Notícies pendents

El trepidant final de trimestre i l'energia que em xucla el seguiment del procés català han fet que faci molts dies que no preparo notícies amb cara i ulls per a aquest bloc.
Hi ha temes que em preocupen i de les quals hauria volgut fer una notícia prou extensa i desenvolupada... i no ha estat possible.
Serveixi almenys aquesta notícia d'avui per fer-ne recull i deixar-ne constància:

1.- Síria:
Em va frepar la foto d'aquesta nena que tapa els ulls de la seva nina perquè no vegi la barbàrie que les envolta i algun vídeo que he vist per les xarxes en que es veu com bombardegen un hospital i han de treure els ferits urgentment o les mateixes imatges de les ciutat en runes...
És increïble que s'allargui tant un conflicte inhumà com aquest en que estem abocant tot un poble a la mort i a la misèria més miserable.
Vergonya!

2.- Open Arms:
És indignant i una altra autèntica vergonya que s'estigui acusant i amenaçant de presó a la gent de PROACTIVA OPENARMS per estar salvant vides a la Mediterrània davant la impassibilitat dels governs internacionals.
Si salvar vides és un crim, jo sóc un criminal perquè recolzo totalment @openarms_fund. Sigues còmplice tu també: https://bit.ly/2rKCOLW
#FreeOpenArms

3.- 8 de març: Dia de la Dona
 A la nostra escola, un grup de mestres vam bellugar-ho una mica per fer-lo notar des de l'escola i vam preparar una exposició al vestíbul amb petites biografies de dones que han estat i/o són importants per a la societat. L'exposició fa molt de goig i he vist moltíssima gent mirar-se-la.
A més a més a la meva classe vam passar una enquesta de la distribució de les tasques familiars per sexes i va quedar evident que encara ens queda molta feina per fer perquè la desproporció en contra de les dones és molt evident.
No ho perdem de vist perquè és feina de tots!

4.- 21 de març: dia mundial de la Síndrome de Down
En una societat com la nostra on encara sento nens dir-se AMPANS (fundació ams seu a Manresa destinada a l'educació, qualitat de vida i plena inclusió a la societat d eles persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o situació de vulnerabilitat) com a insult, crec que queda feina per fer.
En aquest sentit vaig trobar deliciosos dos vídeos:



Tot això i el dia mundial de la Poesia i, evidentment, tot el que està passant a Catalunya amb els injustos empresonaments dels polítics catalans, les retallades de drets civils i llibertats i, de moment, l'immobilisme internacional que ho tenen tot encallat... Però això ja donarà per a moltes més notícies...
Avui deixem-ho aquí.

1000 notícies!!

Amb la mar de coses que passen al món i avui em veig obligat a fer una notícia... tan intranscendent...
Perquè estem enmig d'aquest procés tan delicat per l'autodeterminació de la República catalana... i hi ha gent morint a la Mediterrània... i hi ha el terrorisme gihadista... i els canvis en l'educació de les nostres escoles...
I enmig d'aquestes coses tan importants  jo avui us parlaré... de mi...
De mi i d'aquest bloc picalapica perquè resulta que aquesta notícia que esteu llegint és la número 1000. I és clar, vulguis que no, un número tan rodó i tan gran, doncs em fa il·lusió i no puc evitar compartir-la amb vosaltres.

Des d'aquell 4 de febrer de 2009 en que vaig obrir un bloc en una jornada de recursos educatius de Lacenet, qui m'havia de dir que això tindria tanta volada...

Aquella notícia va quedar isolada en la immensitat del ciberespai, fins que el juliol del 2009 vaig engegar un altre curset per aprendre a gestionar blocs i allò em va obligar a donar-li continuïtat: 15 notícies en un mes! Les primeres eren "obligades" pel curset, per practicar els recursos que anàvem aprenent...

