Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

31 de març 2020

* dimarts 31-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimarts 31-3-20

Un llibre: ¡VIVEN! de Piers Paul Read. Sempre m'ha hipnotizat la història que explica com un grup de supervivents van resistir més de 70 dies aïllats al mig d'una serralada amb temperatures de 30º sota zero: la tragèdia dels Andes. Això va passar l'any 1972 i aquest llibre ho explica amb tots els detalls. Que al final decidissin menjar la carn congelada dels seus amics per sobreviure només és una part de la història fascinant que van haver de viure aquell grup d'urugaians. Tot plegt és fascinant i admirable en aquella epopeia que va acabar amb dos joves (Roberto Canessa i Fernando Parrado) atravessant muntanyes altíssimes sense mitjans i trobant ajuda. Ben bé allò de "van fer-ho perquè no sabien que era impossible fer-ho...". Impressionant!

Un disc: MALETES de Quartet Mèlt. La interpretació de les cançons d'aquest quartet és màgia, una meravella, un luxe. Creen unes harmonies precioses, empastant perfectament les seves veus, amb una gran perfecció tècnica (afinació, modulació, dicció...), però sobretot: emocionen! Les seves cançons transmeten, comuniquen i provoquen emocions davant de tanta sensibilitat, bellesa i polidesa. Els Mèlt són "impecables i implacables": "impecables" perquè ratllen la perfecció a nivell tècnic i artístic; i "implacables" perquè acaben convencent i entusiasmant tothom qui els escolta. Un repertori fantàstic i variat, uns arranjaments preciosistes i fins i tot una carpeta molt bonica (amb unes fotos i un disseny exquisits). No us ho perdeu!
Enllaços a algunes cançons: "Muntanyes del Canigó", "Vestida de nit", "Fix you", "Ton pare no té nas", "Lullabye", "Papa, jo vull ser torero", "Masterpiece", "La gallineta"...

Un poema: PANTALONS LLARGS de Joan Salvat-Papasseït. Poeta proletari, avantguardista, futurista i romàntic. Trobo especialment intens i bonic aquest poema, que abunda en el punt de vista del Petit Príncep, amb un infant a qui forcen a passar al món adult i deixar tot el que té la infantesa d'innocència i joc. Deliciosament cruel...


30 de març 2020

* dilluns 30-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dilluns 30-3-20

Un llibre: LA NUEVA EDUCACIÓN de César Bona. Avui un llibre que potser només interessarà els que estan vinculats al món de l'educació, però que vull recomanar perquè a mi em va salvar en un moment que la meva ferma vocació de mestre trontollava. César Bona, mestre saragossà, reconegut internacionalment crida als quatre vents un munt de veritats que mai no hauríem d'oblidar: que l'infant ha de ser el protagonista; que l'hem d'escoltar; que l'escola ha de ser divertida i promoure la curiositat; que el més important que s'hi ha d'aprendre ha de ser el respecte, l'empatia i la sensibilitat; que hi ha d'haver lloc per a la imaginació, la creativitat, la il·lusió, aprendre a expressar les pròpies emocions, el joc, les ganes de transformar i millorar la societat; que els infants han de cooperar entre ells i treballar en equip... un munt d'idees en les que jo sempre he cregut i que em van animar a no defallir i continuar lluitant perquè es fessin realitat.

Un disc: FRIDAY NIGHT IN SAN FRANCISCO de Al Di Meola, John McLaughlin i Paco De Lucía. Un dia estava a la llibreria Abacus de Barcelona (quan només n'hi havia a Barcelona) i va sonar aquest disc. Vaig quedar meravellat i vaig anar a la secció de discos a dir que volia comprar-me'l. Em van dir que no en tenien cap més, només el que estava sonant... i me'l vaig endur. És una exhibició de virtuosisme a la guitarra. Tres magnífics guitarristes jugant, empaitant-se, fent-se bromes amb les 6 cordes, gaudint i fent gaudir. E-S-P-E-C-T-A-C-U-L-A-R.
Enllaços a algunes cançons: "Mediterranean Sundance", "Short Tales of the Black Forest", "Frevo Rasgado", "Fantasia Suite", "Guardian Angel"

Un poema: TRISTES GUERRAS de Miguel Hernández. Ahir va ser l'aniversari de la mort de Miguel Hernández, poeta revolucionari, antifeixista, comunista, popular que va morir jove a la presó per haver defensat el bàndol republicà fins a les darreres conseqüències. Aquest és potser el seu poema més conegut..


