Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 de nov. 2014

Record d'un 9N màgic. Esperança d'un futur lliure.

Acabo aquest mes de novembre amb 2 vídeos de l'Assemblea.

1.- El primer és un recull cronològic del que es va viure als col.legis electorals en la màgica jornada del 9N. Per a mi és impossible no emocionar-me quan el miro i revisc tot el que vam viure aquell dia. Un dia que suposa un abans i un després en aquest procés en el qual estem immersos. Dura 11 minuts però és un recull fidel de les emocions viscudes arreu del país en una jornada marcada pels somriures, l'emoció i l'esperança. El seu títol ho diu tot: "9N - HEM VOTAT, HEM GUANYAT"

2.- El segon es titula "TOT SEMBLA IMPOSSIBLE FINS QUE ES FA", que és una frase del mític Nelson Mandela. Parla de treballar en equip i de superar els límits per aconseguir els objectius, fins i tot quan semblen inabastables. I ho compara amb imatges de reptes assolits, les primers aviadors, les primeres ascensions a l'Everest, la fi de l'Apartheid, la caiguda del mur de Berlín...
Em referma en l'esperança que els catalans també assolirem el nostre objectiu d'independència perquè ho estem fent bé, molt bé. Amb les millors armes: la paraula, el somriure i la democràcia.


27 de nov. 2014

Més serveis mínims

Ja sabeu que ara mateix no tinc gaire temps o sigui que avui... 2 vídeos:

1.- UNA CANÇÓ:
"IT'S RAINING AGAIN" de Supertramp
UN grup espectacular que va omplir hores de la meva adolescència i que sempre que escolto em fa pensar que als 70 es feien cançons realment creatives, riques en melodies, harmonies, instrumentacions i girs dins de la mateixa cançó. En tot cas aquesta m'ha vingut avui al cap perquè diuen que tot el cap de setmana estarà plovent...


2.- UN VÍDEO:
"Pass the salt"
Una reflexió contra l'ús abusiu dels telèfons mòbils quan atempta contra  la comunicació real entre les persones que estan de costat i s'ignoren immersos en els seus mons virtuals.


Seguim!

21 de nov. 2014

La "meva" illa

Avui us explicaré una cosa molt personal que potser no havia dit mai a ningú.
Us presentaré la "meva" illa deserta que té l'enorme paradoxa que no és ni una illa ni és meva. De fet no hi he estat mai i fins avui no l'havia fotografiada mai...
...però malgrat tot, aquest tros de terra és per a mi un lloc suggerent i màgic. Quan hi passo a prop amb el cotxe no puc evitar pensar-hi i em recorda al Josep Vacas.
Potser perquè està molt a prop del Parc de l'Agulla on una vegada vam anar amb el Josep i amb les guitarres a tocar, potser perquè la seva forma de petita illa deserta em fa pensar amb el vessant "pirata" del Josep, potser perquè em sembla un lloc suggerent on alguna vegada m'agradaria anar i passar-hi una estona rumiant i deixant-me portar per la imaginació, sentint-me amo del meu destí...
No ho sé... No és gens racional, però és un lloc que em tiba molt i ara ja feia un temps que cada vegada tenia més intens el desig d'arribar-m'hi, fer-hi unes fotos i parlar-ne aquí al picalapica.
I avui ha arribat aquest dia.
Potser tothom té un lloc així "màgic" i suggerent. De fet jo potser en tinc algun altre (Roques Albes, Cadaqués...) però aquest que us presento avui té la particularitat que mai no l'he trepitjat.
I vosaltres? També teniu algun lloc màgic que us desperta la imaginació?











19 de nov. 2014

Tornen els serveis mínims

Si algú és nou per aquí li explico què és això dels "serveis mínims" del picalapica.
Quan vaig tant de cul que veig a venir que durant uns dies no podré dedicar-me a posar notícies al bloc, però tampoc no vull deixar-lo desatès del tot, decreto uns serveis mínims: de tant en tant posar alguna cançó o imatge o pensaments que m'agradin (i pensi que us puguin agradar) fins que no tingui temps d'escriure notícies com faig normalment.