Amb aquelles notícies li vaig anar agafant el gustet al fet d'anar escrivint (a mi que m'agrada tant escriure) i a la possibilitat que hi pogués haver algú que em llegís, com si em convertís en articulista d'un diari però sense cap obligació ni temàtica ni periòdica.
La primera notícia així d'opinió lliure va arribar el 14 de juliol quan recomanava la cançó "Arbre que mira farola" de Joan Miquel Oliver...

Fins a final d'any vaig anar publicant una notícia de tant en tant, però encara no el gestionava com una eina seriosa... I a partir del gener de 2010 ja vaig agafar l'hàbit de publicar-hi periòdicament i vaig començar a tenir alguns lectors que de tant en tant em feien comentaris (per escrit al mateix bloc o de viva veu) i ja no hi va haver marxa enrere...

Publico unes 10 notícies mensuals i avui he publicat la número 1000 i mira... fa una mica d'il·lusió.

Gràcies a tots per ser-hi i 

tenir la paciència 

d'anar-me llegint de tant en tant!

Arriben els serveis mínims!

Els lectors veterans ja sabeu de què va...
Arriba una setmana en què tindré molta feina de l'escola: final de trimestre.
Tinc dues opcions:

• passar-me una setmana (o més) sense publicar res
• publicar cada 2-3 dies uns "serveis mínims" (alguna cançó, algun vídeo, alguna foto interessants) mentre arriba el moment de tornar a elaborar continguts.

Avui una imatge trobada pel facebook i una vella cançó de Pink Floyd (que he sentit fortuïtament un parell de vegades en els darrers mesos i em ve de gust compartir amb vosaltres en versió acústica).

Què està passant?

Avui una notícia que no té cap importància ni cap transcendència, però que em té encuriosit i no sé si algú dels que llegeixen aquest bloc li sabrà trobar una explicació (potser tu, pons007, què fa més temps que gestiones un bloc?).

Us explico:

Habitualment jo tenia una mitjana d'unes 100 visites diàries a la plana, anant bé, i això em donava unes mitjanes mensuals que anaven de les 2000 a les 3000, en números rodons.

Per què us en feu una idea, us adjunto una captura de pantalla on consten els números de visites normals a les notícies: 60, 40, 50, alguna de 100...

Ara fa unes quantes setmanes que assisteixo, perplex, a un augment desorbitat d'aquests números. Mireu les visites de les últimes notícies: 260, 270, 300, 280...

Així doncs, la gràfica que recull l'evolució en el temps de les visites del meu bloc, que amb gran satisfacció veia que s'estava consolidant per sobre de les 3000 visites, en aquest mes de novembre veig que passarà dels 7000!!!!

Això no és normal!
Dubto que de cop i volta hagi corregut la veu i hagi augmentat realment el nombre de persones que llegeixen els meus humils posts... més aviat m'inclino a pensar en que sigui algun procés aleatori i informàtic, amb robots que van entrant al bloc i comptabilitzen més i més visites, però... tampoc no entenc quin podria ser el motiu que passés això...

En fi, si algú pot satisfer la meva curiositat i explicar-me per què creieu que està passant això, us ho agrairé.

"21 de diciembre" (anunci de la loteria)

Sí.
Ja sé que ho fan expressament per tocar-nos la fibra, amb la musiqueta i les lagrimetes... que segur que hi ha molts errors i coses a millorar... però... què voleu que us digui? M'ha agradat.
O sigui que us deixo amb la història de l'anunci de la loteria d'enguany i... sigui aquesta o sigui la Grossa... que la sort us acompanyi sempre!

Un fart de riure!

Va tan bé quan et pots fer un bon fart de riure!!!
I jo l'altre dia, a través del facebook, vaig ensopegar amb un vídeo en que uns monjos tibetans feien un joc amb el qual es divertien moltíssim i vaig acabar plorant de tant riure...
Fins i tot penso que tindria molt èxit si el practiquéssim aquí a les festes majors o gimcanes populars. Només necessitem 2 bidons, 4 matalassos i 2 catifes... i moltes ganes de riure de nosaltres mateixos i dels del nostre voltant.
Gaudiu-lo!