29 de març 2020

Granets de sorra

Aquests dies de confinament estem donant mostres que encara podem confiar en la humanitat... La situació de cadascú tancat a casa seva ha fet que de manera espontània es multipliquin les iniciatives enfocades a facilitar la vida als altres.
A la capçalera del meu bloc hi ha una frase que diu: "la intel·ligència és col·lectiva... compartim coneixement, reflexions, opinions...". I això és el que està passant aquests dies, començant pels científics, que comparteixen coneixements i treballen plegats per trobar medicaments que ajudin a superar aquesta crisi... Continuant per tota la gent que fa donatius perquè aquesta recerca científica arriba el més lluny possible en el menor temps possible...
I hem vist un munt més d'iniciatives pensades en clau col·lectiva:
  • els aplaudiments de reconeixement i agraïment al personal sanitari cada dia a les 8 del vespre des dels balcons...
  • els grups de voluntaris que s'han organitzat a molts pobles (Calders també) per cobrir les necessitats que quedin descobertes en els casos de la gent gran que viu sola o qui ho pugui necessitar...
  • els concerts que es donen des d'alguns balcons per animar els veïns...
  • els concerts que molts artistes ofereixen gratuïtament en streaming des de xarxes socials com Instagram: @celiavilamusic, @joanroviramusic, @daniflaco, @ramonmirabet... i tants d'altres...
  • els recursos educatius que tants mestres han penjat i compartit a la xarxa...
  • els espectacles (circ, teatre, pel·lícules...) que es pengen perquè la gent els pugui veure gratuïtament i es distregui...
  • les classes de gimnàstica, ioga, manteniment que alguns enregistren i pengen perquè la gent pugui mantenir-se en forma des de casa...
  • les recomanacions literàries o musicals que alguns pesats (com jo) pengem per donar alternatives sedentàries...
  • els que ofereixen cursos gratuïts online: de fotografia, d'escriptura, de guitarra...
  • els col·lectius que fan vídeos per animar-se i donar-se suport... I aquí us ofereixo el que hem fet l'equip humà del Col·legi Oms i de Prat:


  • les empreses i particulars que s'han organitzat per crear components per a respiradors hospitalaris amb tecnologia 3D...
  • les empreses i particulars que s'han organitzat per compartir els dissenys i fer mascaretes per abastir els hospitals...
  • els policies locals de municipis que van a les cases on un nen fa anys i li canten una cançó d'aniversari...
  • els que reconeixen la tasca de transportistes, personal de neteja, forces de seguretat...
És emocionant i reconfortant veure com de cop i volta el "nosaltres" és tan important com el "jo", com ens sentim part d'un col·lectiu més gran amenaçat i pensem què podem fer, com de cop i volta tots ens sentim granets de sorra d'una gran platja.

Acabo amb un conte preciós que corre per les xarxes i acaba d'abundar en aquesta idea:


Hi havia una vegada ...
Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i en va regalar un a cada alumne.
A cadascun va demanar que posés el seu nom en el globus que els havia regalat, els deixessin a terra i sortissin de la classe.
Un cop fora, els va dir: "Teniu 5 minuts perquè cadascú trobi el globus que porta el seu nom".
Els alumnes van entrar corrent a buscar cada un el seu globus. S'atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven amb tant moviment dels nens.
ES van acabar els 5 minuts i cap nen havia pogut trobar el seu.
El mestre els va dir: "Ara agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l'amo del nom que porta anotat".
En només un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.
Finalment, va dir el mestre: "Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant només la seva. En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".
Ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, més que mai, ens necessitem els uns als altres.
No és per tu, ni per mi. No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.
Tingues cura i cuida't. Quedem-nos a casa!!!


* diumenge 29-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
* Per petició popular, els diumenges el poema és de collita pròpia.


Diumenge 29-3-20

Un llibre: EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de John Boyne. Aquest és un llibre molt interessant per conèixer les barbaritats comeses pel nazisme a la Segona Guerra Mundial des d'un punt de vista diferent. La història ens l'explica el Bruno, el fill del comandant de l'exèrcit nazi que dirigeix el camp d'extermini d'Auschwitz. Ell no entén res del que passa i es fa amic d'un nen jueu sense saber quines conseqüències li pot portar. Anar seguint la història des de la mirada innocent del nen és apassionant. A mi personalment em va agradar molt, però encara va ser més interessant llegir-lo amb alumnes de cicle superior a l'escola per tot el suc que en vam treure...

Un disc: UNPLUGGED d'Eric Clapton. Aquest i el de Nirvana són els primers enregistraments "unplugged" que recordo i era tota una novetat. Un artista que oferia les seves cançons despullades amb una instrumentació mínima i acústica, molt a prop del seu públic. I així vaig descobrir moltes de les cançons d'aquest genial guitarrista amb ànima de blues. Reescoltar-lo quan fa temps que no el sents, torna a il·luminar-te.
Enllaços a algunes cançons: "Tears in heaven", "Signe", "Before you accuse me", "Hey, hey", "Lonely stranger", "Nobody knows you when you're down & out", "Layla", "Running on Faith", "Walking blues", "Alberta", "San Francisco bay blues", "Old love", "Rollin' & tumblin' "

Un poema: "RUMB", "RECORDS" i "DESPRÉS D'UN GINTÒNIC" d'Eladi Martínez. Avui m'haureu de perdonar l'abús de confiança, però us faig un 3x1. No sabia quin dels tres triar (i són d'èpoques ben diferents) i al final he pensat que ningú no m'impedia posar-ne tres, oi? ;-) "Rumb" parla del moment màgic en que la inspiració dicta els poemes. "Records" s'explica per si sol. "Després d'un gintònic" explica el que em va passar un divendres en què estava molt cansat i em vaig prendre un gintònic a casa... Espero que us agradin...





