes i quines tirades fèiem. Al final de cada partida comptàvem els punts per saber qui havia guanyat. Ella deia "Has guanyat tu", però comptàvem i sempre ha acabat guanyant ella. Jo feia veure que em disgustava per tornar a perdre i que volia "revancha", ella es justificava dient que era qüestió de sort i de com venien les cartes...
A través del joc ens hem pogut comunicar, tal i com ràpidament es comuniquen nens que parlin idiomes diferents que coincideixin en un espai de joc.

Això m'ha fet pensar en aquests llenguatges comuns o universals que poden fer que persones que no parlen el mateix idioma o que tenen alguna dificultat per comunicar-se puguin fer-ho: el joc, la música, l'esport, la mímica... bàsicament aspectes de sensibilitat i emocions que podem compartir amb altres persones a flor de pell: emocionar-nos junts escoltant una música, riure veient un espectacle de mímica del Tricicle, gaudir d'un bon partit de futbol...
No crec que sigui l'escola qui hagi d'assumir aquesta educació de la sensibilitat (tot i que també estaria bé que no s'hi posés d'esquena), sinó que hauria de ser responsabilitat principalment de les famílies. Ara bé, sigui des de les famílies o des de l'escola, si aconseguim que els nostres infants tinguin estimulades aquestes habilitats o potencialitats, els estarem donant moltes més eines per comunicar-se amb moltes més persones.

I, sabeu qui em va ensenyar a jugar a la brisca i al tuti? Doncs crec que la meva iaia Maria.
Sense saber-ho em va donar una eina més i va fer una inversió a llarg termini.

T'enigmes?

Us agraden els enigmes lingüístics?
Podríem dir que són definicions de mots encreuats però plantejades com un joc de mots. Us agraden?
Aquesta pregunta em va fer un dia d'aquest estiu la Mireia i, com que la meva resposta va ser afirmativa, em va recomanar una pàgina del facebook dedicada a aquests entreteniments: T'ENIGMES?
D'entrada el nom ja em va fer gràcia jugant amb la invitació "T'animes?" però canviant-ne una part per fer-hi aparèixer els enigmes.
Després vaig recordar els "Enigmàrius", que en Màrius Serra va començar a plantejar als matins de Catalunya Ràdio ja fa uns anys (2009?) i resulta que aquest grup de facebook va néixer a partir d'aquest concurs radiofònic i va aplegar un grup de gent d'arreu dels Països Catalans que han trobat aquest espai per a parlar, jugar, pensar i passar-s'ho bomba.

Per si encara esteu pensant si us agraden o no, us poso 2 exemples d'enigmàrius amb la resolució (el número entre parèntesi és el número de lletres que ha de tenir la resposta):

1.- Només treballen quan volen. (6)
2.- Problemes en la transferència. (10)

RESPOSTES:
1.- Si pensem qui treballa quan vol, ens costarà molt trobar la solució. La clau de volta és pensar que "volen" és la tercera persona del plural del verb "voler", però també del verb "volar". Llavors hem de pensar qui treballa quan vola? Els PILOTS.

2.- Una transferència és una transacció monetària entre dos entitats bancàries, és a dir, entre dos bancs, és a dir: ENTREBANCS, que és un sinònim de "problemes".

Si ara ja heu decidit que comenceu a trobar la gràcia a això dels enigmes lingüístics, només puc fer una cosa: recomanar-vos la pàgina del T'ENIGMES on podreu llegir molts d'aquests enigmes i provar d'endevinar-los merament com a espectadors sense dret a vot. Però, si us hi doneu d'alta (primer us han d'acceptar i convidar), podeu participar-hi activament resolent-los i plantejant-ne de collita pròpia.
Jo ho he fet i us deixo jugar a endevinar els que em vaig inventar aquest estiu. Feu un comentari a aquesta notícia proposant les respostes i jo us contestaré i us diré si les heu encertat o no:

3.- Senyores de dubtosa reputació que viuen amb certa incomoditat sota teulada. (6)
4.- De tant adorar el Déu Bacus li ha quedat afectada la pigmentació. (4)
5.- L'afirmació entra amb totes les precaucions, a poc a poc i sense fer soroll. (6)
6.- El xinès incompleix el 5è manament còmodament ajagut. (7)
7.- Com que treballa de nit, no troba companys per jugar a cartes. (6)
8.- Si Elvis Presley era el rei del rock'n'roll, aquest és el rei dels paràsits capil.lars i, encara que no ens agradi, sovint ens l'hem de menjar amb patates. (9)

Armengol

Dies enrere li intentava explicar a un company la gràcia de la lletra d'aquesta cançó i vaig pensar que si deixava l'exercici reflexat en el bloc, se'n podria beneficiar més gent.
Es tracta de la cançó "Armengol" d' Els Amics de les Arts, amb lletra de Xavi Serrat. És una cançó que juga amb la polisèmia (diferents significats) de diversos noms d'animals, ja sigui utilitzats com a noms, adjectius o dins d'expressions i frases fetes.
Aquí us deixo la lletra, marcant tots aquests noms d'animals. Després hi ha un vocabulari per aclarir conceptes i, evidentment, al final la cançó per tal que pogueu escoltar-la i gaudir-la.

A mi em sembla un exercici molt divertit i de prou complexitat literària. Espero que us agradi i us proposo un repte: n'hi sabríeu afegir algun exemple més? 
Com que no se n'hi pot afegir cap més?
Ser una formigueta, ser un xaiet, ser un porc, estar com una cabra...