UNA CANÇÓ:
"I wouldn't treat a dog" (the way you treated me) de Bobby "Blue" Bland
Mai no havia tingut coneixement d'aquest artista ni coneixia la cançó ni és el meu estil, però aquest estiu vam fer una jam session amb l'Albert Estrada (baixista) i el Marc Armangué (bateria) que va ser qui va proposar aquest tema. Jo vaig tocar la guitarra i vaig cantar-lo i us asseguro que si l'escolteu unes quantes vegades us acabarà encantant i no us la traureu del cap.


UNA NOTÍCIA:
Victòria de la campanya "Ni muts ni a la gàbia"!
Els joves activistes encausats per protestar contra el pla Caufec han estat absolts de tots els càrrecs.
LLEGIR NOTÍCIA

UNA IMATGE:
Una de les vinyetes de Shanghai Tango, descoberta a El espejo lúdico.



15 de nov. 2014

"17820" (Pau Vallvé)

El dijous 13 de novembre vaig tornar a anar de concert després de mooooolt temps. Tocava el PAU VALLVÉ al Sielu de Manresa i presentava el seu nou disc "Pels dies bons".
Tocava ell sol, però armat amb mil i una maquinetes amb les que enregistra i dispara loops i aplica diferents efectes de so als instruments que toca en directe (guitarres, veu, bombo i bateria electrònica).
A mi és un músic que m'agrada molt. Trobo que en sap molt de música i que té molt talent, tot i que fa un tipus de cançons introspectives, melancòliques i un punt hipnòtiques que entenc que poden costar d'assimilar.
El concert va estar molt i molt bé. Semblava còmode i molt xerraire. Ens va explicar que aquest disc s'ha gestat en un retir a Banyoles on va anar-se'n després de "petar" i abandonar-ho tot. I sembla que allà ha retrobat la pau, la calma i la inspiració.
Aquesta cançó que us presento es titula 17820 (que és el número del codi postal de Banyoles) i expressa aquest desig de trencar amb tot i començar de nou que el va dur a Banyoles.
Us deixo amb un enregistrament i la lletra de la cançó.

17820 (Pau Vallvé)
Adéu alarmes, adéu mil reunions,
adéu 15.000 mails per matí.
Adéu trucades, agobios, tensions,
adéu-siau, a mi ja m’heu vist prou.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
És tan intens, i es veu tot tan més clar
quan vius com si dijous s'acabés el món
que vull començar de nou,
que avui començo de nou.

Adéu mirar pel futur,
adéu comptar els calers
que queden dins el pot.
Adéu queixar-se per tot,
adéu veure-ho tot fosc
i enfadar-se amb el món.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
Visca Banyoles, la Brugui,
l’estany i la gent del 800 i can Pons!!
Que aquí començo de nou!
Que aquí he començat de nou!


