A la revista LA CALDERINA, passat l'històric i emotiu dia 1 d'octubre de 2017, vam fer un reportatge recollint de manera anònima els testimonis de diferents persones que el van viure en primera persona. Avui que fa 5 anys, m'ha vingut molt de gust transcriure'l aquí al bloc perquè en quedi constància. Al final del llarg text hi ha un recull fotogràfic del dia.
EL REFERÈNDUM DE
L’1 D’OCTUBRE A CALDERS
PRÈVIA
En aquestes pàgines oferim el
reportatge de com es va viure la jornada del Referèndum del 1 d’octubre a
Calders, explicada de manera coral per alguns dels seus protagonistes. En algun
moment es pot generar algun dubte interpretatiu per part del lector perquè
s’han evitat tots els noms propis i pot haver-hi alguns aspectes poc descrits
per prudència. S’han pres aquestes precaucions vista l’actitud repressiva de
l’Estat i la persecució de persones per suposats delictes comesos en la
celebració d’aquella històrica jornada. Preparem-nos per reviure-la tot llegint
aquestes emotives cròniques...
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
LES PARTITURES
Dies abans de l’1O s’havien de fer fotocòpies per tal
d’empaperar el poble pel referèndum.
Així doncs, i per tal que fos una cosa prou discreta, ja que
eren dies on tots i tothom estàvem sota punt de mira i amb sensació d’estar
controlats, es va procedir a imprimir-ho quasi com si fos d’una manera
clandestina. I un cop fetes es va enviar un missatge codificat a la persona que
ho havia de rebre.
“Les partitures ja
estan fetes i entregades al cap de l’agrupament”
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
DESIGNACIÓ DEL
REPRESENTANT DE L’ADMINISTRACIÓ I DEL COORDINADOR
Des del mes de setembre es van
accelerar els contactes entre les delegacions territorials del Govern i els
ajuntaments per tal d’anar creant les condicions de garantia per poder celebrar
el referèndum en unes condicions prou acceptables. Tanmateix la persecució feta
des de l’Estat va provocar un procés de “clandestinització” de totes les
activitats preparatòries. El representant de l’administració i el coordinador
foren proposats pels ajuntaments en cada municipi d’entre els voluntaris
prèviament inscrits. Això es va haver de fer en l’espai de menys de dos dies.
El representant de l’administració tenia com a funció el control del
procediment i assessorament de la mesa electoral i proporcionar la documentació
necessària a la mateixa. El coordinador simplement tenia la missió de
transmetre la informació entre el representant, la mesa i el coordinador
comarcal designat pel Govern.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
MANTENIR OBERT EL COL·LEGI ELECTORAL TOT EL DIUMENGE
Els
components de la Junta del Caliu vàrem mantenir una sèrie de reunions durant el
mes de setembre per tal d’anar preparant la diada de la Festa de la Gent Gran
de Calders, que enguany es celebraria el dia 1 d’octubre.
Durant
aquestes reunions vàrem pensar en com podíem ajudar en la possibilitat de
mantenir obert el Centre Cultural Nèstor Almendros durant tota aquella diada.
Varen
sorgir diferents idees per fer una activitat oberta a tothom, per a totes les
edats, de llarga durada i, a més a més, que es pogués fer a la Biblioteca.
D’entre totes les idees, es va escollir una que consistia en oferir un taller
de lectura a qualsevol hora. Per la qual cosa vàrem sol·licitar a l’Ajuntament
i mitjançant instància, poder disposar de l’Equipament Nèstor Almendros per a
desenvolupar-hi un “taller de Lectura Esporàdica i Intergeneracional”, durant
el matí i la tarda d’aquella primera jornada d’octubre de 2017, com a una
activitat més vinculada a la Festa de la Gent Gran.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
OCUPAT TOT EL CAP
DE SETMANA
Des del carrer. Des de la gent.