28 de març 2020

* dissabte 28-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dissabte 28-3-20

Un llibre: EL PETIT PRÍNCEP d'Antoine de Saint-Exupéry. Per a mi aquest no és un llibre d'infants, és un llibre per rellegir a totes les edats. Contraposa tots els valors ètics i humans que suposa propis de la infantesa i que encarna el Petit Príncep (l'amistat, la sinceritat, la senzillesa, la generositat, l'amor...), amb la degradació d'aquests valors (la soledat, l'egoisme, la hipocresia...) per part dels adults, quan busquem els interessos materials i perdem de vista el veritable sentit de la vida. Un llibre per reflexionar, recordar, replantejar, mantenir, millorar... Una lectura molt adient per aquests moments que estem vivint.



Un disc: BEATLES 1962-1966 de The Beatles. Els Beatles són el meu far en la musica moderna. Les cançons de Lennon i McCartney em semblen eternes. La seva història m'enlluerna pel que van representar de punt i a part en la música, però no només en la música. Podria recomanar tots els seus discos i totes les seves cançons, però avui em decantaré per les de la primera època, quan van crear autèntics himnes plens d'energia i llum amb estructures musicals simples, però sobretot amb una actitud que van encomanar al món sencer. Beatles, sempre Beatles!
I si sou una mica mitòmans, com jo, us recomano l'experiència de veure en directe una banda de tribut que ve un cop l'any al Palau de la Música: els Mersey Beatles.
Enllaços a algunes cançons: "Love me do", "Please, please me", "She loves you", "I want to hold your hand", "Can't buy me love", "A hard day's night", "Eight days a week", "Ticket to ride", "Yesterday", "Help!", "We can work it out"...

Un poema: CICATRIU d'Estel Solé. No conec aquesta noia,, tot i que és actriu a part de poeta, però quan em va caure als dits aquest poema em va impressionar. Curt, però intens. Llegiu-lo, imagineu-vos-ho, penseu-hi...


27 de març 2020

* divendres 27-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Divendres 27-3-20

Un llibre: DESPLOMATS de Woody Allen. Vaig llegir aquest llibre fa més de 30 anys i recordo que em va provocar com una descàrrega a les neurones. Em sorprenia cada pàgina que llegia amb aquella barreja d'absurd i surrealisme que em feia somriure i aquella imaginació sense límits per anar encadenant coses insòlites. No he seguit la carrera cinematogràfica de Woody Allen, però en aquest llibre hi ha textos que giravolten sobre les seves grans obsessions: la mort, Déu (o l'absència de Déu), les dones (o l'absència de dones), els intel·lectuals, les arts... i tot des del punt de vista del seu pessimisme i la seva hipocòndria. Absurdament divertit!

Un disc: NOU de Sopa de Cabra. Sopa de Cabra és un dels meus grups preferits i no podia faltar en aquesta llista de recomanacions. Des del primer disc em va captivar la veu del Gerard Quintana, la lírica i la filosofia de les lletres i l'autenticitat del seu rock'n'roll. Els he seguit sempre, fins i tot quan van tenir el rebuig generalitzat pel seu disc en castellà i em sembla que un dels seus moments dolços és aquest disc "Nou", que potser té més de pop que de rock, que compta amb col·laboracions molt interessants (Gossos, Sílvia Comas...) i un grapat de cançons lluminoses i energètiques.
Enllaços a algunes cançons: "Instants del temps", "Junts", "Sents", "El far del sud", "Nits de glòria", "La llum", "Un full en blanc", "Cau el sol", "Al mig del camí"...

Un poema: AUTOPSICOGRAFIA de Fernando Pessoa. Fernando Pessoa és un personatge molt curiós. Entregat totalment a la seva vocació d'escriure i amb dificultats per relacionar-se amb el seu entorn, es va desdoblar en diferents personatges i va crear 4 heterònims, cadascú dels quals va fer créixer una obra poètica ben diferenciada dels altres. Aquest poema pertany al que portava el seu propi nom.


26 de març 2020

* dijous 26-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dijous 26-3-20

Un llibre: SENYORIA de Jaume Cabré. A la Barcelona de l'any 1799 aquesta magnífica i intensa novel·la segueix els passos del jutge Massó que es veurà embolicat en una història tèrbola. És una obra trepidant i magistralment escrita, amb uns personatges molt ben definits que, mentre fa avançar la trama, ens fa un retrat històric de les relacions socials de l'època. És millor entrar-hi sense saber-ne gaire cosa per gaudir-la més i anar-se sorprenent amb el que s'hi anirà trobant, però... no crec que ningú en surti decebut.

Un disc: ALCHEMY de Dire Straits. En aquesta llista no hi podien faltar els Dire Straits i aquest doble disc en directe del 1983 per a mi suposa el punt àlgid de la seva carrera musical. Dir Dire Straits és dir Mark Knopfler i el seu virtuosisme amb la guitarra. La versió en directe de "Sultans of swing" ja val l'entrada a un concert. It's only rock'n'roll but I like it!
Enllaços a algunes cançons: "Romeo and Juliet", "Love over gold", "Private investigations", "Sultans of swing", "Tunnel of love", "Telegraph road", "Going home"...

