Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art visual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art visual. Mostrar tots els missatges

20 de març 2026

Parlem de tu, Pilar

El 20 de març de 2025 va morir la Pilar Camins, una companya de feina que va esdevenir amiga i amb qui vam compartir amb gran profunditat el seu final de vida. L'endemà a l'escola celebràvem el Dia Mundial de la Poesia i jo vaig compartir entre els companys de feina el poema "Parlem de tu", que se'm feia més escaient que mai.

El poema de Miquel Martí i Pol és preciós i expressa a la perfecció el que jo sentia en aquells moments i segueixo sentint ara quan penso i parlo de persones que vaig estimar i ja no tinc amb mi. En  parlo amb un somriure, recordant totes les coses bones que vam compartir i ja ningú no ens pot prendre.

PARLEM DE TU
(Miquel Martí i Pol)

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Hi havia gent que no coneixia el poema i em va donar les gràcies perquè realment és un poema que enlluerna i agombola. I avui torna a ser dia 20, dia de recordar el traspàs de la Pilar (malgrat que l'hem recordat molts i molts moments al llarg d'aquest primer any sense tenir-la) i torna a ser la vigília del Dia Mundial de la Poesia, que tornarem a celebrar a l'escola, perquè la poesia ens fa millors persones.

I pensant en això, una petita idea va anar neixent dins meu i va acabar convertint-se en aquest vídeo que avui vull compartir amb tots aquells que coneixíeu la Pilar. 

Perquè és ben bé així, Pilar: parlem de tu, però no pas amb pena.

Un petó i una abraçada!

2 d’oct. 2023

Montanuy

Montanuy és el nom d'un municipi de la Ribagorça aragonesa, a tocar de Catalunya. Allà hi tenia una residència familiar en Pau Donés. I allà li van fer una escultura homenatge l'any 2021, en un paratge privilegiat amb unes vistes espectaculars que s'anomena el mirador de la Cámara.

Pau Donés va ser un cantant i compositor, fundador del grup Jarabe de Palo, que va fer un món més bonic amb les seves cançons i amb l'exemple que va donar davant del càncer que va patir i li va llevar la vida el juliol de 2020. Un exemple per les seves ganes de lluitar i de viure, pel reconeixement que va fer sempre del personal sanitari (i en especial, de les infermeres) i per les sàvies reflexions finals a l'entorn de la vida i la mort que ens va regalar en el documental "Eso que tu me das". Unes reflexions que es poden resumir en l'eslògan: "Viure és urgent".

Amb el Pablo, un molt bon amic, compartim el gust per les cançons de Jarabe de Palo (en especial recordem l'assistència plegats al concert acústic de la gira del disc "50 palos" al Kursaal de Manresa com un moment màgic) i l'estima i l'admiració per la fortalesa i la saviesa del Pau Donés.

I ens vam regalar "un Montanuy". Un cap de setmana tots dos per terres ribagorçanes amb l'objectiu d'arribar a aquesta escultura-homenatge, com a colofó d'un cap de setmana cultivant la nostra amistat.

Vam començar el divendres 29 de setembre anant a un lloc molt xulo que em va descobrir el Pablo: The Goats Alternative Project. Pizzes i cerveses artesanes de quilòmetre zero. Un lloc senzill i molt agradable on vam sopar abans d'anar a veure un emocionant partit de bàsquet entre el Baxi Manresa i el Real Madrid (derrota manresana per la mínima).





L'endemà, dissabte 30 de setembre, de bon matí vam agafar el cotxe per fer les 3 hores de viatge fins a Pont de Suert. Vam aturar-nos a Isona a fer un bon esmorzar i a "Lo Quiosc" de Talarn per veure la passarela transparent sobre el pantà de Sant Antoni abans d'arribar al camp-base del cap de setmana.


Un cop a Pont de Suert vam començar fent una passejada per una ruta que recorre tots els ponts de la vila sobre el riu Noguera Ribagorçana i vam visitar l'església de l'Assumpció Nova.







Després d'un bon dinar al restaurant Can Costa, vam instal·lar-nos a la pensió "El Pedrís" amb una relació qualitat-preu molt bona i un tracte excel·lent.



A les 5 de la tarda vam començar una visita guiada al salencar de Llesp, una zona humida, com uns aiguamolls. Primer hi va haver una petita xerrada divulgativa al local social de Llesp, després vam fer un tinerari guiat on es va parlar de fauna i flora i, quan va començar a fosquejar, vam acabar amb una observació de muixirecs (ratpenats).





Després vam anar a sopar al càmping de Barruera i a dormir d'horeta. 
L'endemà, diumenge 1 d'octubre,  vam fer un bon esmorzar a "El Pedrís" i vam encarar la part més important del cap de setmana: cap a Montanuy.