Com no podia ser d’una altra manera. El poble de Calders va ser un més que va
defensar el referèndum.
Dijous, 28 de setembre de 2017,
ja se sent a parlar d’”escoles obertes”, de mobilitzacions ciutadanes amb
iniciatives lúdiques als col·legis electorals. I tot, per l’amenaça de l’Estat
espanyol d’impedir la celebració de l’1-O, advertint que es precintaran els
llocs de votació.
Un grup d’amics ens trobem i ho
comentem. Sabem que a Calders hi ha actes preparats pel mateix diumenge ú
d’octubre. Però potser no n’hi ha prou. “No ens perdonarem mai no haver pogut
votar”, ens diem. I aquell mateix dijous a la tarda comencem a tibar dels
contactes del mòbil, truquem a totes les entitats amb qui tenim relació, i a
les que no, trobem la manera perquè els hi arribi la informació. El missatge és
trobar-nos l’endemà mateix a les 18:00 al Centre Cultural. Cal que entre totes
i tots ens organitzem per fer que el nostre col·legi romangui obert.
La resposta és immediata i
massiva. Divendres 29 de setembre el Centre Cultural és ple. La gent del poble
ha vingut. Tots volem defensar el mateix: votar el diumenge. Aquesta voluntat
ens uneix i ens referma la identitat com a calderins. Saber que podem comptar
els uns amb el altres ens fa més forts, més valents.
Ràpid ho tenim fet. Teatre, futbol,
AMPA’s, Associació de la Dona, Calders bike, AEiG Caldàrius, Caramelles, ANC i
en definitiva totes i cadascuna de les persones que hi ha darrere de les
entitats, demostren aquesta predisposició i aquesta emoció, que sens dubte,
porta a la mobilització.
Arriba el diumenge 1 d’octubre de
2017 i a Calders podem votar. Feina feta!
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
LA REUNIÓ FINAL
Durant el mes de setembre es van
realitzar tres trobades de coordinadors i/o representants de l’administració
del Bages/Moianès. La darrera de les reunions es feu en una població del Bages
el dia abans del referèndum, amb la màxima discreció. Se’ns va demanar que no
hi anéssim amb el nostre cotxe habitual per no ser interceptats i no s’hi podia
accedir amb el mòbil.
A les 15,30 h del dissabte 30 de setembre
ens vam trobar a la Plaça Major de Calders. Havíem d’anar a rebre les darreres
instruccions per a fer efectiva la convocatòria del Referèndum de l’endemà (1-O).
Vàrem agafar el cotxe d'un parent
i ens vam dirigir a la reunió. En aquell moment encara no en sabíem res ni de l’urna
ni de les paperetes. Allà es va distribuir la documentació per a les meses i
les darreres instruccions per a un correcte desenvolupament de la jornada
esperada. En el darrer moment, poble per poble, vàrem rebre indicacions de com
obtenir l’urna, les paperetes i els sobres. Després de 2 hores d'un intens
intercanvi de parers vam tornar amb la sensació que l'endemà faríem el
referèndum.
Al cap de poca estona ens
presentàvem davant d'una nombrosa colla de veïns de Calders i els posàvem al
corrent de les últimes previsions de la jornada de votacions de l'endemà. Els vam
dir que tindríem ordinadors, cens universal, Mesa Electoral, urna nova i pròpia,
paperetes, sobres, apoderats-interventors, així com moltes persones disposades
a votar i a fer l'adequada protecció del centre de votació.
No cal dir que al final de la
xerrada vam sortir del local tots plegats més convençuts que mai en l'aposta
pels nostres valors democràtics.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
COMPOSICIÓ DE LA MESA
Va ser de domini públic, abans
del referèndum del dia 1 d’octubre, que la missió de l’estat Espanyol, clara i
ferma en el sentit que “no habrá
referèndum” es va posar de manifest, entre moltes altres coses, en el fet
que la majoria de citacions als membres de les meses electorals del territori
català, no van arribar mai a la bústia del seu destinatari.