M'ajudeu a canviar de mòbil?

Avui una notícia totalment atípica: us demano un consell...

Estimats lectors i lectores,
el meu mòbil Samsung Trend Plus ha mort després de diverses recaigudes i he decidit comprar-me'n un de nou perquè ara se m'estava quedant penjat dia sí, dia també.
Per tal que em duri una temporada més llarga del que m'ha durat aquest (que era senzillet) estic entre 2 opcions després d'escoltar diverses opinions, ja que jo no en tinc ni idea: un BQ M5 o un HUAWEI P8 LITE.
Si alguns dels que llegiu aquest bloc em podeu assessorar, aconsellar, advertir al respecte enviant-me comentaris a aquesta notícia us estaré molt agraït.

BQ M5

HUAWEI P8 LITE

L'arbre dels petits valents

Els Amics de l'Hospital Sant Joan de Déu han presentat la seva nova campanya anomenada l’Arbre dels Petits Valents, que aquest any anirà destinada a aconseguir els fons que falten per acabar el nou Hospital de Dia que estarà ambientat en un bosc.

Un Hospital de Dia és un espai dins d'un hospital destinat a facilitar el tractament de forma ambulatòria, és a dir, sense ingrés. S’utilitzen especialment durant els tractaments de quimioteràpia, encara que també per a altres malalties no oncològiques.
Aquesta unitat d’hospitalització a temps parcial permetrà als Petits Valents (majoritàriament nens malalts de càncer) rebre el tractament que necessiten i poder tornar a casa per fer la seva vida el més normalitzada possible, sense desvincular-se del seu medi familiar, social i educatiu.

Aquest projecte s’ha fet en col·laboració amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, que col·laboraran amb la campanya venent capsetes de caramels amb l’objectiu de recaptar els 600.000 euros que calen.
Des de l’Hospital Sant Joan de Déu han produït aquestes capsetes de caramels sense sucre ni gluten i amb gust a fruites del bosc, que anomenen els fruits de l’arbre dels petits valents per tal que els ciutadans puguin adquirir-les a través de les farmàcies i fer així la seva contribució a què la nova instal·lació sigui una realitat.

Les capsetes es van posar a la venda el passat dijous, 2 d’octubre, a les més de 3.200 farmàcies de Catalunya que s’han sumat a la campanya, a un preu de 2,5 euros.

Ara només falta trobar si la nostra farmàcia té aquestes pastilles i fer un petit gest (o uns quants) per contribuir a aquesta bona causa.
Aquesta campanya m'ha recordat a aquella altra de "Pastillas contra el dolor ajeno" (Metges Sense Fronteres) que també vaig difondre a través del bloc i en la que vaig col.laborar. Des d'aquí us animo a difondre la notícia i a col.laborar-hi en la mesura del possible.

Room 8

Un curtmetratge molt interessant i sorprenent.
No us diré res més a part de recomanar-vos que li dediqueu els 6 minuts que necessita per gaudir-lo. És una obra de James W. Griffiths, es titula "Room 8" i és un dels guanyadors dels premis BAFTA per acurtmetratges de l'any 2014.
Està en anglès però podeu activar els subtítols en espanyols en el botó de la barra inferior del Youtube.

Ja em direu si us ha agradat...

Fora de combat

Us escric des d'un cibercafè.
Problemes informàtics em tenen fora de combat de la blogosfera, sense accés a internet. No sé si podré arreglar-los de seguida o tardaré, però mentrestant no trobareu noves notícies a aquesta nostre bloc.

Em sap greu però sé que sabreu sobreviure sense el picalapica... je, je, je...

Fins aviat!