12 de nov. 2014

9N: crònica de Calders

Ja han passat 2 dies i per fi em disposo a explicar el que vaig viure a Calders.
Em vaig llevar molt motivat i un punt nerviós i emocionat. Em vaig dutxar, vaig esmorzar poc i de pressa i vaig encaminar-me de seguida cap al Centre Cultural. Allà ja m'hi vaig trobar la majoria dels membres de la mesa (titulars i suplents) que havien arribat encara més d'hora que jo. Presentacions, mínima organització i de seguida ens vam posar mans a la feina a distribuir el material (sobres, paperetes, cartells...), a posar en marxa l'ordinador i a anar repassant la normativa per tenir-la tots clara.
Vam decidir que els suplents vindrien al migdia i ens farien el relleu perquè els titulars anéssim a dinar. Anàvem entrant i sortint de la biblioteca per veure l'ambient de fora. Els de l'ANC-Calders muntaven la parada des de la qual van demanar signatures per denunciar el govern espanyol i anava arribant gent que començava a fer cua a l'exterior (alguns havien vingut tan d'hora com els de la mesa per recolzar-nos si hi havia algun problema).
A les 9 h. puntuals vam obrir les portes i ràpidament es va omplir tot el local de gent delerosa per votar. Durant mitja hora no vaig poder aixecar el cap del paper (a mi em tocava apuntar nom, cognoms i DNI manualment) perquè no vam poder descansar ni un moment.
Després hi va haver una hora i mitja més discontínua, però a partir de les 11 h. vam tornar a tenir una cua constant de gent que no s'acabava mai, mentre a la plaça se succeïen algunes activitats previstes per congregar gent (la missa, una cantada del grup de caramelles...)
Tothom estava entre content i emocionat. Alguns venien amb samarretes reivindicatives, un senyor fins i tot va votar amb barretina, molts es feien fotos, molts volien que els petits de la casa posessin el sobre dins de l'urna, alguns tenien un record emocionat per algú absent, alguns ens agraïen la tasca als voluntaris... I enmig de tantes emocions també ens tocava donar alguna mala notícia...
Alguns venien amb el DNI caducat, alguns sense DNI i d'altres hi tenien una adreça que no era de Calders i no els podíem deixar votar. Els havíem d'adreçar a la comisaria de Manresa per renovar-se'l, a casa a buscar-lo o al municipi del DNI a votar, respectivament. I en aquest darrer cas, si l'adreça era d'Artés, Moià, Monistrol o Manresa, el desplaçament era assumible, però alguns el tenien de Barcelona, Molins de Rei, L'Ametlla... Alguns no s'ho prenien gaire bé, alguns marxaven ben decebuts i tristos per no poder exercir el vot, però en tots els casos vam ser estrictes perquè teníem la voluntat de presidir un procés democràtic, legal i transparent. I a tots els explicàvem que fins el dia 25 es podia exercir el vot a la Delegació de Govern de Manresa al Palau Firal.
A les 13:00 vam comunicar el primer resultat parcial: 302 vots. Portàvem molt bon ritme!!
Abans de dinar vam tenir l'anècdota del dia quan un senyor es va atabalar i va posar el seu DNI dintre de l'urna en comptes del sobre amb el vot. Tothom va riure i vam prometre-li que al final de la jornada li portaríem.
Poc després de les 14:00 vaig anar a dinar i vaig deixar el nombre de vots emesos en 377. A punt d'igualar el nombre de vots que s'havien dipositat el 13D del 2009, que ja es veia que superaríem àmpliament. La Coordinadora de Local també va marxar amb dècimes de febre, però disposada a fer un petit descans, prendre's algun analgèsic i tornar al peu de l canó per seguir vivint la jornada històrica.
A casa, mentre dinàvem vam tenir posat el Canal 3-24 i no parava d'emocionar-me veient les immenses cues d'alguns col.legis de Barcelona, els aplaudiments entre votants i voluntaris, les declaracions emocionades d'alguns votants i les cares d'il.lusió, emoció i alegria que eren tan generals. Estàvem fent una cosa molt gran!!

A quarts de 4 vaig reincorporar-me a la meva tasca. La tarda va ser molt més tranquil.la i ja no vam tenir aquell ritme frenètic de votacions. La nostra gran distracció va ser intentar esbrinar quin podia ser el nombre màxim de votants als que podríem aspirar. En funció de les darreres eleccions celebrades, afegint els de 16 i 17 anys, descomptant els que no tenien l'adreça de Calders al DNI... Que sí 600, que sí 750... I en funció d'això anar pronosticant quin percentatge portàvem i a quin podíem aspirar.
Mica a mica la xifra anava pujant i a les 18:00 vam comunicar el segon parcial que era de 467. A partir d'aquí va ser un entrar i sortir dels membres de l'ANC-Calders fent pronòstics sobre si arribaríem o no als 500. I sí que vam arribar-hi!
Poc abans de tancar, es va presentar una senyor despentinada i amb cara de pioca que parlant en castellà ens va explicar que tenia un atac de migranya i portava tot el dia al llit esperant que li passés per venir a votar. Era andalusa però "independentista hasta la médula" i al final s'havia fet portar perquè no es volia deixar perdre l'ocasió de votar...