A Calders va ser així. El dia 1O
a les 8 del matí, moment en el qual es constitueixen les meses, no hi havia
ningú que hagués rebut la citació del sorteig que va fer prèviament la
Generalitat, per correu ordinari. Tampoc ningú va manifestar el desig de
formar-ne part.
Davant d’aquest fet, alguns
coordinadors electorals i representants de l’administració dels municipis, per
iniciar la jornada electoral amb “no tanta” incertesa, van preferir preveure la
configuració de la mesa, i anticipar-se per si això succeïa. Així és que el
dissabte 30 de setembre, al vespre, després de rebre la trucada que ja teníem
les paperetes a un lloc concret, es va decidir preveure tres persones per
cobrir la tasca dels membres de la mesa, l’endemà.
Va ser en una reunió amb el
coordinador, el representant i jo mateixa, que vaig prestar una modesta
assistència perquè tot estava sota control. Des de l’ANC es van proposar un
parell de persones i van sorgir alguns noms de persones que, personalment,
sabia amb total certesa que els feia especial il·lusió i motivació ser el dia
1O a la mesa electoral. El coordinador electoral va fer les trucades i en va
sortir la llista de les 3 persones que de manera VOLUNTÀRIA van liderar el
procés durant l’1O, de manera molt encertada, i molt motivada.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
ARRIBADA DE L’URNA
A Calders, des de feia dies ja
havíem previst dues urnes per si de cas en el darrer moment no arribava l’oficial.
Una la teníem ja preparada en una dependència del centre cultural. L’altra en
un domicili particular. Ambdues es van fer innecessàries quan el coordinador va
rebre la indicació a les 6 de la tarda del dia 30 de setembre que a les vuit
del vespre calia anar a recollir l’urna oficial i les paperetes a Moià. Des del
moment en que es va saber això, el coordinador va telefonar una persona de
confiança de Calders per si es podia apropar a fer una gestió a Moià, sense dir
per telèfon què s’havia de fer. Ja a Calders es va concretar, a la persona
contactada, què, amb qui i com havia de fer-se el trasllat de l’urna i les
paperetes per poder fer-les arribar amb discreció fins a Calders. Així feta la
recepció del material esperat a Moià, es va traslladar dins una bossa
d’escombraries en cotxe fins al domicili de la persona contactada. Llavors vam
debatre on deixar l’urna i es va optar per deixar-la al maleter del cotxe per
si calia durant la nit haver de treure-la de forma inesperada en cas d’un
registre poc probable però possible.
A les cinc del matí del dia 1
d’octubre, l’alcalde va rebre amb emoció l’urna, les paperetes i els sobres per
tal de portar-ho tot al Centre Cultural Nèstor Almendros, lloc on es va
desenvolupar la votació poques hores desprès.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
LA BOTIFARRADA
Des del futbol,
el dia 1 d’Octubre, el vàrem marcar com un dia molt important al nostre
calendari. Primer de tot, pel fet que jugàvem contra la Monistrolenca, i segon,
perquè era el dia en què tots havíem d’anar a votar pel futur de Catalunya.
Durant la
setmana, entre els de la Junta i alguns jugadors de l’equip, es va proposar fer
una botifarrada amb l’única intenció de crear molt bon ambient a la plaça. El
dia abans, el “Presi” ja ho tenia tot preparat i organitzat perquè tot anés
sobre rodes. El diumenge, ben d’hora ben d’hora, a les 6 del matí, uns ja
havien encès el foc per començar a escalfar motors i despertar els calderins.
De mica en mica, la plaça s’anava omplint i la gent feia cua per poder votar.
El fet que hi hagués tanta gent disposada a anar a votar, per nosaltres ens
anava de perles, ja que, sense voler fer negoci, vàrem poder vendre moltes
botifarres i estar més a prop del camp de gespa.