El conflicte de Gaza i Israel

Fa dies que dinem amb les esgarrifoses notícies dels bombardejos a la Franja de Gaza on no deixen de morir nens innocents com a conseqüència d'un d'aquells conflictes endèmics que sembla que mai no arribaran a solucionar-se. Al facebook trobo unes fotos esgarrifoses que il.lustren episodis nefastos d'aquest conflicte (les afegeixo al final d'aquest escrit). Entremig descobreixo la campanya que s'ha engegat per demanar la pau a aquests territoris arrel de la foto d'un petó entre una parella àrabo-israeliana que s'ha viralitzat a través de les xarxes socials.
M'adono que realment no sé massa cosa d'aquest conflicte. Investigo una mica i us exposo aquí el que he trobat, tot i que el que en realitat vull és demanar que acabi d'una vegada aquesta barbàrie.

GEOGRAFIA
La Franja de Gaza és un estret territori al sud-oest d’Israel i al nord-est d’Egipte (360 km2,  11 km de frontera amb Egipte, 51 km amb Israel i 40 km de costa al Mediterrani) que, juntament amb Cisjordània, forma els anomenats Territoris Palestins. És una de les regions més densament poblades del planeta amb 4.118 persones per km2. Hi viuen una mica més 1,5 milions de palestins. Tant Palestina com Israel al.leguen un dret històric sobre la zona.

ANTECEDENTS HISTÒRICS
1917-1948. Es forma l’Estat Palestí durant el Mandat Britànic. La franja de Gaza era una província d’aquesta Palestina.
1948. Després de la guerra àrabo-israeliana la franja de Gaza queda sota administració militar d’Egipte.
1967. És ocupada per Israel durant la Guerra dels Sis Dies i així es manté durant molts anys.
1987-1993. Primera intifada palestina (aixecament dels palestins contra Israel amb desobediència civil, mobilitzacions, vagues generals i lluita desigual de pedres contra armes).
1994. En virtut dels Acords d’Oslo es crea l’Autoritat Nacional Palestina que rep el 80% del territori i passa a encarregar-se de l’administració civil i la seguretat de la zona.
2000-2005. Segona intifada palestina (accions suïcides palestines i bombardejos israelians). Israel fa incursions a Gaza, hi instal.la llocs de control, restringeix els desplaçaments de palestins, construeix diversos assentaments jueus
2005. Els jueus de Gaza són evacuats i l’Autoritat Palestina en recupera el control. Se’n disputen el poder Al Fatah (permeables a la possibilitat d’un acord amb Israel) i l’organització islamista Hamás (que no reconeix l’Estat d’Israel).
2007. Hamás, que fins llavors s’havia alternat al govern palestí amb Al Fatah, pren el control de Gaza per la força, es nega a reconèixer l’Estat d’Israel i no renuncia a l’ús de la violència. Israel i altres potències occidentals passen a considerar Hamás com una organització terrorista. Se li imposen restriccions que afecten a l’ajuda humanitària que rebia fins llavors.
Israel controla les fronteres de Gaza, les seves comunicacions, els espais aeri i marítim i els subministraments de combustibles i aigua

HISTÒRIA INTERMINABLE
Des del 2001 des de Gaza es llancen de manera constant míssils cap a les poblacions frontereres d’Israel. Israel, al seu torn, infringeix severs bombardejos als pobles de la franja de Gaza.
Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han denunciat repetidament la devastació provocada pel conflicte i diversos crims de guerra i greus violacions del Dret Internacional per part dels dos bàndols.
Segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) més del 70% dels habitants de Gaza viu en situació de pobresa, amb ingressos mínims i totalment dependents de l’ajut internacional.
Les potències internacionals i el Consell de Seguretat de l’ONU condemnen els crims que es produeixen, lamenten la pèrdua de vides humanes i fan crides al cessament de la violència. Intenten arribar a acords per aconseguir restablir converses entre els dos Estats que provoquin un alto el foc i una reobertura d’un procés de pau.
Alguns països com els Estats Units sempre subratllen que Israel té dret a defensar-se. Alguns països àrabs o afins a Palestina sempre denuncien obertament que Israel viola els drets de la població civil palestina.
Israel exigeix que s’aturin els atacs amb míssils des de Gaza. Palestina reclama que se li respectin els drets civils i humans, que s'aturi el bloqueig israelià i demana el reconeixement internacional.
Passen els anys i tot segueix igual.

CRISI DEL 2014
L’increment de la violència del conflicte de Gaza aquest juliol ja ha superat els 800 morts. A 25 de juliol se n’havien comptabilitzat 828 de palestins (la majoria civils i gairebé 200 nens) i 37 d'israelians (la immensa majoria militars).

JEWS AND ARABS REFUSE TO BE ENEMIES
El 13 de juliol, la periodista nord-americana d’origen libanès, Sulome Anderson, va publicar a Twitter una foto en que es feia un petó amb el seu xicot israelià de família ortodoxa. Els dos aguantaven un paper en que es podia llegir “JEWS AND ARABS REFUSE TO BE ENEMIES” (Jueus i àrabs ens neguem a ser enemics). Més avall explicava: Ell em diu “neshama” (“carinyo”, en hebreu),  jo li dic “habibi” (“estimat”, en àrab). L’amor no parla l’idioma de l’ocupació.  I hi afegien el  'hashtag' #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies.
Amb aquesta foto volien recolzar una campanya engegada poc abans per un estudiant israelià del Hunters College de Nova York i la seva amiga síria.
La foto ha tingut un efecte viral arreu del món a través de les xarxes socials, s’ha compartit milers de vegades, ha aconseguit milers de seguidors i ha provocat infinitat de fotos de parelles, famílies i amics de les dues comunitats que secunden aquesta campanya a nivell planetari per defensar la pau entre àrabs i jueus.

BIBLIOGRAFIA:
http://www.numaniaticos.com/ninos-muertos-que-estaban-jugando-al-futbol-en-gaza/
http://www.unitedexplanations.org/2012/11/19/el-conflicto-de-israel-y-gaza-explicado-en-6-puntos-clave/
http://www.la-razon.com/mundo/Franja-Gaza-arrastra-conflicto_0_2095590505.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intifada
http://www.rankingfamosos.com/ver-noticia/ya-es-viral-imagen-de-periodista-arabe-besando-a-su-novio-judio/516772

Evolució històrica dels territoris palestins.

El pare de 4 nens morts mentre jugaven a futbol a una platja de Gaza: No eren “escuts humans”.

Homenatge del fotògraf israelià Amir Schiby, per als 4 nens palestins assassinats per míssils israelians a la platja de Gaza.

Casa de Gaza cosida a trets.

Un noi amb el seu ocell a Gaza.

Cirurgians a Gaza utilitzant el llum del mòbil per les constants apagades elèctriques.

 

Míssils israelians caient a la franja de Gaza.

Serveis mínims

No és la meva millor època. La feina i les cabòries se'm mengen. Dormo poc.
I en el que menys penso és en actualitzar el picalapica. Doncs, au, uns serveis mínims:

VERSOS: "Vivo sin vivir en mí" (Santa Teresa de Jesús)

CANÇÓ: "Los actores secundarios" de Dani Flaco. Avui vaig de concert amb el Pablo al Voilà.


ACTE: Demà dissabte 14 de juny a les 18'00 h al centre de Barcelona manifestació en defensa de l'escola en català. Jo hi seré!

Idees per a cases sorprenents

L'altre dia fent zapping pel facebook (allò que una pàgina et porta a una altra... com si no tingués prou feina...) vaig anar a parar a una pàgina que em va sorprendre: 33 idees divertides per fer que la vostra casa sigui sorprenent (o alguna cosa així).
L'enllaç a la pàgina és aquest (clicar aquí) i us deixo amb una selecció de les que més em van agradar / sorprendre.

L'aquari al capçal del llit...

Taula amb gronxadors...

La platja al despatx de casa...

Escales o tobogan: tu tries...

Banyera transparent...

Biblioteca entre els graons de l'escala...

Skate park al menjador de casa...

Balconets amb piscina...