A les 20'00h, veient que no quedava ningú per votar, ens vam disposar a fer-ho els membres de la mesa. Ho vam fer de forma conjunta i divertida, immortalitzant el moment. Després vam convidar tothom qui volgués a presenciar l'escrutini i vam anar fent el recompte de SÍ-SÍ que va acabar quadrant a la primera: 523 vots. 487 sí-sí.
Després aplaudiments i una ampolla de cava que va sorgir del no-res. Mica a mica la gent va anar marxant, agraint-nos la tasca i vam quedar-nos els voluntaris de la mesa a acabar de complimentar la documentació, fins que per allà a les 21'30 h vam enfilar el camí de casa, cansats però orgullosíssims del que havíem fet. Del que havíem fet nosaltres com a voluntaris, però, sobretot del que havíem fet els catalans com a poble!
Una jornada preciosa, impecable i històrica!
Visca Catalunya lliure!

10 de nov. 2014

9N: lectures emocionades


Mentre busco el temps per escriure la meva pròpia crònica i reflexió sobre el 9N us deixo amb algunes coses que he llegit avui a la premsa, la majoria de les quals m'han emocionat.


Capítol a part mereix el brillant, excel.lent i emocionant article del Carles Capdevila a l'ARA fent un elogi dels voluntaris ( i no pas perquè jo ahir fos un d'ells, penso que té tota la raó).


UN PAÍS NORMAL AMB VOLUNTARIS EXCEPCIONALS
CARLES CAPDEVILA (al diari ARA)
VA SER EL DIA de les cues més alegres que he vist mai, de la gent gran, d’algunes llàgrimes, de les famílies. Un bany de civisme. I va ser també el dia dels voluntaris. Eren a tot arreu, ben d’hora ben d’hora i fins ben tard ben tard, amb un somriure educadíssim, que de tant en tant es desdibuixava per donar pas a l’emoció. Conscients que el que fan no és inútil, sinó una lliçó global de democràcia. Alguns dels que vaig anar trobant els reconeixia. De l’Ampa, l’esplai, la coral o l’associació de veïns. Els que s’arremanguen, els que van a les reunions i acaben llepant, perquè els cau un càrrec no remunerat que accepten amb un entusiasme infatigable. Cadascú al seu poble és responsable de les coses que funcionen, són la Catalunya amateur, la que mai falla. Algú els acusa ara cínicament de dividir el país, quan són ells els que el mantenen cohesionat des de baix, defensant l’escola pública, la sanitat per a tothom, els desnonats, les festes populars, uns esplais que integren els immigrants, els castells. I ara el dret elemental a votar. Em dol quan se’ls ridiculitza o menysté. I m’indigna que se’ls hagi volgut criminalitzar recentment, o que les clavegueres de l’Estat els bloquegin els telèfons, a ells, la bona gent voluntària, amb un abús de poder que algun dia jutjarà un tribunal dels drets humans. I ells allà, ajudant la gent gran a passar al davant, recomptant escrupolosament, amb exquisidesa nòrdica, alegria mediterrània, resistència germànica. Van de cara, trepitgen fort, no tenen res a amagar, defensen l’escala de veïns, el barri, la ciutat, el país, el món. Me’ls estimo molt, els admiro i sé que gràcies a una gent tan excepcional acabarem sent un país normal.