Des de darrere
les graelles, observàvem com la gent estava nerviosa i emocionada per poder
votar, a més ens va sorprendre que hi hagués tanta gent d’altres poblacions.
Quan va ser l’hora d’esmorzar, les botifarres marxaven volant. Ens va impactar
que hi hagués tanta participació a la botifarrada, ja que el “Presi” més d’una
vegada va haver d’anar a l’Hostal a encarregar més munició. En principi, només
teníem pensat fer una sola tongada, però veient que la cosa s’allargava ja ens
vàrem quedar a dinar allà, i també amb la intenció de seguir darrere les
graelles fins que es tanqués el col·legi.
Finalment, només
cal donar les gràcies a tota la gent del poble per participar a la botifarrada,
i per anar a votar un dia tant assenyalat.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
PROBLEMES INFORMÀTICS
La jornada electoral començava
més d’hora i amb més ganes del que és habitual. Un cop constituïda la mesa vam
encendre l’ordinador i seguint les instruccions de la Generalitat vam
connectar-nos a la web oficial per poder utilitzar el cens universal. La web
funcionava lentament però de manera correcta, per tant, vam obrir el col·legi.
Després que les 9 primeres persones haguessin votat, el sistema va deixar de
funcionar.
La Guàrdia Civil va interceptar
les connexions a la web que estàvem utilitzant. Tot i que se’ns van facilitar
noves IPs (direccions webs que contenien el mateix cens), des de Calders no
podíem utilitzar-les ja que la nostra mesa s’havia activat a la primera pàgina
web i encara figurava com a mesa activa dins del sistema. Després de moltes
trucades fallides al col·lapsat telèfon d’incidències i d’escoltar els casos
que generosament altres col·legis electorals compartien però que no funcionaven
per a nosaltres, la primera de les webs on ens havíem connectat va tornar a
funcionar. Això ens va permetre reactivar la votació.
Van ser moments angoixants en els
quals els membres de la mesa vam tenir la sort de comptar amb dos informàtics que van ajudar-nos a
cercar solucions i ens van fer costat al llarg del dia. Un cop solucionat el
problema a Calders, un d’ells va dirigir-se a Artés i a Avinyó a arreglar la
mateixa incidència. Mentre que l’altre es va quedar amb nosaltres, atenent
telefònicament moltíssims col·legis dels voltants que ens trucaven per tal de
demanar consell.
De la mateixa manera, és d’agrair
la serenitat dels votants que van esperar pacientment que poguéssim solucionar
la incidència informàtica. Tothom sabia que estàvem vivint un moment
excepcional, que requeria actituds i solucions excepcionals.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
TANCANT ACCESOS-1
Poc abans de les 10:00 del matí,
algunes persones van proposar a l'alcalde i als coordinadors, que es podien
tancar els carrers d'accés a la plaça (veient que en alguns pobles ja hi havia
càrregues policials) i això posaria dificultats als furgons de la policia, que
haurien de deixar més lluny del col·legi electoral.
De dins del Centre Cultural, em
van venir a buscar perquè anés a buscar la màquina telescòpica i així juntament
amb altres veïns, vàrem acordar tancar tots els accessos, per poder protegir la
plaça.
·
A l'Hostal, façana amb el carrer Raval, un
tractor juntament amb una furgoneta.
·
La plaça quedava tancada per un telescòpic (el
trànsit passava pel carrer de les Monges i sortia pel carrer Manresa.
·
Un altre vehicle tancava el carrer Catalunya a
la baixada del Puig.
·
I al carrer de la farmàcia tenia la meva màquina
telescòpica. Aquest cas era l'únic accés que permetia accedir a la plaça en
cotxe, alçant o abaixant el braç de la màquina per donar pas a la gent més gran o impossibilitada, fent així
de barrera física.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
TANCANT ACCESOS-2
Uns dies abans un “contacte” em
va avisar que estigués preparat par si
calia alguna acció pel referèndum. Llavors no m’ho va dir, però l’avís era per
a recollir l’urna i les paperetes la vigília de l’1O. Quan va ser l’hora em van
dir que no calia perquè ja ho havia fet algú altre.
