30 de març 2018
27 de març 2018
Notícies pendents
El trepidant final de trimestre i l'energia que em xucla el seguiment del procés català han fet que faci molts dies que no preparo notícies amb cara i ulls per a aquest bloc.
Hi ha temes que em preocupen i de les quals hauria volgut fer una notícia prou extensa i desenvolupada... i no ha estat possible.
Serveixi almenys aquesta notícia d'avui per fer-ne recull i deixar-ne constància:
1.- Síria:
Em va frepar la foto d'aquesta nena que tapa els ulls de la seva nina perquè no vegi la barbàrie que les envolta i algun vídeo que he vist per les xarxes en que es veu com bombardegen un hospital i han de treure els ferits urgentment o les mateixes imatges de les ciutat en runes...
És increïble que s'allargui tant un conflicte inhumà com aquest en que estem abocant tot un poble a la mort i a la misèria més miserable.
Vergonya!
2.- Open Arms:
És indignant i una altra autèntica vergonya que s'estigui acusant i amenaçant de presó a la gent de PROACTIVA OPENARMS per estar salvant vides a la Mediterrània davant la impassibilitat dels governs internacionals.
Si salvar vides és un crim, jo sóc un criminal perquè recolzo totalment @openarms_fund. Sigues còmplice tu també: https://bit.ly/2rKCOLW
#FreeOpenArms
3.- 8 de març: Dia de la Dona
A la nostra escola, un grup de mestres vam bellugar-ho una mica per fer-lo notar des de l'escola i vam preparar una exposició al vestíbul amb petites biografies de dones que han estat i/o són importants per a la societat. L'exposició fa molt de goig i he vist moltíssima gent mirar-se-la.
A més a més a la meva classe vam passar una enquesta de la distribució de les tasques familiars per sexes i va quedar evident que encara ens queda molta feina per fer perquè la desproporció en contra de les dones és molt evident.
No ho perdem de vist perquè és feina de tots!
4.- 21 de març: dia mundial de la Síndrome de Down
En una societat com la nostra on encara sento nens dir-se AMPANS (fundació ams seu a Manresa destinada a l'educació, qualitat de vida i plena inclusió a la societat d eles persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o situació de vulnerabilitat) com a insult, crec que queda feina per fer.
En aquest sentit vaig trobar deliciosos dos vídeos:
Tot això i el dia mundial de la Poesia i, evidentment, tot el que està passant a Catalunya amb els injustos empresonaments dels polítics catalans, les retallades de drets civils i llibertats i, de moment, l'immobilisme internacional que ho tenen tot encallat... Però això ja donarà per a moltes més notícies...
Avui deixem-ho aquí.
Hi ha temes que em preocupen i de les quals hauria volgut fer una notícia prou extensa i desenvolupada... i no ha estat possible.
Serveixi almenys aquesta notícia d'avui per fer-ne recull i deixar-ne constància:
1.- Síria:
Em va frepar la foto d'aquesta nena que tapa els ulls de la seva nina perquè no vegi la barbàrie que les envolta i algun vídeo que he vist per les xarxes en que es veu com bombardegen un hospital i han de treure els ferits urgentment o les mateixes imatges de les ciutat en runes...
És increïble que s'allargui tant un conflicte inhumà com aquest en que estem abocant tot un poble a la mort i a la misèria més miserable.
Vergonya!
2.- Open Arms:
És indignant i una altra autèntica vergonya que s'estigui acusant i amenaçant de presó a la gent de PROACTIVA OPENARMS per estar salvant vides a la Mediterrània davant la impassibilitat dels governs internacionals.
Si salvar vides és un crim, jo sóc un criminal perquè recolzo totalment @openarms_fund. Sigues còmplice tu també: https://bit.ly/2rKCOLW
#FreeOpenArms
3.- 8 de març: Dia de la Dona
A la nostra escola, un grup de mestres vam bellugar-ho una mica per fer-lo notar des de l'escola i vam preparar una exposició al vestíbul amb petites biografies de dones que han estat i/o són importants per a la societat. L'exposició fa molt de goig i he vist moltíssima gent mirar-se-la.
A més a més a la meva classe vam passar una enquesta de la distribució de les tasques familiars per sexes i va quedar evident que encara ens queda molta feina per fer perquè la desproporció en contra de les dones és molt evident.
No ho perdem de vist perquè és feina de tots!
4.- 21 de març: dia mundial de la Síndrome de Down
En una societat com la nostra on encara sento nens dir-se AMPANS (fundació ams seu a Manresa destinada a l'educació, qualitat de vida i plena inclusió a la societat d eles persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o situació de vulnerabilitat) com a insult, crec que queda feina per fer.
En aquest sentit vaig trobar deliciosos dos vídeos:
Tot això i el dia mundial de la Poesia i, evidentment, tot el que està passant a Catalunya amb els injustos empresonaments dels polítics catalans, les retallades de drets civils i llibertats i, de moment, l'immobilisme internacional que ho tenen tot encallat... Però això ja donarà per a moltes més notícies...
Avui deixem-ho aquí.
Etiquetes de comentaris:
experiències,
reflexions,
varis
18 de març 2018
La música m'ha salvat: M Clan i Joan Rovira
Aquesta setmana ha estat molt intensa i esgotadora.
He tingut moltíssima feina de l'escola per acabar els informes del segon trimestre i he anat acumulant cansament i manca de son a mesura que avançaven els dies.
I vaig arribar al divendres amb molta feina per fer el cap de setmana i molt poca energia.
Em posava a treballar i se'm tancaven els ulls... però no m'ho podia permetre: havia d'acabar la feina! Necessitava alguna cosa que em mantingués despert sense defallir... i ho vaig trobar: M Clan!!
De seguida us ho explico, però abans... Joan Rovira!
Doncs resulta que dissabte a les 8'00 h del vespre venia el Joan Rovira al Voilà i no m'ho volia perdre! Era totalment insensat anar-hi perquè tenia una feinada de por, però vaig decidir que no m'ho volia deixar perdre.
Vaig anar al concert i m'ho vaig passar moooolt bé. El Joan Rovira va estar genial! Veu fantàstica (fins i tot amb l'encostipat que portava), guitarra energètica i virtuosa, cançons fantàstiques (menció a part la meva petició "M'agradaria ser un Beatle" que va suposar un moment àlgid del concert) i somriures i rialles continus perquè estava molt còmode, simpàtic i inspirat. Algú pensarà que vaig perdre 2-3 hores, però crec que va ser un encert anar-hi perquè va ser com una bombona d'oxigen poder-me esbafar i gaudir d'aquella estona.
I ara, us parlo de M Clan...
Vaig buscar cançons d'aquest grup perquè vaig suposar que eren canyeres i em mantindrien despert i... vaig encertar-la de ple! Vaig descobrir el disc en directe "Dos noches en el Price" i l'he escoltat sense descans, amb els auriculars, portant el ritme amb el peu i mantenint la concentració que m'ha permès acabar tota la feina que tenia sense adormir-me.
Us deixo 2 vídeos d'aquest concert perquè us feu una idea de l'efecte que m'ha causat: rock'n'roll en estat pur, energia, adrenalina, potència...
Si podeu, mireu els vídeos perquè encara gaudireu més, però si no podeu parar-hi l'atenció, només escolteu les cançons: són una canya!
He seleccionat "Calle sin luz" (la que obre el concert) i "Me estás atrapando otra vez" (amb la presència i un gran solo de guitarra de l'Ariel Rot).
Us encantaran!
A mi m'han salvat el cap de setmana!!
He tingut moltíssima feina de l'escola per acabar els informes del segon trimestre i he anat acumulant cansament i manca de son a mesura que avançaven els dies.
I vaig arribar al divendres amb molta feina per fer el cap de setmana i molt poca energia.
Em posava a treballar i se'm tancaven els ulls... però no m'ho podia permetre: havia d'acabar la feina! Necessitava alguna cosa que em mantingués despert sense defallir... i ho vaig trobar: M Clan!!
De seguida us ho explico, però abans... Joan Rovira!
Doncs resulta que dissabte a les 8'00 h del vespre venia el Joan Rovira al Voilà i no m'ho volia perdre! Era totalment insensat anar-hi perquè tenia una feinada de por, però vaig decidir que no m'ho volia deixar perdre.
Vaig anar al concert i m'ho vaig passar moooolt bé. El Joan Rovira va estar genial! Veu fantàstica (fins i tot amb l'encostipat que portava), guitarra energètica i virtuosa, cançons fantàstiques (menció a part la meva petició "M'agradaria ser un Beatle" que va suposar un moment àlgid del concert) i somriures i rialles continus perquè estava molt còmode, simpàtic i inspirat. Algú pensarà que vaig perdre 2-3 hores, però crec que va ser un encert anar-hi perquè va ser com una bombona d'oxigen poder-me esbafar i gaudir d'aquella estona.
I ara, us parlo de M Clan...
Vaig buscar cançons d'aquest grup perquè vaig suposar que eren canyeres i em mantindrien despert i... vaig encertar-la de ple! Vaig descobrir el disc en directe "Dos noches en el Price" i l'he escoltat sense descans, amb els auriculars, portant el ritme amb el peu i mantenint la concentració que m'ha permès acabar tota la feina que tenia sense adormir-me.
Us deixo 2 vídeos d'aquest concert perquè us feu una idea de l'efecte que m'ha causat: rock'n'roll en estat pur, energia, adrenalina, potència...
Si podeu, mireu els vídeos perquè encara gaudireu més, però si no podeu parar-hi l'atenció, només escolteu les cançons: són una canya!
He seleccionat "Calle sin luz" (la que obre el concert) i "Me estás atrapando otra vez" (amb la presència i un gran solo de guitarra de l'Ariel Rot).
Us encantaran!
A mi m'han salvat el cap de setmana!!
Etiquetes de comentaris:
cançons,
experiències,
reflexions
16 de març 2018
Posem-hi el cor!
La Fundació Althaia (Hospital General de Manresa) té un projecte per fer un nou Hospital de Dia d'Oncologia.
Enguany vam fer un projecte amb els alumnes de Cicle Superior a l'entorn del càncer i vam col·laborar molt estretament amb la secció d'Oncologia de l'Hospital. Vam entrevistar oncòlogues, malalts en tractament i ex-malalts ja curats. Vam muntar una Paradeta Solidària i vam recollir molts diners per contribuir a fer realitat aquest nou Hospital de Dia que millorarà la condició de vida dels malalts i... estic molt sensibilitzat.
Per això us passo uns enllaços per si voleu veure una mica que vam fer amb els alumnes i faig difusió de l'espot per veure si entre tots ho aconseguim.
Enguany vam fer un projecte amb els alumnes de Cicle Superior a l'entorn del càncer i vam col·laborar molt estretament amb la secció d'Oncologia de l'Hospital. Vam entrevistar oncòlogues, malalts en tractament i ex-malalts ja curats. Vam muntar una Paradeta Solidària i vam recollir molts diners per contribuir a fer realitat aquest nou Hospital de Dia que millorarà la condició de vida dels malalts i... estic molt sensibilitzat.
Per això us passo uns enllaços per si voleu veure una mica que vam fer amb els alumnes i faig difusió de l'espot per veure si entre tots ho aconseguim.
Etiquetes de comentaris:
educació,
experiències,
reflexions
13 de març 2018
"Si tot va bé" (Animal)
Ja estic de serveis mínims... molta feina!
Fa cosa d'un any vaig descobrir les cançons d'un grup anomenat ANIMAL que em van sorprendre i agradar molt.
Ara ha tret un nou disc i aquest és el primer single i videoclip: "SI TOT VA BÉ".
Fa cosa d'un any vaig descobrir les cançons d'un grup anomenat ANIMAL que em van sorprendre i agradar molt.
Ara ha tret un nou disc i aquest és el primer single i videoclip: "SI TOT VA BÉ".
Etiquetes de comentaris:
cançons
8 de març 2018
"No tenim malsons petits" (poema)
Després d'uns quants sonets, pensava si tornaria a ser capaç de fer poemes "dels d'abans", sense rima.
Ho tenia pendent.
I l'Anna em va demanar un sobre i quan li vaig portar em va dir "No tenim sobres petits?". Ja veieu de quina manera tan estúpida es pot encendre la guspira d'un poema...