Un poema: CALLADAMENT de Miquel Martí i Pol. Martí i Pol va ser qui em va reclutar per a l'exèrcit de la poesia. Va ser el primer poeta de qui vaig començar a comprar, llegir i gaudir versos que m'empenyien a escriure'n a mi també. En ell vaig trobar una poesia que anava de cor a cor, que l'entenia a la primera, m'interpel·lava, em commovia i m'emocionava. M'ha estat molt difícil triar només un poema seu. Al final he posat aquest però en podria posar cada dia un de diferent. "Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu..." o bé "I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!, / que tot està per fer i tot és possible."... hi ha tants versos i poemes genials de Miquel Martí i Pol que connecten amb la realitat de cadascú i et ressonen per dintre... Avui tastarem aquest:


25 de març 2020

* dimecres 25-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimecres 25-3-20

Un llibre: LA VIDA QUE APRENC de Carles Capdevila. Carles Capdevila, tristament desaparegut abans d'hora l'any 2017, era un periodista, escriptor, articulista, tertulià i conferenciant, sempre divertit, enginyós, brillant i sensible. En els seus articles deia coses boniques i intel·ligents; emotives i divertides; valentes, reflexives i revolucionàries... En sabia molt! Tenia molts bons pensaments, sabia expressar-los i sabia transformar-los en accions exitoses, com els seus llibres, programes de ràdio i televisió i el diari ARA. Aquest llibre recull el millor del seus articles periodístics, són deliciosos de llegir i tenen plena vigència.
Enllaç a un article.

Un disc: CANTARES DE VELA de Juan Perro. Probablement aquesta recomanació no agradarà tothom, però jo el trobo un disc delicat i exquisit. Santiago Auserón desplega un repertori agradable i amable amb una instrumentació jazzística i elegant, amb una secció de vents subtil i unes percussions llatines que adornen però no embafen. Un fil musical excel·lent per crear un ambient íntim i acollidor. Totalment recomanable!
Enllaços a algunes cançons: "No más lágrimas", "Luz del barrio", "Apaga la vela", "Cántaro roto", "Agujero en la red", "El son de los muertos", "La misteriosa" o "La mala fama".

Un poema: NUNCA ES TARDE de Benjamín Prado. Vaig descobrir Benjamín Prado com a co-lletrista de Joaquín Sabina i em va encisar la seva capacitat de fer comparacions, paradoxes enginyoses i lluminoses i aforismes. Juga amb les paraules cada cop amb més mestria i val la pena capbussar-s'hi. Algú que ha inventat versos com "No quiero regresar al sitio del que he huído
a buscar las razones por las que me marché" mereix tots els meus respectes.




24 de març 2020

El cas Jubany a "Crims" de TV3



Ahir, dilluns 23-3-20 es va emetre el doble capítol de la sèrie de TV3 "Crims" dedicat a l'assassinat de la bibliotecària Helena Jubany. Aquests fets es remunten al desembre del 2001 i, de resultes de les investigacions, van detenir i empresonar la nostra amiga Montse Careta. Després d'un temps a la presó, sempre declarant-se innocent, no va suportar-ho més i es va suïcidar (maig 2002).
El doble programa d'ahir va comptar amb la nostra participació (l'Anna i jo), entre altres testimonis que crèiem i seguim creient en la innocència de la Montse. Però també hi van sortir el jutge instructor i un dels policies que comandava les investigacions i ells, encara més que nosaltres, van deixar clar que l'assassí o assassins de l'Helena encara volten lliures, burlant-se de la justícia i allargant el dolor de les dues famílies.
No vull allargar-me més perquè a aquest bloc ja hi ha moltes entrades que expliquen el cas (al final de la notícia deixo enllaços) i no aportaré res de nou. Només us deixo els enllaços els dos capítols d'ahir i us recomano que, si no els vau veure, ho feu. A mi personalment em van impressionar i vull aprofitar per felicitar el Carles Porta, el Pol Izquierdo i tot l'equip de "Crims" per la seva bona feina.



Capítol 1: El primer capítol del cas comença la matinada de l'1 al 2 de desembre del 2001, a Sabadell, amb una noia de 27 anys morta. És Helena Jubany i el seu cos apareix en un pati interior, nu i ple de cremades. Ben aviat els investigadors descobreixen que l'han drogat amb somnífers i que algú l'ha tirat des del terrat d'un edifici de pisos. Una de les seves millors amigues explica a la policia que la víctima va rebre dues cartes anònimes abans de morir. En una hi ha una referència a la Unió Excursionista de Sabadell (UES), de la que Helena era sòcia. Els escrits fan que la policia se centri en els amics de la UES i sospita sobretot d'una de les seves amigues, Muntsa Careta, i de la seva parella, Santi Laiglesia. Però ningú troba el mòbil. Per què van matar Helena Jubany?

Capítol 2: En el segon capítol, el jutge que instrueix el cas Jubany ordena la detenció de Muntsa Careta. La policia està convençuda que també hi ha prou motius per detenir la seva parella, Santi Laiglesia. És més, afirmen que probablement qui va matar la bibliotecària és ell, no ella. Tot i així, Muntsa Careta ingressa a la presó de Wad-Ras i comença a escriure un diari. Les seves cartes són el reflex d'un estat d'ànim molt fràgil. Passen els dies i ningú no sap del cert qui va matar Helena Jubany ni per què.