L’1O, a les sis del matí, quasi
tota la família érem ja a la plaça pel què pogués passar. L’espera fins les 9
es va fer llarga, però encara va ser pitjor el neguit que va suposar no poder
posar en marxa el vot electrònic en condicions. Sort que vàrem poder comptar
amb experts informàtics per aconseguir finalment posar-ho en marxa, tant a
Calders, com a d’altres pobles que vam assessorar.
Va ser després de saber com les
gastaven els cossos policials, que vàrem decidir posar impediments per limitar
l’accés amb vehicles a la Plaça. Primer es van posar jardineres, però després
ja es va decidir posar tractors i màquines per limitar l’accés amb més contundència.
Vull agrair la predisposició de tots els que hi van contribuir, ja que en pocs
moments vàrem deixar tots els accessos a la plaça totalment bloquejats.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
LA VIGILÀNCIA
Comencem amb una botifarrada esperant un dia alegre i
festiu. Arriba l'urna tan esperada... tot amb normalitat. Al cap d’una hora,
encara no, es comença a dir que a molts col·legis arriba la Guàrdia Civil i la
Policia Nacional a fer mal...
A Calders marxa internet i
comencen els nervis i els maldecaps. També comencem a tenir por que vinguin les
forces policials i entre tots els veïns fem una mobilització: tanquem la plaça
i posem gent a l’aguait per si venen.
En grupets de 3 o 4 ens
distribuïm per controlar les entrades del poble. Uns a l’entrada de la Guàrdia,
uns al consultori, d’altres a la terrassa del Mirador... pendents de si
s’acostava algú sospitós a votar que pogués ser un agent de paisà i de si
arribaven vehicles policials per les carreteres... Uns controlaven el trànsit
de Moià, d’altres el de Manresa i Monistrol i d’altres el d’Artés. Qualsevol
novetat es comunicava ràpidament via whatsapp i també teníem contacte amb gent
d’Artés que ens avisarien si pujava policia des d’allà i ens donava un cert
marge de maniobra.
Tot i els nervis que es van
passar es va veure que un poble unit, alegre i combatiu és més fort. La
coordinació de tots els que vam estar allà durant tot el dia va ser excel·lent
i en cap moment ningú es va qüestionar de quin partit polític era el que estava
lluitant al seu costat... va ser un dia de país: tots a una!
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
VOTACIONS EMOTIVES
El dia 1 d’octubre vaig tenir
l’honor i el privilegi de formar part de la Mesa del Referèndum. Des que vam
obrir el col·legi, amb prou feina vaig tenir temps d’aixecar el cap del paper
on anava apuntant els DNI dels votants. I és que a Calders vam poder votar amb
el programa informàtic que permetia el cens universal durant tota la jornada,
menys l’estona que ens el va bloquejar la Guàrdia Civil.
Des d’allà vaig poder assistir a
un dels dies més emocionants de la meva vida, sent testimoni privilegiat de les
reaccions de centenars de votants (no només de Calders) en el moment que
exercien el seu vot. No eren pas reaccions exhibicionistes, eren més aviat
íntimes, però es produïen just davant meu i m’encomanaven les seves emocions.