VIST AL TWITTER (al diari ARA)
  • "Emociona veure que amb quatre capses de cartró i paperetes impreses a casa es pugui fer trontollar un país" (Jair Domínguez)
  • "Vota un senyor vellet, vellet, amb cadira de rodes i una manteta. Tota la gent del local es posa a aplaudir. No cal dir res més, no?" (David de Montserrat)
  • "Quan siguem un país independent, haurem de fer un monument a l'ANC i a tots els voluntaris implicats. És un procés del poble i no polític" (Mariona Isern)
LA CONSULTA ÚTIL QUE ELS PASSARÀ PER SOBRE
ANTONI BASSAS (al diari ARA)

He vist tanta emoció en el moment de ficar la papereta a l’urna que se m’han fet més clars que mai els versos de Raimon: veníem d’un silenci antic i molt llarg i el 9-N la gent l’ha romput. He vist tanta emoció en la gent gran (al revés d’Escòcia) que se m’ha fet evident que plena de prohibicions ha estat la vida per als que van ser joves a mitjans del segle XX, com els meus pares. He vist més de dos milions de persones votant. Per això, i encara que ja no espero cap intel·ligència política de l’estat espanyol, no vull ignorar la idea força que la Moncloa ha difós pel món i que els mitjans espanyols de tots els colors han comprat: que aquesta ha sigut una consulta inútil. Quina falta de respecte. Inútil? La societat i la història els estan passant per sobre, però l’orquestra del Titanic continua tocant.

UNA NACIÓ PODEROSA
VICENT PARTAL (a http://www.vilaweb.cat/editorial/4219044/nacio-poderosa.html)

(...)Ahir el món va veure Espanya com un estat fallit. Els estats fallits són aquells que no funcionen. Perquè no són capaços de regular amb eficàcia la vida en els territoris propis. Ahir Espanya no hi pintava res, a Catalunya: tan senzill, i tan enorme, com això. I a l'ensems el món va veure els catalans com una gent organitzada, capaç de bastir un estat, que això era el 9-N, de vuit al matí a dotze de la nit. I capaç de fer-lo funcionar amb rigor i serietat, com un rellotge. Aquestes dues imatges contraposades tindran molt valor durant les setmanes i mesos vinents, quan ens juguem el reconeixement internacional. Calia que ho féssem bé i ho vam fer a meravella.

Ara cal assaborir aquest èxit durant unes quantes horetes. Però immediatament haurem d'anar per feina, que la ciutadella ha caigut i aquesta és la notícia més gran que podíem tenir. Ara ja sabem que Espanya no és capaç d'aturar-nos, que no pot fer-ho, que no té les armes per a fer-ho. Ara ja sabem que no té ni tan sols la capacitat de fer obeir les seues lleis en el territori català. I això és clau.

I per això ara cal avançar, i de pressa. Espere que els partits hagen pres nota d'això que va passar ahir i es desempalleguen de tacticismes que a molts se'ns fan difícils d'entendre, per a no dir incomprensibles. Espere que el president Mas haja sentit nítida la veu de centenars de milers de ciutadans que no volem perdre més temps ni deixar passar mesos i mesos en espera del nou pas. I desitge, sobretot, que el país, d'una volta per totes, es desempallegue del seu victimisme atàvic i es reconega com la nació poderosa que ahir va ser capaç de sobreposar-se a la por i la repressió, a totes les amenaces. Amb un immens somriure a la cara. Amb la passió per la llibertat per ensenya i per bandera.

"AGRADA VOTAR"
JORDI LLOPART (a http://www.naciodigital.cat/opinio/9468/agrada/votar)

Feia temps que no veia votants tant emocionats per dipositar una papereta dins d’una urna. A pesar de les llargues cues, tot han estat cares d’alegria, gestos educats, abraçades fraternals, fotos simpàtiques, riures i aplaudiments,.... Poc a veure amb les eleccions habituals, les de sempre, quan el vot acostuma a ser un tràmit avorrit perquè les coses canviïn (o no) una miqueta confiant en el partit de torn. Els votants d’avui semblaven més aviat ciutadans feliços vivint una “nit de Reis”, i el seu vot, una carta plena d'il·lusions i desitjos, no per a aconseguir un petit canvi sinó un de més gran.