I aquí segur que no sabré explicar la combinació de tot el que vam viure allà... El dia assolellat, les vistes fantàstiques, la bellesa i el significat de l'escultura, la música de Jarabe de Palo que vam posar en un altaveu bluetooth per acabar de crear l'atmosfera adequada... Les fotos que ens vam fer i el moment per estar en silenci, gaudint del moment, del paisatge, de la màgia, de la nostra amistat... Un moment preciós!
Adjunto un recull de fotos per intentar compartir les sensacions:














Després vam baixar a passejar una mica pel poble de Montanuy, petit però bonic:





I després d'haver fet la part més important i simbòlica de l'escapada, vam anar a la presa de Cavallers (excepcionalment buida), als jardins públics del balneari de Caldes de Boí i a dinar al restaurant L'Era de Barruera, un lloc on, com en tots els altres, vam menjar molt bé.






I, havent dinat, la darrera visita: el poble de Durro i el mirador de l'ermita de Sant Quirc. Excel·lents vistes sobre majestuoses muntanyes per anar-nos acomiadant del cap de setmana.





I després, tres hores de tornada per tancar un magnífic cap de setmana
Gràcies, Pablo, amic, i que no sigui l'últim!
I en deixo constància aquí, perquè si un dia em falla la memòria pugui recordar un cap de setmana tan especial.

31 de jul. 2023

Perquè continui el Festival de Titelles del Moianès

Ahir, 30 de juliol de 2023, es va representar l'espectacle "Oliu, el petit llenyataire" de la Companyia Rocamora Teatre per tancar el 7è Festival de Titelles del Moianès. El Carles i la Susanna, els Rocamora Teatre, les ànimes d'aquest festival, han explicat que hi ha el perill que sigui l'última edició d'aquest festival perquè no troben suports suficients per continuar.

No m'hi resigno i adreço aquest escrit a l'opinió pública en general i a les institucions implicades en particular (ajuntaments i Consell Comarcal del Moianès, Diputació de Barcelona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) perquè reaccionin i col·laborin per donar continuïtat a aquest magnífic Festival que els organitzadors, sols, no es veuen amb cor de seguir tirant endavant.

I demano a tothom que estigui mínimament sensibilitzat pel tema que col·labori a fer difusió d'aquest escrit o s'adreci individualment (com jo mateix faré) a les administracions públiques per posar un granet de sorra que n'eviti la desaparició. Al final de l'escrit us deixo les adreces electròniques d'aquests estaments.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Calders, 31 de juliol de 2023

A l’atenció de ......

Ahir vaig veure el darrer espectacle del 7è Festival de Titelles del Moianès: “Oliu, el petit llenyataire” de la companyia Rocamora Teatre. És el tercer espectacle que he vist aquesta edició. I ja n’he vist uns quants al llarg de les diverses edicions, des d’aquell llunyà 2017 en què el Carles i la Susanna van organitzar el 1r Festival de Titelles del Moianès.

El Carles Cañellas i la Susanna Rodríguez (Rocamora Teatre) van arribar a Calders l’any 2014 i de seguida van voler tirar endavant aquesta meravellosa idea de crear un Festival comarcal de titelles. De fet, l’any 2015 ja van fer un Aplec titellaire a Calders que devia ser una mena d’esborrany d’aquesta idea.

L’any 2017 van engegar amb la primera edició del Festival de Titelles del Moianès, només 3 dies i només a Calders. Però ja no es van aturar i any rere any van anar encomanant el seu entusiasme i amor pel teatre de titelles, fent mans i mànigues per oferir una programació de qualitat, sempre en format de taquilla inversa, i seduint i lluitant amb les administracions per buscar recursos per anar ampliant aquest festival. El 2018 es va fer a 2 pobles. El 2019 a 3. El 2020, l’any de la COVID i amb el Carles convalescent després d’una llarga i dura lluita amb la malaltia, el festival va continuar tirant endavant i va arribar a 6 pobles. L’any 2021 va arribar al seu màxim, oferint espectacles en 9 pobles del Moianès. El 2022, a 7 poblacions i, aquest 2023, a 6.

Jo mai no havia estat consumidor de teatre de titelles i gràcies al Festival vaig conèixer el gènere i vaig gaudir de diversos espectacles de qualitat que em van captivar i em van fer adonar que els titelles no eren només per a infants. De resultes d’aquest enlluernament vaig entrar en contacte amb el Carles i la Susanna, a qui vam arribar a entrevistar a LA CALDERINA, la revista del poble de Calders, de la qual van ser subscriptors i col·laboradors fidels.

