El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
Dimecres 22-4-20
Un llibre: LA FIESTA DEL CHIVO de Mario Vargas Llosa. Aquesta novel·la (de base històrica, però novel·lada) entrellaça diverses històries que passen a la República Dominicana a l'entorn de l'assassinat del dictador Rafael Trujillo (el Chivo). Seguim moments tèrbols del dictador, seguim la preparació de l'atemptat i seguim també les tortures a què van ser sotmesos els assassins quan els van enxampar. Recordo haver-la llegit totalment enganxat i és un dels llibres que he rellegit passats els anys. Té un ritme trepidant i és molt interessant.
Un disc: EL POETA HALLEY de Love of Lesbian. Vaig descobrir tard els Love of Lesbian, però m'agraden molt i els trobo molt interessants. La veu greu i suggerent del Santi Balmes, l'humor i els jocs de paraules de les seves cançons i la poesia de les seves lletres. D'aquest disc em van encantar només en una primera escolta "El poeta Halley" (on en Serrat recita un text preciós d'amor a les paraules) i "Los males pasajeros", però totes les cançons tenen el seu punt i em sembla un disc intel·ligent i bonic.
Enllaços a algunes cançons: "Planeador", "Bajo el Volcán", "Cuando No Me Ves", "Los Males Pasajeros", "I.M.T. (Incapacidad Moral Transitoria)", "En Busca del Mago", "Océanos de Sed", "Psiconautas", "Canción de Bruma", "Contraespionaje", "El Yin y el Yen", "El Ciclo Lunar de Halley Star", "El Poeta Halley"
Un poema: PER SI ALGUN DIA NO POTS CREURE RES de Marta Pessarrodona. Un poema d'amor potent i bonic.
Per si algun dia no pots creure res
d'allò que de mi et diuen,
i els mesos d'hivern són més llargs que mai
o la calor enganxosa d'estiu dura massa.
Recorda: ens vam estimar.
No vam sentir ni rellotges, ni campanars,
ni timbres, ni telèfons, ni la remor
de l'amor nostre ferint-ne d'altres.
Per si algun dia no puc creure res
teu –una imatge com tantes
en la multitud imbècil d'un còctel–
i te m'acosto, i emmudeixo, i corro.
Recordaré: ens vam estimar.
Una guspira ho va encendre;
i el foc cremava com abans,
i després era bo de veure les brases.
Per si algun dia ens sembla
una anècdota, només un incident.
Recordaré: vaig sentir-me viva,
encara que m'entesti,
per sempre més, a negar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada