Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

3 de set. 2009

Petits plaers

Aquest estiu per a mi ha passat al ritme adequat (la percepció del temps és tan personal...) i me n’adono que he tingut l’oportunitat de redescobrir o directament descobrir uns quants petits plaers, aquelles estones que t’acosten a la felicitat.

Intento fer memòria:

El plaer d’acabar coses començades, unit al plaer de fer coses que normalment encarregaries a un professional (i pagaries a preu d’or...) amb les teves pròpies mans: vaig acabar les obres de pavimentació de la terrassa de darrera casa (que no hagués pogut fer sense l’ajuda del Joan Reyes), vaig fer i col·locar uns prestatges amb unes fustes que feia anys que teníem per casa i vaig fer la primera de les mosquiteres que un dia o altre acabaré fent.

El plaer de gaudir del temps: en un altre post ja vaig parlar del plaer de mirar les estrelles. Afegim aquí una altra sensació: la ingravidesa a la piscina. Vam comprar una piscina de 3’60 metres de diàmetre i 90 cm. de fondària per als nens, però jo hi he passat no poques estones surant sobre un flotador i deixant que passessin els minuts mentre m’anava relaxant a la deriva.

El plaer de recuperar aficions habitualment oblidades: tornar a llegir, traient la pols a aquells llibres que he anat acumulant sobre la tauleta de nit al llarg de l’any; tornar a cantar i tocar la guitarra, tornar a prendre un Jim Beam a la llum de la lluna...

El plaer de la conversa i les relacions personals: anar a sopar a casa d’amics, convidar amics a sopar, conversar fins a altes hores de la nit, prendre un mojito o un daiquiri o una sangria de cava... No és que vulgui fer una apologia de l’alcoholisme, però són “extres” que no ens podem permetre durant l’any i que per això s’assaboreixen més.

El plaer de trencar la rutina: és el primer estiu des de fa uns quants anys en que no he fet RES relacionat amb l’escola. Hi ha diversos motius que poden explicar-ho, però el fet és que he esborrat l’escola de la meva agenda durant dos mesos.

El plaer d’aprendre: vaig fer un curset telemàtic que va suposar l’arrencada d’aquest blog “picalapica”. M’ho vaig passar molt bé fent-lo i vaig aprendre moltes coses i per això aprofito per felicitar des d’aquí al mestre que me’l va impartir: el Joan Calvo.

El plaer de gaudir de la família: ser al costat dels nens i poder gaudir dels seus progressos (el Roc ha après a nedar sense manguitos, comença a anar en bici sense rodetes, ha deixat els bolquers de la nit i va aprenent a aguantar-se el pipi a la nit; l’Ona parla cada vegada més bé, juga amb el seu telèfon mòbil, canta cançons com la de “Copa, Lliga i Champions” i treu més i més caràcter...), compartir estones d’intimitat amb la parella (punt i a part mereix el creuer a ritme de jazz al port de Barcelona)...

Em queden imatges (tocar la guitarra de nit a la platja mentre el meu sogre estava pescant, mirar les estrelles des de la tumbona, mullar-me sota una pedregada mentre pedalejàvem amb el Roc sense rodetes, contemplar el mar mentre ens abraçàvem amb l’Anna a bord del catamarà, estar tots quatre estirats al terra jugant i rient dins del volcà de Santa Margarida... i segur que em descuido coses) i sobretot sensacions que em fan pensar que aquest ha estat un bon estiu en què he fet moltes coses i que espero haver carregat piles per resistir els mesos següents.

Conte premiat a Calders "Com la vida mateixa"

En aquesta ocasió, per "petició popular" d'alguns dels pocs seguidors d'aquest blog i per comoditat quan vulgui fer-lo llegir a algú (només hauré d'adreçar-lo al meu blog), us ofereixo el conte "Com la vida mateixa" que vaig escriure sota els efectes d'un atac d'inspiració, vaig presentar al concurs literari de Calders de l'any 2008 i vaig tenir la sort que em donessin el primer premi.
Espero que us agradi.

Com La Vida Mateixa

2 de set. 2009

Creuer a ritme de jazz



El 9 d'agost vam poder fer efectiu el regal que li havia fet a l'Anna: un creuer a ritme de jazz.
Se surt del port de Barcelona, just al costat de les Golondrines, embarcant en un catamarà on pots estirar-te en unes xarxes que hi ha a la part de proa que et permeten descansar relaxadament a pocs centímetres del mar (també hi ha seients normals per als menys agosarats). Un saxofonista va ambientant la sortida amb melodies de jazz. Quan és l'hora el vaixell surt (en el nostre cas a les 8 del vespre) i va navegant fins que surt del port i arriba a "aigües obertes". Llavors s'atura el motor i es despleguen les veles. I així, a vela, amb tot el seu silenci i la seva màgia, es fa un petit recorregut fins a la torre Mapfre, resseguint la costa barcelonina. Si el dia és clar (no va ser el nostre cas) coincideixes amb la posta de sol. I al cap d'una hora i mitja retornes al lloc de sortida després d'haver viscut una experiència molt agradable i relaxant.
Totalment recomanable!

Jo la vaig trobar a través de la web "muchomasqueunregalo.com",però es pot contractar a meitat de preu directament als creuers Orsom (consultar plana-web).