Aquella iaia amb cadira de rodes
que va ser la primera persona de votar entre aplaudiments... Aquell noi que va
estar molta estona patint perquè havia d’agafar un vol a Dinamarca a dos quarts
de dotze i es frissava perquè no se solucionaven els problemes informàtics i se
li acabava el marge de temps... Aquell noi que també va arribar en cadira de
rodes perquè feia dos dies que l’havien operat d’una cama trinxada per un
accident de moto... El senyor que un cop va haver dipositat el vot es va
abraçar a la seva parella enmig de sanglots... L’alegria dels que havien fet
tota una processó per poder votar: Manresa, Moià, L’Estany i...per fi hem pogut
votar a Calders!... La senyora que va votar amb els ulls negats mentre
xiuxiuejava “Pels meus néts”... Aquells bombers que estaven de servei i van
venir a demanar si els deixàvem saltar tota la cua per poder votar i ho van fer
entre aplaudiments... Els que votaven amb un nadó a braços... Els avis que ja pràcticament
no surten mai de casa i van fer l’esforç recolzant-se en els seus néts que
orgullosos i amb els ulls brillants els van acompanyar fins a l’urna...
Durant tot el matí va haver-hi
una llarga cua des de la plaça fins a l’entrada del Centre Cultural perquè no
deixava d’arribar gent i més gent. 856 persones van votar. 856 històries plenes
de somriures, de rialles, de llàgrimes, de ràbia, d’il·lusió... emocions que es
van anar acumulant dintre nostre. Per això quan vam tancar les votacions, els
membres de la Mesa ens vam fondre en unes emotives abraçades descarregant tota
aquesta tensió acumulada.
Un dia inoblidable!
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
LA DEFENSA DELS
VOTS
Al matí del diumenge la votació
va començar amb normalitat i, tot i els diversos intents de fer fallar el
sistema, la votació es va poder fer efectiva. Enmig de la tan esperada jornada
ens arribaven notícies i imatges de les diferents càrregues policials i urnes
amb vots requisats a pobles propers, així com també la informació sobre la
presència de policies infiltrats informant sobre la idoneïtat del moment per
intervenir.
Va ser llavors quan vam començar
a valorar la possibilitat de protegir la nostra urna i assegurar els vots que,
a aquella hora, ja eren molts.
A primera hora de la tarda,
veient que no hi havia massa afluència de gent i davant de la situació de
possible risc, la mesa i els apoderats vam decidir treure l’urna per la
finestra del darrere i amagar-la a un lloc segur i es va continuar la votació
amb una nova urna, acordant que a mesura que hi haguessin uns quants vots
acumulats es tornarien a treure de la mateixa manera. Així es va fer una vegada
més.
Amb tot vam arribar a quarts de
sis de la tarda i a fora la gent estava neguitosa i angoixada per les càrregues
que estaven fent a pobles veïns i la possibilitat que vinguessin a Calders. Per
aquest motiu vam prendre la decisió de tancar el col·legi una hora i mitja
abans de l’hora establerta.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
MOMENT DE MÀXIMA
TENSIÓ
De sobte moments de tensió, sembla
que efectius de la Guàrdia Civil surten de Manresa en direcció a Navarcles,
Artés i Calders. Contactes via telèfon, Whatsapp, confirmen la situació.
Ens preparem per un atac imminent,
tot programat i planificat, sembla que ho hem fet tota la vida, a les
trinxeres!!!, amb responsabilitat però tots a una.
Revisem les entrades al poble,
protegides amb tractors i màquines de la construcció apunt.
L’urna plena de vots queda amagada i
se’n deixa una amb vots ficticis per si el setge que es preveu, al final és
sobrepassat.
La gent de forma ordenada tot i no
tenir experiència, fa un escut humà davant el col·legi. No tenim pràctica però
ens posem arrenglerats tots davant la porta d’entrada. No tenim por. Bé, això
tampoc és ben bé així. Si que en tenim però defensarem amb les dents el que és
nostre.
Nens i avis, ells són la nostra
artilleria, tots arrenglerats al Mirador. Uns amb càmeres doncs cal deixar
imatges fotogràfiques, tasca tant o més important que preservar urnes.
D’altres, màxima cridòria per expressar el malestar per la situació. Altres amb
artilleria pesada, una caixa de tomaques a punt per ser utilitzats.