ARMENGOL

S’acaba un dia poc normal,
aparca el toro i ai quin mal!
diu l’Armengol aquest ull de poll…
Els seus companys per carretera,
munten un "pollo" de primera
i ell a la mina, que és un gallina.
Mentre es descorda la granota,
diu: avui no ficaré la pota
salvar la pell, trobar un camell.
Que no me’l citi en un pas zebra,
que no li doni gat per llebre,
que l’endemà ja afluixarà.

I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

I arrenca lent el dos cavalls
a la ràdio hi fan lluita de galls
i a l’escarabat del seu costat
jeu un goril·la amb tres lleones
si que estan bones les cabrones.
I ara va i plou, toca’t un ou.
I quan de lluny sent marrameu
mira el retrovisor i veu
l’abric de Marta i aquella carta
que diu "tornem a començar"
que vas ser ruc de no enviar
ai la cangur, la vaig liar…
Que ara em controlo la cigala
juro que li he tallat les ales.
Quin semental, el meu pardal!

I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

En un carrer a la Guineueta
hi ha cosa fina, cosa neta.
Gripau babau (eh!) es diu el cau (ah!).
L’amo és un gos i se li atansa
és que cobra el cavall amb pasta gansa.
Has vingut sol? Sí. Ves a fer un volt.
Sortint “un pez llamado Wanda”
sona de dins d’un Seat Panda.
L’has de seguir com un dofí.
I en acabat cantar-li a pèl
Ulisses i Floquet al cel.
Ei camallarg, xuta’t al parc.

Entre la gespa,
zum-zum de vespa,
vola pel mar amb un jaguar
i fa flamenc amb un elenc
d’amics del Cobi
allà a Nairobi.

I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall, en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

DEFINICIONS:
toro: Carretó proveït de forca elevadora.
ull de poll: durícies a la pell d'algunes parts del peu.
"pollo" (també "pollastre"): enrenou, merder, agitació...
gallina: covard.
granota: uniforme de feina d'una sola peça amb cos, camals i, generalment, mànigues..
camell: traficant de droga.
pas zebra: pas de vianants.
donar gat per llebre: enganyar.
"mono": síndrome d'abstinència que passen els drogadictes quan fa temps que no consumeixen.
cavall: heroïna (droga)
perdre un cargol: perdre el seny (entenent cargol com a peça metàl.lica que s'utilitza en ferreteria).
tornar-se mico: fer el ridícul.
dos cavalls: nom popular del model de cotxe Citroën 2CV.
galls: pot referir-se als que s'erigeixen com a líders o a les notes falses que es produeixen a vegades en parlar o cantar, especialment freqüents quan els nois fan el canvi de veu a l'adolescència.
escarabat: nom popular del model de cotxe Volkswagen Sedan.
goril·la: persona corpulenta que fa la vigilància a la porta d'alguns locals nocturns.
lleones: dones especialment atractives i de formes generoses.
cabrones: malparides.
Marta: nom propi femení (a part de ser un animal mamífer de la família dels mustèlids de pell preciosa).
ser ruc: demostrar poca intel.ligència.
cangur: persona que té cura dels infants en hores convingudes en absència dels seus pares.
cigala: nom popular per referir-se a l'organ genital masculí.
pardal: nom popular per referir-se a l'organ genital masculí.
Guineueta: carrer de Barcelona del mateix nom del diminutiu d'una guineu.
gos: gandul, mandrós.
Panda: model de cotxe de la marca Seat (Panda).
dofí: successor d'un determinat càrrec polític que en segueix la línia de manera totalment continuista.
camallarg: persona de cames llargues (a part del nom de l'ocell que té les mateixes característiques)
vespa: marca de moto scooter (Vespa). També es refereix a una persona astuta i múrria.
jaguar: marca de cotxes esportius (Jaguar)
flamenc: tipus de música folclòrica pròpia d'Andalusia.

Els dictats

Fa dos anys que vaig engegar una inciativa amb els alumnes de cicle superior que consisteix en dedicar una sessió setmanal (una setmana de català i l'altra de castellà) a realitzar un dictat amb la següent estructura:
1.- Llegim el text col.lectivament
2.- El preparem a nivell de paraules amb dificultats, lletrejant paraules, etc
3.- El dictem de manera tradicional.
4.- Per parelles se'l corregeixen.
5.- Cadascú recupera la seva llibreta i fa un buidat de les faltes que ha realitzat, classificant-les segons les categories d'una graella (accents, b-v, h, j-g...)
6.- A l'ordinador de la classe omplim un full de càlcul amb les faltes de cadascú desglossades segons les categories que he esmentat anteriorment i que ens acaba donant el total de faltes de la classe.
7.- L'objectiu al llarg del curs es anar fent baixar aquest nombre total de faltes de la classe, de manera que els alumnes que en fan molt poques o cap vagin ajudant els que en fan més areduir el seu nombre de faltes per millorar el del conjunt de la classe.

UN altre dia us puc explicar el que té de bo i de dolent aquest mètode però, d'entrada, què us sembla?

La maleta viatgera

Vet aquí una proposta que funciona a molts llocs. Agafem una maleta ben atractiva i l'omplim de llibres encara més atraients. Podem posar-hi llibres, revistes, contes, DVD... I un cop plena i ben explicada, la passem entre els alumnes per intentar que això els motivi i els desperti el gust de llegir. i de passada demanem la complicitat de les famílies, adjuntant-hi un quadern en blanc on cada família expressi la seva opinió sobre la iniciativa, la vivència que ha tingut a casa seva, suggeriments de millora...
Està clar que a llars d'infants o educació infantil això pot funcionar perfectament perquè connecta amb una realitat ja existent dels infants que tenen contes, que miren contes, a qui expliquen contes...
Però com funcionarà en cursos més alts on h iha un índex molt més alt d'alumnes que ahbitualment no consumeixen lectura?