Notícies antigues al bloc picalapica:


* dimarts 24-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimarts 24-3-20

Un llibre: EL MÓN GROC d'Albert Espinosa. L'Albert Espinosa és escriptor, guionista i creador audiovisual, dotat d'una gran imaginació, capacitat d'observació i sensibilitat. De jove va patir un càncer que el va recloure uns quants anys a l'hospital. En va sortir curat, però amb una cama menys, un pulmó menys...i, sobretot, carregat d'experiències vitals importantíssimes que l'han fet una persona sàvia. En aquest llibre, positiu i màgic, ens regala aquests ensenyaments i la seva filosofia de vida. Un llibre amb moltes portes obertes on trobar petits tresors que t'ajudin en el dia a dia. Com aprendre de totes les experiències i treure coses bones de les aparentment dolentes. Perfecte per somriure mentre alguna llàgrima rodola galtes avall i tot plegat et deixa una escalforeta al cor. És el llibre que més vegades he regalat...i sempre he triomfat.

Un disc: THE JOSHUA TREE de U2. Aquest és el disc que va catapultar el grup irlandès a la fama mundial. Musicalment presenta unes guitarres novedoses amb efectes poc utilitzats fins llavors i el cantant Bono udola intensament en moltes de les cançons, que a nivell de lletres, estan carregades de missatges socials i polítics. Un gran disc que resisteix el pas del temps.
Enllaços a algunes cançons: "With or Without you", "I Still Haven't Found What I'm Looking For", "Where The Streets Have No Name", "Running to Stand Still", "Red Hill Mining Town", "Trip Through Your Wires", "One Tree Hill", "Mothers Of The Dissapeared"

Un poema: VUIT DE MARÇ de Maria Mercè Marçal. La Maria Mercè Marçal té el privilegi d'haver escrit la frase "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel...".. Poeta feminista i de riques imatges (les bruixes,la sal, les onades...), aquest poema el vaig descobrir per treballar a l'escola la data del 8M, Dia de la Dona treballadora i em va encantar.


23 de març 2020

* dilluns 23-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dilluns 23-3-20

Un llibre: EL PRIMER GLOP DE CERVESA de Philippe Delerm. Avui us recomano un llibre petit que pot entrar bé fins i tot per als que no els agrada massa llegir. En petits capítols de 1-2 pàgines, l'autor descriu les sensacions plaents dels petits plaers quotidians i és una lectura molt agradable i estimulant. Escoltar la ràdio al cotxe, l'olor de les pomes, anar a comprar els croissants al matí, llegir el diari mentre esmorzes o el gust del primer glop de cervesa, són alguns dels petits plaers que hi trobareu. L'únic inconvenient (o pot ser un al·licient?) és que molts d'aquests plaers ja sonen a coses antigues i potser els més joves no entendreu massa de què parlen. Us ve de gust provar-ho?

Un disc: SUPERTRAMP EN PARÍS de Supertramp. Aquest és un grup dels d'abans que fa cançons que no són cases prefabricades, sinó catedrals. Lluny de l'estructura simple de estrofa-tornada-estrofa, fan cançons que creixen, es despleguen amb fragments instrumentals fantàstics de piano o saxo, evolucionen, marxen i tornen i et deixen bocabadat... No són cançons de 3 minuts pensades per a la radiofórmula, són CANÇONS, així, en majúscules. I aquest disc en directe en recull un grapat de les millors del seu repertori.
I un extra: un parell de cops l'any al Voilà de Manresa hi he vist actuar un grup de versions que es diu X-TRAMP i és al·lucinant.
Enllaços a algunes cançons (gairebé totes): "School", "Ain't Nobody But Me", "The Logical Song", "Bloody Well Right", "Breakfast in America", "You Started Laughing", "Hide in Your Shell", "From Now On", "Dreamer", "Rudy", "Asylum", "Another man’s woman", "Take the Long Way Home", "Fool's Overture" i "Crime of the Century"

Un poema: POEMA XX de Pablo Neruda. No conec excessivament Neruda, però segur que molts heu sentit a parlar del seu llibre "20 poemas de amor y una canción desesperada", doncs avui us ofereixo el poema número 20, que té un començament esplendorós quan diu "Puedo escribir los versos más tristes esta noche...". És un poema intens, una mica hiperbòlic i recorrent (romanticisme i modernisme), però té una força que t'arrossega.

Poema XX.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: “La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.”

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el ultimo dolor que ella me causa,
y estos sean los últimos versos que yo le escribo.

Pablo Neruda, de Veinte poemas de amor y una canción desesperada (1924)

22 de març 2020

* diumenge 22-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
* Alguns de vosaltres m'heu demanat que publiqui algun poema dels meus. Tot i que la intenció de les recomanacions no era pas fer-me autohomenatges, sinó donar a conèixer poetes consagrats i la poesia en general, no puc negar que m'ha fet il·lusió la petició i he decidit que els diumenges el poema que publiqui serà de collita pròpia, si no us sembla malament.