Crits d’ànims, màxima tensió, tothom
a punt i encoratjat.
Finalment falsa alarma. Es desmunta
tota la trampa com si res no hagués passat, a l’aspecte que tenia tot als
moments previs de l’amenaça i continuem votant.
La veritat es que tothom se sent
força alliberat, comentaris de “Si s’ha de fer es fa, però sort que no han
aparegut els cabrons aquests”.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
TANCAMENT DEL
COL·LEGI
Va ser un dia ple d’emocions, tot
el dia va ser una emoció continguda a estones i d’altres no; incertesa,
angoixa... que tot plegat et fan el cor més fort i et fan seguir endavant.
Endavant amb els teus companys més propers i amb tots els veïns que restaven
fora del Centre Cultural.
Tots sabíem el què volíem; votar
cívicament, i sense un “bri” de violència.
Les notícies que ens varen anar
arribant al llarg del matí-migdia no eren gens bones, la violència en molts
col·legis electorals era colpidora per part de la policia, de manera que anàvem
allargant el dia però amb por de possibles reprimendes per a tots.
Va ser cap a les cinc de
la tarda quan vàrem començar a parlar sobre la possibilitat de tancar el Centre
Cultural i així assegurar-nos el benestar de tots i evitar que ens poguessin
prendre els vots. Sobre dos quarts de set de la tarda, els Mossos d’Esquadra
que van restar tot el dia fora del nostre col·legi sense cap mena
d’intervenció, van precintar a petició de la nostra mesa electoral el Centre
Cultural.
Gràcies a això, va ser possible
fer el recompte de vots (juntament amb els veïns i veïnes que van voler
assistir-hi voluntàriament) d’una manera ètica i prudent, sense arriscar la
seguretat del poble.
Moltes gràcies a tots, de tot
cor.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
APOTEOSI FINAL DE
LA JORNADA
Desprès del recompte de vots
efectuat al Casal fet per la mesa amb l’assistència d’interventors i una
vintena de persones del públic, vam sortir tots plegats del local donant a conèixer
el resultat esperat amb la indiscutible victòria del si.
SÍ: 822 vots, 96%
En comitiva, part dels membres de
la mesa i regidors de l’Ajuntament van acompanyar l’alcalde, el qual va mostrar
l’urna amb les mans amunt per sobre els caps, entremig dels fervorosos i
emocionants aplaudiments del nombrós públic que esperava al carrer. En aquesta
espontània formació, i sempre amb l’urna enlaire com mostrant un nounat perquè
tothom el veiés, vàrem arribar a les portes de l’Ajuntament. Allà l’alcalde
adreçà un discurs espontani on va voler consagrar el resultat del referèndum
com un acte col·lectiu de cohesió social i d’integració cultural per a un nou
país participat per tots. Acte seguit els regidors i el mateix alcalde varen
pujar al balcó de la casa de la Vila on, entre els crits de “Visca la República
Catalana”, van penjar la senyera estelada.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
RESUM
El passat dia 1 d’octubre va ser
un dia molt important per a mi, com per a centenar de milers de persones que
van anar a votar aquell dia. Ple de emocions, sovint contradictòries. Vàrem
votar amb el convenciment que seria un dia històric, amb neguit quan a les
primeres hores no anava el sistema informàtic, amb sorpresa quan van arribar
les primeres notícies de violència (malgrat tot la gent davant el col·legi
electoral), amb joia de tenir multitud de persones que venien a Calders a votar
gràcies al cens electoral universal que en altres llocs no es podia fer, amb angoixa
i tensió quan semblava que les forces de l’Estat venien cap a Calders...
Després, al vespre, em vaig
sentir privilegiada quan per casualitat vaig poder formar part del públic del
recompte de vots. Vull manifestar que, malgrat es va fer a porta tancada per
seguretat, el recompte va ser escrupolós, democràtic i correcte, com no podia
ser d’una altra manera.