Canvis de look

Coneixeu el Mortadelo?
Aquest personatge dels còmics de Ibáñez es caracteritza per la seva capacitat de disfressar-se ràpidament de qualsevol cosa imaginable.
I hi he pensat quan he recordat alguns canvis de look que he tingut al llarg de la meva vida.
L'altre dia l'Anna parlava amb uns amics recents i els explicava que jo abans portava una treneta o que algun estiu m'havia tenyit els cabells. I aquests amics quedaven bocabadats i incrèduls i deien: "L'Eladi?". És veu que la imatge que projecto actualment costa de relacionar amb una persona que canvïi de look i vagi fent proves amb el seu pentinat...
Doncs va haver-hi un temps que em va donar per anar fent proves... un moldejat, un decolorat, una llarga cabellera agitanada, tenyit de color vermell, cresta carcelària, cresta pija i, més enllà d'aquests experiments d'estiu, la treneta que em va acompanyar durant molts anys.

I em van ballar pel cap dues idees que no vaig arribar a dur a la pràctica: rapar-me i deixar-me rastes... Ara potser ja no m'hi veig i només espero que la natura i la genètica em regalin unes elegants canes tipus "Richard Gere"... ;-)
En fi, per als que no em coneixíeu en aquells moments o no vau poder-me veure... aquí teniu aquest regalet.
Prepareu els somriures...

2 vídeos per somriure

De tant en tant a través del facebook trobo coses interessants, enginyoses, ocurrents...
Avui vull compartir 2 vídeos. Tan de bo us agradin i us dibuixin un somriure:

1.- Un curiós i divertit anunci d'una marca d'aigua mineral francesa (Evian). El vaig trobar a través del Bermu de Calders.


2.- Un vídeo musical fet per dues noies que canten "a capella" i només amb l'ajut de percussions corporals i d'unes tarrines de mantega buides una cançó que jo no coneixia (és d'una tal Robyn). Em va arribar a través del Xavier Serrano.

Polseres vermelles (2a temporada)

 

Dilluns 14 de gener comença!!

Només us puc dir que tinc moltes ganes de tornar-me a enganxar a aquesta sèrie i a gaudir de la sensibilitat del seu creador, de la força dels seus actors, de la capacitat de suggerir de les cançons que apareixen a la sèrie...

Els dilluns, assegut al sofà, disposat a deixar-me portar per les emocions, a plorar tant com faci falta i a acabar els capítols sentint-me millor persona de com els he començat...

Abans de començar només vull dir: 

Gràcies Albert Espinosa!

Polseres amunt!

I per anar fent boca us deixo amb el videoclip oficial de la segona temporada (per cert la cançó es diu "Fil de llum" i l'ha composada i la canta l'Andreu Rifé, actor que a la sèrie fa de MIR Josep):

http://www.tv3.cat/videos/4415651/Videoclip-de-Polseres-vermelles

Ni muts ni a la gàbia

Crec que és el primer cop que ho faig d'una manera tan directa...
Acabo de rebre un correu d'una persona de la qual em refio, l'il.lustrador del qual us vaig parlar a la notícia dels "Artistes anònims". Em demana que faci difusió de la situació en que es troben ell i altres persones vinculades a Esplugues de Llobregat arrel d'una sèrie de protestes que han realitzat en contra del Pla Caufec (actualment aturat), que és un projecte urbanístic que vol cimentar els peus de Collserola amb Centres comercials, oficines...
Aquest Pla ha generat un moviment de protesta civil que ha acabat amb 5 persones amb peticions fiscals de fins a 5 anys de presó. Sembla una demanda fiscal desproporcionada a tenor del caire festiu i pacífic de les protestes, tal i com es mostra en el vídeo que us adjunto.

De moment encara tenim llibertat d'expressió i esperit crític (segurament molt menys del que hauríem de tenir) i davant de l'onada creixent d'anorreament de la nostra consciència ciutadana i política en molts camps, m'ha semblat que valia la pena fer-me ressó d'aquesta situació.
Com més gent ho conegui i més se'n parli, menys fàcil serà que es dicti una sentència excessiva i injusta.