Diumenge 22-3-20

Un llibre: UN DIA QUALSEVOL de Tatiana Sisquella. La Tatiana Sisquella era una periodista brillant i vital que va morir el 2014 amb només 35 anys per culpa d'un maleït càncer. En aquests pocs anys de vida va deixar sobrades mostres del seu talent i a mi m'encantaven els seus articles que buscaven en la vida quotidiana petites anècdotes per donar sortida a la seva immensa sensibilitat i positivitat. Era una persona brillant, curiosa, divertida, energètica, intel·ligent, sensible i molt positiva... En aquest cas us puc enllaçar alguns dels articles que ja havia ressenyat al meu bloc perquè en feu un primer tastet: Dia de l'aniversari lliure, Vacances, El millor equip del món.

Un disc: PEIX SENSE ESPINA de Joan Rovira. Poc després de sentir per la ràdio "Cendra i poesia" (una cançó que em va encantar), vaig tenir la sort de gaudir del Joan Rovira en directe en un concert al Voilà de Manresa. Va ser un concert genial. Vaig descobrir un cantant molt complet, simpàtic i enginyós en el contacte amb el públic, virtuós de la guitarra i amb un grapat de cançons fresques i sinceres, que transmetien energia i sensibilitat. L'he anat seguint i, de moment, no m'ha decebut gens.
Enllaços a algunes cançons: "Cendra i poesia", "Deixar de jugar", "Quatre amics", "L'home del tratge", "Supermercat", "M'agrada", "M'agradaria ser un Beatle"...

Un poema: ENMIG DE LA POR d'Eladi Martínez. Un poema fet com a homenatge a tots aquells refugiats que s'arrisquen a travessar la Mediterrània per intentar trobar un futur millor, pensant en la por terrorífica que han de passar enmig del mar, de nit, entre les onades, amb fred... M'ho imagino com ho descric en aquest poema, tot i que segur que em quedo curt i és impossible posar-se a la seva pell. Tan de bo sabéssim acollir-los millor...

21 de març 2020

London 2020 (vídeo)

Del 19 al 23 de febrer vam fer una escapada familiar a London.
Van ser 4 dies aprofitadíssims en que vam caminar uns 20 km diaris i vam veure un munt de coses: museu de cera de Mme Tussauds, Candem Town, Museu d'Història Natural, Harrods, Picadilly Circus, el musical Thriller (sobre la vida de Michael Jackson), canvi de guàrdia del palau de Buckingham, London Eye, Covent Garden, Neal's Yard, Brittish Museum, andana 9 i 3/4 de King's Cross Station, St. Dustan in the East Church Garden, Tower of London, Leadenhall Market, St. Katharine Docks Marina, The Dickens Inn, Tower Bridge, Wembley Stadium...
Realment vam veure un munt de coses!
Faltava muntar el vídeo i aquest confinament m'ha permès enllestir-lo!
Així el podem reviure, tornar-lo a gaudir i adonar-nos que... va estar molt bé!

* dissabte 21-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dissabte 21-3-20

Un llibre: WONDER de R. J. Palacio. Una novel·la preciosa que hem treballat molts anys a les escoles, però que hauria de ser obligatòria: tothom mereixeria llegir-la almenys un cop a la vida per sentir-se millor persona. Una història de superació i amistat, d'amor. Explica l'adaptació de l'August a l'escola i al món. L'August és un nen que ha nascut amb una estranya síndrome que li ha deformat la cara i l'ha obligat a patir múltiples operacions des del naixement. Després de tota la infantesa reclòs a casa, l'August s'enfronta a l'escola i la crueltat dels altres nens. Però és un nen molt intel·ligent i també sabrà guanyar-se l'amistat d'alguns dels seus companys que veuran la persona més enllà de la seva cara. Un llibre preciós i imprescindible.

Un disc: SILVIO de Silvio Rodríguez. Silvio Rodríguez és un cantautor cubà que em va fer descobrir l'Agustí, el meu primer professor de guitarra, i del qual vam aprendre i tocar algunes cançons. Virtuós de la guitarra i poeta poderós i revolucionari, "Silvio" és el primer disc d'una trilogia i quan el vaig descobrir em va estabornir i em va fer comprar molta de la seva discografia, però cap altre disc em va impressionar tant com aquest. Té un grapat de cançons precioses que em transporten a una altra època i em provoquen unes estranyes pessigolles al vel del paladar. Força i bellesa.
Enllaços a algunes cançons: "La guitarra del joven soldado", "Compañera", "Y Mariana", "Monólogo" i, sobretot,, "Quién fuera".

Un poema: FINESTRA de Joan Margarit. Margarit és un dels grans. En la seva poesia crua sovint hi planen sentiments poc agraïts (la tristesa, el dolor, la pèrdua...) que ell tracta amb acceptació, sobretot la proximitat a una mort que, des de la vellesa, veu propera i natural...