Més de dos milions de persones han deixat la suposada “carta als Reis” a dins d’una caixa de cartró, en un exercici de llibertat i democràcia participativa sense precedents en la història d’aquest país, desafiant el menyspreu, les amenaces, els insults i les mofes d’alguna gent incapaç d’entendre la confrontació d’idees amb l’ús de les urnes. Per a ells, l’exercici del vot, la democràcia, ha d’estar sempre sotmès als seus propòsits, interessos i mecanismes i, en el cas de no ser així, votar es converteix en una insubmissió intolerable.(...)

9 de nov. 2014

9N. Hem votat. Hem guanyat!

És tard i no tinc temps per estendre'm amb una llarga notícia. I estic una mica cansat després d'haver estat tot el dia a la Mesa electoral (des de les 8 del matí fins a les 21:30).
Però no me'n vull anar a dormir sense dir algunes coses:
1.- Ha estat una jornada històrica i molt emotiva.
2.- Estic orgullosíssim d'haver-ne format part com a voluntari a la mesa de Calders.
3.- Estic orgullosíssim del que estem fent els catalans i de com ho estem fent.
4.- A Calders han votat 523 persones (no teníem un cens per fer estadístiques però la gent valorava que potser havia votat un 80-85% dels que podrien haver-ho fet).
5.- Els resultats de Calders han estat:
  • SI-SI: 487
  • SI-NO: 14
  • SI-blanc: 1
  • NO: 9
  • blanc: 5
  • altres: 7
6.- A Catalunya la participació s'estima per sobre dels 2 milions de persones i les imatges de la primera hora del matí han estat espectaculars.

Demà intentaré fer una notícia completa explicant la jornada, però ara ho deixo amb un grapat de fotos de la jornada a Calders.













8 de nov. 2014

Compte enrere

La darrera notícia que vaig publicar va ser el 4 de novembre. Porto 4 dies sense publicar-ne cap i un dels motius és que aquests dies estan sent una mena de compte enrere vers el 9N.
I és que demà, des de les 8 del matí, formaré part del grup de voluntaris que constituirem la mesa on es podrà votar al  llarg de tot el dia. I per a mi és un fet important, em sento orgullós i afortunat d'estar formant part de la història de Calders i de Catalunya.
I he recordat aquell 13D (13 de desembre de 2009) quan a molts municipis es va fer una consulta sobre l'autodeterminació, arrel de la primera que s'havia dut a terme a Arenys de Munt.
Llavors vaig formar part de la Comissió Electoral i vaig ser protagonista directe d'un resultat àmpliament majoritari a la independència. Es va produir una participació del 50'80 % (381 calderins). El 92'89 % (353 persones) van votar pel "sí" i només un 2'63 % (10 persones) ho van fer pel "no". (consultar resultats complets)

Demà espero que se superin aquestes xifres. A Calders i a tot Catalunya. Sento aquelles pessigolles que he sentit abans de cada 11S (la mani a Barcelona del 2012, la via Catalana del 2013, la "V" del 2014) quan tot em feia ser optimista i creia que seria un èxit però al mateix temps hi havia aquell punt d'incertesa. I cada vegada s'han acabat superant les expectatives. Per això tinc la secreta esperança que demà es torni a produir una jornada històrica i espectacular. Cívica, pacífica, democràtica i incontestable. Tot el món ens mira i ens hi juguem molt. Estem més a prop que mai d'aconseguir un objectiu llargament esperat i demà podem fer un pas cabdal.
I jo ho viure des de la primera fila de la mesa electoral de Calders. I en tinc moltes ganes.

Demà serà un gran dia. N'estic convençut. I de seguida que pugui us ho explicaré.

ARA ÉS L'HORA!!

4 de nov. 2014

El 9N votaré per tu


M'agrada 
l'últim espot 
de la campanya 
"Ara és l'hora":

 el 9N votaré per tu!!