O sigui que em sumo a les seves paraules i us convido a veure el vídeo per tenir alguns elements de judici: NI MUTS NI A LA GÀBIA!

Un vídeo musical divertit

Aquesta notícia no és gens transcendental.

M'han fet arribar el vídeo d'una cançó d'un jove grup musical de Manresa: els NO GLORY. Si us he de ser sincer no els conec massa. De fet només sé que el seu baixista és el Jordi Escrigas, ex-alumne de la meva escola i fill de la meva companya Anna Torné. Ella és qui em va ensenyar el vídeo que té la particularitat que està enregistrat al 2 DE PIQUES, la botiga de còmics que regenta el Jaume Escrigas (pare del baixista i marit de l'Anna) que tanca el triangle.
El vídeo el vaig trobar molt divertit i enginyós, amb molts canvis de vestuari i pentinats, una cançó molt trepidant i un guió entretingut, amb l'afegit de l'aparició "estelar" del JOSMAR a la part final.
No és pas un grup famós i suposo que aquest vídeo no tindrà un gran recorregut. Per això m'ha semblat una bona idea difondre'l des d'aquí, sense cap més pretensió, que fer-vos passar una bona estona.
Així doncs us deixo amb el vídeo de la cançó "Wiseman" dels "No Glory".

Un bon anunci

Un altre anunci...

No havia sentit a parlar mai d'aquesta marca d'aigua, suposo que francesa, "Contrex". Totalment per atzar he rebut i vist un dels seus anuncis i l'he trobat molt espectacular, enginyós i ben fet.
I una cosa així s'ha de compartir.
A veure què us sembla...

Ah, per cert, per als que tingueu dificultats amb el francès, les dues frases que hi surten són:

"Bravo, heu cremat 2000 calories"
"Ens aprimaríem més si fos més divertit"

Disseny per a una samarreta

Aquest estiu, mentre anava practicant la cançó del Picalapica per enregistrar-la i penjar-la al bloc, vaig tenir la idea de fer una samarreta del picalapica. A mi m'agradaria tenir-ne una i vaig pensar que potser a alguns de vosaltres també.
Total que vaig començar a treballar en un disseny.
Tenia clar que volia que hi sortís la frase "Pica una mica del picalapica..." diguéssim que com a eslògan.
També volia que hi sortís l'adreça del bloc.
Finalment com a imatge se'm va acudir fer una mena de pica-pica, uns plats d'aperitiu. Però en comptes de patates, olives, etc, hi hauria algunes de les coses pròpies del nostre bloc: notes musicals, petons de colors...
Vaig buscar unes quantes imatges per internet i vaig començar a treballar amb el Photoshop fins a aconseguir un disseny. El problema és que, tot i que no em desagrada, queda una mica massa carregat i hi ha molt de color (i potser això seria un inconvenient a l'hora d'imprimir la samarreta o la faria pujar de preu).

Total, que abans de portar aquesta imatge a la botiga i fer-me fer una samarreta, vaig pensar que potser podia deixar la idea aquí al bloc. Qui sap... potser alguns dels qui llegiu això teniu ànima de dissenyadors i em regaleu una proposta millor que la meva... O potser teniu algun amic dissenyador, li passeu la idea i em sorpreneu amb un disseny que m'agrada més que el meu... O potser no em passeu cap dibuix, però em doneu idees per millorar-lo...
Total que aquí deixo la idea per veure si entre tots ens surt una proposta millor per fer una samarreta. I si llavors hi ha algú que en vol ja farem una comanda col.lectiva... o no. No vull pas fer negoci ni un gran tiratge, eh? En principi la idea és per a mi, però si algú més s'hi apunta, doncs... benvingut.

En fi, us deixo amb el meu disseny i el seu procés de confecció i espero les vostres col.laboracions. Podeu enviar les vostres idees i propostes a emarti12@xtec.cat .
I si al final ningú no em diu res (snif...) doncs em quedaré amb aquesta idea...