20 de març 2020

* divendres 20-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Divendres 20-3-20

Un llibre: MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS de Lluís Llach. Va ser la novel·la de debut de Lluís Llach i vaig quedar impressionat del nivell narratiu. Em va encantar i vaig aprendre molt ja que va reflectint l'evolució de Barcelona en els anys de la Guerra Civil, amb tot luxe de detalls històrics. Paral·lelament veiem l'evolució de les relacions personals i amoroses entre 4 amics. I tot plegat molt ben trenat amb un fil conductor que viatja del present al passat i li dóna un final adequat a tot plegat.

Un disc: GOLOSINAS de Pedro Guerra. El disc de debut de Pedro Guerra em va enlluernar totalment. Llavors jo formava part d'un duet musical (Nàufrags,amb el Josep Vacas) i ens encantaven aquelles cançons senzilles i acústiques, plenes de sensibilitat i bellesa. Poesia, reflexió, esperança, il·lusió, records, tendresa, simpatia... Sempre m'hagués agradat ser capaç d'escriure una frase com "No es bueno quedarse colgado de un sueño, habrá que empujarlo llegado el momento...". Aquell noi canari va fer un primer disc rodó.
Enllaços a algunes cançons: "Las gafas de Lennon", "Biografía", "El marido de la peluquera", "Todo es desorden", "Mujer que no tendré"

Un poema: PLANTAR SOBRE LA TERRA de Montserrat Abelló. No conec massa l'obra d'aquesta poetessa, tot i que sé que té molt bones crítiques. Em va caure a les mans un llibre-disc de versos musicats per la Celeste Alías i alguns poemes em van agradar. Sobretot aquest que parla d'enfortir-se un mateix per poder donar força als altres. El trobo senzill però molt potent.



Primavera confinada

Diuen que avui comença la primavera. I és veritat. Des de la finestra es veu un dia clar i assolellat, els dies s’han anat allargant i el clima és més benigne.
Però estem tots dins de casa. De fet ni escoltem la informació meteorològica dels telenotícies, que abans sempre cridava la nostra atenció per si ens havíem d’abrigar més o menys o si havíem d’agafar el paraigües. Ara tant és.
Demà farà una setmana que no surto de casa. El divendres 13, el primer dia que les escoles estaven tancades, al matí vaig sortir a fer una volta amb bicicleta (quan encara no estava prohibit) i a la tarda vaig anar amb els companys de LA CALDERINA a fer l’entrevista del proper número. Després ja no he sortit de casa.

Hi estic bé a casa. Ja ho sabeu. Escric molt. Llegeixo. Miro la tele. Planxo... Puc estar moltes setmanes així... Però també trobo a faltar l’exercici físic (he començat a fer bicicleta estàtica), veure com avancen els projectes amb els alumnes, la relació amb els companys, les estones al cafè de Moià on escric mentre l’Ona està entrenant a bàsquet, els partits del dissabte del Roc i l’Ona i els comentaris amb els altres pares, els dies que anava a dinar a casa dels avis...

I penso força en el canvi radical que hem hagut de fer forçosament a les nostres vides. El valoro molt. Sempre havia dit que el TEMPS era el gran tresor i ara tenim MOLT TEMPS. No hem de córrer amunt i avall com fèiem tot el dia. I no hem de fer moltes de les coses que pensàvem que havíem de fer, obligacions que ens havíem autoimposat, necessitats que no eren tals necessitats. Ara bàsicament VIVIM. Que poca cosa, oi? Doncs a mi m’agrada. 
I penso que seria molt interessant que quan torni la normalitat ens quedés alguna cosa d’aquests aprenentatges, però em temo que no serà així. Tornarem a córrer com desesperats, arribant tard a tot arreu, queixant-nos de les coses que volíem fer i no hem tingut temps de fer, tornarem a acumular... i tornarem a oblidar que MENYS ÉS MÉS.

He estat escrivint les recomanacions pel bloc. Faré una estona de bicicleta estàtica. Potser podarem alguns arbres del jardí. Potser arreglaré la cistella de bàsquet. Dinarem. Mirarem la tele. Llegirem. Escoltaré els concerts gratuïts en streaming que fan la Cèlia Vila o el Ramon Mirabet... Anar fent... Tranquil·lament... I ens anirem connectant per xarxes socials, ens farem bromes, mantindrem el contacte... I ens esgarrifarem de la incapacitat dels polítics per gestionar millor aquesta crisi... I ens meravellarem de la gent. La gent que s’ajuda, que surt al balcó a cantar pels seus veïns, que es posa a cosir mascaretes pels hospitals que no en tenen, que es posa a aplaudir el que tant ens estan ajudant a sobreviure a aquesta crisis (sanitaris, transportistes, personal de neteja, forces de l’ordre...). El millor i el pitjor.
I jo observo i gaudeixo d’aquesta primavera confinada, esperant que passi, però també esperant que després en quedi alguna cosa.