Fruit d’aquest contacte vaig poder conèixer de primera mà la il·lusió d’aquests dos artistes per tirar endavant aquesta iniciativa amb l’esperança que si arribaven a les 5 edicions i es podia considerar un festival consolidat, podrien accedir a més i millors ajuts de les administracions públiques per acabar de donar-li l’impuls necessari. Però també he estat testimoni directe de la lluita quixotesca que han hagut de dur a terme i dels moltíssims entrebancs i la poca col·laboració que han rebut per part d’aquells estaments que haurien d’estar més interessats a comptar amb un festival cultural d’aquesta qualitat. Els ajuts que han arribat han estat escassos i en alguns casos, subjectes a una burocràcia asfixiant. Fins i tot en algunes ocasions els han fet retornar subvencions que ja havien rebut, al·legant que no s’havien ajustat a les condicions requerides (per què els hi van concedir, llavors?). I la col·laboració ha estat tan minsa que sovint s’han hagut d’encarregar ells dos DE TOT. Tancar la programació, contractar els artistes, vetllar per les condicions tècniques dels espais on s’han de dur a terme els espectacles, ajudar els ajuntaments en totes les gestions, dissenyar el cartell i els tríptics informatius, distribuir-los, encarregar-se de les pancartes publicitàries, rebre els artistes i sovint fins i tot posar i recollir les cadires de cada espectacle. I segur que em deixo coses. Han hagut de dedicar-hi molt temps, energia i diners allà on no arribaven els recursos públics.

I després de 7 anys de picar pedra d’aquesta manera tan lloable i d’oferir a la població del Moianès aquest festival de tanta qualitat, han dit que ja en tenen prou. Que en aquestes condicions no poden ni volen continuar. Per dignitat. Que després d’haver demostrat a bastament que el Festival funciona, volen que les administracions els ajudin a continuar-lo amb les condicions que es mereix. 

Concretament en el tríptic d’enguany deien: “Arribats a la setena edició del festival, sense que hàgim pogut trobar una fórmula de finançament vàlida, adequada i suficient, que ens permeti garantir-ne la continuïtat i la necessària progressió artística i professional, us fem saber que el Festival de Titelles del Moianès tal com ha estat fins ara, s’acaba aquest any.”

Em consta que ells voldrien continuar el festival. N’estic segur. Però no a costa de deixar-hi la salut, el temps i els diners. I arribats aquí, jo em pregunto: els ajuntaments dels pobles del Moianès, el Consell Comarcal del Moianès, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya deixaran morir una iniciativa tan lloable com aquesta? No posaran els mitjans per donar continuïtat a una mostra cultural de primera categoria i arrelada a un territori rural, que sovint queda allunyat dels circuits culturals?

Penso que estem davant d’un greuge gravíssim i no vull quedar-me plegat de braços: vull fer sentir la meva veu. No vull quedar-me sense el Festival de Titelles del Moianès i penso que els ajuntaments i el Consell Comarcal del Moianès tampoc no haurien de voler-ho. Han de reunir-se amb la Companyia Rocamora Teatre i demanar-li què necessita per donar continuïtat a un festival consolidat que ja porta 7 edicions. I entre tots han de trobar la manera de buscar i trobar els recursos necessaris. 

No m’imagino els municipis i Consells comarcals que es beneficien de l’impacte del Mercat de la Música Viva de Vic o de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (per posar dos exemples) desentenent-se de la seva gestió i supervivència econòmica i permetent que desapareguin.

Així doncs, com a ciutadà d’un dels pobles del Moianès, insto totes les administracions competents a reunir-se amb la Companyia Rocamora Teatre i sumar esforços per tal que l’estiu vinent puguem gaudir de la 8a edició del Festival de Titelles del Moianès.

Atentament,

Eladi Martínez Codorniu

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Consell Comarcal Moianès:

https://www.ccmoianes.cat/altres-continguts/contactar/


Calders: calders@calders.cat

Castellcir: castellcir@castellcir.cat

Castellterçol: castelltersol@diba.cat

Collsuspina: collsuspina@diba.cat

Granera: granera@granera.cat

L'Estany: estany@estany.cat

Moià: ajuntament@moia.cat

Monistrol de Calders: monistrolc@monistroldecalders.cat

Sant Quirze Safaja: st.quirzes@diba.cat

Santa Maria d'Oló: st.m.olo@olo.cat


Diputació de Barcelona:

https://csd.diba.cat/SS/#/servei/11313


Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:

consellera.cultura@gencat.cat

15 de juny 2021

"Rema" (René Merino)

 Un nou il·lustrador que ha arribat a les meves mans i m'ha agradat.  Es diu René Merino, és de Madrid i a Instagram és rene_estamal, fent referència al seu projecte "Está mal pero se puede empeorar".

El poc que he vist m'ha agradat molt i en especial destaco aquesta il·lustració que diu "Si el viento no te lleva, rema" i on es veu una persona dins d'una barca, remant entre un mar de dubtes.

Em dóna força!

27 de març 2021

Alfonso Casas

 Avui us vull presentar l'obra d'un il·lustrador. Es diu ALFONSO CASAS. El vaig descobrir amb el còmic "MOSTRUOSA MENTE" que em va agradar molt (i en vaig parlar en una notícia anterior) i ara he anat trobant il·lustracions seves que m'han agradat molt.

Sensibilitat, enginy i una mirada molt interessant que reflecteix les cabòries que tots tenim amb nosaltres mateixos i que normalment no compartim cap enfora.

Us en faig una selecció perquè jutgeu vosaltres mateixos...