A mi aquella frase em va agradar, vaig trobar que tenia força i em duia a "No tenim somnis petits". Però això ja estava inventat...
Llavors li vaig donar la volta: NO TENIM MALSONS PETITS.
Vaig agafar paper i boli i va sortir això:
Ho tenia pendent.
I l'Anna em va demanar un sobre i quan li vaig portar em va dir "No tenim sobres petits?". Ja veieu de quina manera tan estúpida es pot encendre la guspira d'un poema...
A mi aquella frase em va agradar, vaig trobar que tenia força i em duia a "No tenim somnis petits". Però això ja estava inventat...
Llavors li vaig donar la volta: NO TENIM MALSONS PETITS.
Vaig agafar paper i boli i va sortir això:
NO TENIM MALSONS PETITS
No tenim malsons petits
ni recanvis de somriures.
Fem col·lecció de sospirs
i de pòcimes fallides.
No podem baixar el teló,
ni demanar més assajos,
ni canviar cap decorat:
fem salts mortals sense xarxa.
Però no volem compassió,
ni llençar la tovallola
perquè ens queda dignitat,
inconsciència i planes blanques.
Etiquetes de comentaris:
experiències,
poesia
4 de març 2018
Llibres a la tauleta
Torno a tenir molts llibres a la tauleta de nit i gens de temps per llegir-los.
Ni temps per llegir-los ni gairebé temps per fer notícies...
Crec que aviat començaran els serveis mínims...
De moment us deixo amb el llistat de llibres que, abans de Sant Jordi (!!) inunden la meva tauleta de nit... mentre esperen el seu torn a l'estiu...
- CARAVAL (Stephanie Garber)
- OPERACIÓ URNES (Laia Vicens i Xavi Tedó)
- TOT SEMBLA TAN SENZILL (Montserrat Abelló, amb CD de Celeste Alías)
- HE SOMIAT EN TU (Ton Armengol)
- ESAS BENDITAS MANOS (Maite Ruiz-Sarmiento)
- UN HIVERN FASCINANT (Joan Margarit)
- SI UNEIXES TOTS ELS PUNTS (Estel Solé)
- LA BRIGADA DEL VIDRE (Maria Campillo)
- BON DIA, SÓN LES VUIT (Antoni Bassas)
- US VOLIA DIR... (Jaume Cela)
- EL NOI DEL MARAVILLAS (Lluís Llach)
- EL MAR DELS ALTRES (Josep Fàbregas)
- CAMINS D'HIVERN (Josep Fàbregas)
- I LA LLUM ES VA FER (Josep Fàbregas)
- NATANA (Josep Fàbregas)
Etiquetes de comentaris:
experiències,
lectura,
reflexions
1 de març 2018
"La gran nevada" (poema gràfic)
Vaig escriure aquest poema entre el dimarts 27 i el dimecres 28, mentre esperava si s'acabaria produint la gran nevada que s'havia anunciat (i finalment si que es va produir).
Dimecres no vam anar a treballar i vam sortir una estona a aixafar neu. Els vaig fer aquesta foto a l'Anna, el Roc i l'Ona fent l'àngel sobre la neu.
I després vaig pensar que seria maco fer un muntatge entre foto i poema, un fons negre i uns puntets blancs que simulessin els flocs de neu caient.
I el vaig compartir amb alguns amics i el vaig publicar al facebook.
I, com que va tenir molt èxit, he pensat que també havia de deixar-ne constància aquí al bloc.
(cliqueu sobre la imatge per veure-ho més gran i llegir-ho millor)
Dimecres no vam anar a treballar i vam sortir una estona a aixafar neu. Els vaig fer aquesta foto a l'Anna, el Roc i l'Ona fent l'àngel sobre la neu.
I després vaig pensar que seria maco fer un muntatge entre foto i poema, un fons negre i uns puntets blancs que simulessin els flocs de neu caient.
I el vaig compartir amb alguns amics i el vaig publicar al facebook.
I, com que va tenir molt èxit, he pensat que també havia de deixar-ne constància aquí al bloc.
(cliqueu sobre la imatge per veure-ho més gran i llegir-ho millor)
Etiquetes de comentaris:
experiències,
poesia,
reflexions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)