19 de març 2020

* dijous 19-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dijous 19-3-20

Un llibre: MENTIDERS d'Emily Lockhart. Començo dient que va ser proclamada pels lectors com a millor novel·la 2014 per a joves Adults i seleccionada com a millor novel·la 2015 per l'Associació de Biblioteques Americanes. Segueixo dient que és una novel·la sorprenentment boníssima. I continuo dient que és un d'aquells llibres que és millor llegir sense saber-ne gairebé res, per poder-la gaudir del tot. Només us diré que parla dels Sinclair, una família adinerada que estiueja en una illa privada on només hi són ells: uns adults que no tots s'entenen bé, una noia intel·ligent i malalta, un noi apassionat, un grup de quatre amics... La ressenya de la coberta acaba dient: "...Mentides i més mentides. Llegeix-la. I si et pregunten com s'acaba, tu explica una mentida i ja està."

Un disc: 50 PALOS de Jarabe de Palo. Jarabe de Palo ha fet molts discos i bones cançons al llarg dels anys i Pau Donés va voler celebrar els seus 50 anys i aturada musical (té un càncer que li recomana abaixar el ritme de vida) amb un magnífic disc en el que reinterpreta els seus grans èxits, vestint-los de manera diferent. Uns arranjaments acústics, fets per a piano, violoncel, contrabaix i percussions, que realcen la sensibilitat, senzillesa i bellesa de les cançons. D-E-L-I-C-I-Ó-S !
Enllaços a algunes cançons: "Humo", "Grita", "Bonito", "Depende", "Tiempo", "Hoy no soy yo", "¡Yep!"

Un poema: EL DÍA SE HA IDO d'Ángel González. Un poema molt bonic d'un gran poeta que vaig descobrir fa poc. Parla de la successió del dia i la nit, però amb unes comparacions precioses com quan el gos (el dia) se'n va i arriba el gat (la nit) i llepa les últimes restes de llum que quedaven a la tassa. L'endemà tornarà el gos bordant i farà fora la nit. Senzill però tremendament poètic.



18 de març 2020

* dimecres 18-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimecres 18-3-20

Un llibre: ÉS QUE ABANS NO ÉREM AIXÍ d'Empar Moliner. És el darrer llibre que he llegit i m'ha agradat moltíssim. Els contes de l'Empar Moliner tenen un estil molt personal. Són tremendament actuals i aprofundeixen en les misèries i contradiccions de la condició humana, passejant entre l'humor i la crueltat, l'atzar i la desgràcia, la crítica i la reflexió. Hi ha un mestratge en la manera d'escriure'ls i el tractament dels temes que, llibre a llibre, es consolida i creix. Molt recomanable!


Un disc: HOME IS WHERE THE HEART IS de Ramon Mirabet. Si em coneixeu ja sabeu que Ramon Mirabet és un dels meus artistes preferits i a qui més vegades he vist en directe i... sempre m'ho he passat molt bé en els seus concerts. És autèntic, té una veu càlida que comunica i emociona i porta uns músics genials que donen sensibilitat, força i trempera a les seves cançons. Aquest disc també el vam escoltar ininterrompudament durant moltes setmanes. Us enllaço algunes cançons: "Home is where the heart is", "Those little things", "Use your smile", "For the lady", "Shake it just like that", "Go"... Una advertència: si no el coneixíeu i el tasteu... ja no el podreu deixar!

Un poema: EDUCAR de Gabriel Celaya. Un poema preciós que parla de la manera com mestres i pares eduquem els infants, dotant-los de totes les eines que podem i amb la il·lusió de perdurar a través d'ells... Una imatge poderosa i entranyable...



17 de març 2020

* dimarts 17-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc és fàcil trobar cançons per internet (intentaré enllaçar-ne algunes) i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Tan de bo a algú li siguin útils i podeu fer-ne tanta difusió com vulgueu ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimarts 17-3-20

Un llibre: UN ANY I MIG de Sílvia Soler. Una novel·la magnífica que retrata les relacions familiars d'una parella que entra a la jubilació i els seus 4 fills ja cap a la trentena. La novel·la combina les relacions actuals de la parella, entre els germans i de cadascun amb els pares i va fent salts al passat quan els germans eren petits. L'acció també salta entre diversos escenaris: la Badalona on viuen habitualment els pares, una casa d'estiueig de la Garrotxa i els diferents escenaris on es desplacen els fills. la Sílvia Soler fa un excel·lent treball de descripció dels sentiments i vivències de cadascun dels personatges. El guió de la novel·la és molt interessant i perfectament desenvolupat, però la descripció dels sentiments i sensacions que viu cadascun dels personatges és magistral.

Un disc: FANS DEL SOL d'Oques Grasses. Un disc d'aquells rodons que hem escoltat moltíssimes vegades al cotxe i que a casa ens agrada a tots. Cançons optimistes, alegres i amb missatges profunds embolicats amb ritmes ballables. Un grapat de cançons genials com "Sta guai", "Serem ocells", "In the night", "John Brown", "Més likes" o "Bancals"... però si he acabat citant gairebé totes les cançons del disc! Veieu com és un molt bon disc... I molt adequat per apujar l'ànim en un confinament!

Un poema: PODRIES de Joana Raspall. Un poema preciós que amb un llenguatge senzill però claríssim explica que és només qüestió d'atzar que nosaltres no estiguem en un camp de refugiats, en un país en guerra o en una zona devastada pels huracans o la sequera i que, per tant, hem de ser respectuosos i solidaris amb totes les persones que passen per aquestes situacions i ajudar-les sempre que puguem.