Joiosa del poble que som.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
EPÍLEG
Hi ha moltes anècdotes de tot el
dia... moltes, moltíssimes... molts somriures, alegria de veure l’emoció de la
gent a l’hora de votar, abraçades, llàgrimes, decisions difícils que es van
haver de prendre, algunes difícils de consensuar, fets que MAI havia viscut en
un procés electoral... el dia 1 al vespre, després de la celebració dels
resultats a la Plaça, quan TOT va acabar (o començar, qui sap), no sabia on
havia aparcat el cotxe a les 5h del matí. Em va costar molt recordar-ho... per què
devia ser...? Però vull acabar amb dues impressions que és el què més m’ha
sorprès i el què em quedarà per sempre:
La primera és que després de
tants anys treballant en els processos electorals “ordinaris” (diguem-ho així...)
des de l’Ajuntament, les eleccions europees, estatals, autonòmiques i locals,
amb uns procediments tan pautats, mil·limètrics, amb uns terminis clars... i un
llarg etcètera, l’1 d’octubre de 2017, va ser el procés que he viscut amb més
estima, perquè les greus i extremades dificultats a què vam haver de fer front
perquè nosaltres i els nostres veïns i veïnes poguessin exercir el dret a
decidir, van ser tals i tan greus, que aquell “caramel”, que va costar tant
aconseguir (una simple acta d’escrutini), és el més bo que recordo dels meus
anys de professió.
Per últim, i el més important.
M’emporto una sensació extraordinària d’un fet que hi he cregut sempre. A
Calders tenim unes entitats excel·lents, vives, entusiastes, que amb un
projecte comú i ferm, de poble i de país, ens unim amb una celeritat
desmesurada, som capaços de crear allò impensable, de gaudir-ne, de riure i de
sumar. Entitats amb identitats diferents, divergències, opinions distants,...
però sabeu? Això suma i crea les sinèrgies que són la base del viure en
comunitat. Crec que formem part del país que volem entre tots.
L’1 d’octubre de 2017, passarà a
la història, per moltes coses, però per Calders, us asseguro que l’anhel de protecció
d’allò comú (unes paperetes, una urna, i un local públic: que és de tots)
davant una possible intervenció policial, ens va fer més grans del que ja érem.
Creguem-nos-ho!
Visca les persones voluntàries, i
les entitats de Calders.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *
 |
| Programa que anunciava les activitats d'ocupació del local de votació durant el cap de setmana. |
 |
| Taller de l'Associació Cultural de la Dona, dissabte al matí. |
 |
| Els del Calders Bike jugant al futbolí de matinada. |
 |
| Local ben ocupat quan despuntava el dia 1 d'octubre |
 |
| Aparició de l'esperada urna: un moment molt emotiu! |
 |
| Encara negra nit, però tot el poble a punt. |
 |
| De bon matí els del futbol van fer botifarres per agafar forces per a un llarg dia. |
 |
| El cens universal permetia votar a qualsevol localitat, però de seguida van intentar sabotejar l'aplicatiu informàtic. |
 |
| Tractors i vehicles pesats situats estratègicament per dificultar l'accés a la plaça. |
 |
| Una àvia molt gran en cadira de rodes, la primera de votar. |
 |
| Cues immenses per votar. |
 |
| Tothom protegint el col·legi electoral davant el rumor que venia la Guàrdia Civil. |
 |
| Els Mossos van clausurar el local quan vam decidir donar per tancada la votació. |
 |
| Acta de l'escrutini: 822 SÍ, 14 NO. |
 |
| L'alcalde, amb els vots ja comptats, camí de l'ajuntament per comunicar els resultats al poble. |
 |
| L'alcalde comunicant els resultats. |
 |
| Tot el poble reunit a la plaça, escoltant orgullós els resultats. |
 |
| Representants de totes les forces polítiques municipals col·locant l'estelada de manera unitària. |
