Caramelles 2020

Ha passat més d'un mes, però tenia pendent, i em venia molt de gust, deixar constància en aquest bloc del que va passar a Calders la Pasqua de l'any 2020, de com el grup de Caramelles va aconseguir que, malgrat el confinament, la tradició no es perdés i les caramelles sonessin pels carrers del poble el diumenge de Pasqua.
Tot va començar el 6 d'abril...

Amb el confinament s'havien suspès primer els assajos de caramelles i finalment també la cantada del diumenge de Pasqua. Es començava a veure com alguns grups enregistraven cançons a distància o per videoconferència i a mi em va venir una idea al cap que vaig llançar al grup de whatsapp de les Caramelles de Calders...

Com veieu la idea va ser acollida amb entusiasme! Tothom va començar a buscar vídeos d'actuacions d'anys anteriors i les vam anar passant al Joan perquè les passés a mp3.
Quan les va transformar totes (95 arxius de so!!) me les va passar a mi per fer-ne la selecció. Les vaig anar escoltant totes per classificar-les, posant-hi el títol i si la cançó estava sencera o només hi havia un fragment.

Després d'hores d'escoltar i anar descartant (en aquesta se sent massa soroll de vent, en aquesta se senten massa les veus del públic, aquí el volum puja i baixa, aquí se sent una moto que passa...), vaig acabar fent una selecció final de 19 cançons que estaven senceres i tenien una qualitat de so acceptable:

Les vaig passar al Joan perquè retallés els inicis i finals imperfectes.
Paral·lelament vam fer la gestió amb l'alcalde per si podíem comptar amb els recursos municipals: la furgoneta amb el conductor de la brigada (el Mario) i l'equip de so. Tot van ser facilitats i vam anar posant fil a l'agulla.
I, a més a més, a partir de les diferents propostes, amb la Conxita vam acabar tancant un recorregut i la llista dels punts on s'aturaria la furgoneta perquè el màxim de veïns poguessin sentir les caramelles.

Després de 5 dies intensos, el dissabte 11 d'abril, el dia abans de les caramelles, ja ho teníem tot a punt. Només faltava fer-ne la màxima difusió i llavors vam fer el rètol que hi ha a l'inici de la notícia, que vam escampar per totes les xarxes socials possibles.

I vam anar a dormir il·lusionats, esperant que l'endemà fos un dia molt especial...
I us puc assegurar que per a tots els del grup de caramelles i per a no pocs veïns ho va ser!

Les caramelles són una tradició molt nostrada i sentida i el fet que, sense poder sortir de casa, amb les finestres obertes en un matí radiant, es poguessin sentir les caramelles sonant pel poble, quan ningú no hi comptava, va ser una experiència molt emocionant.

Acabo amb un petit vídeo que recull alguns fragments d'aquestes especialíssimes caramelles del 2020 i les moltes gràcies a tots els que ho vam fer possible.

Una de les cançons que cantem a Calders acaba amb una estrofa que representa a la perfecció el que vam fer aquest passat mes d'abril:

"...i allà satisfets comentem amb il·lusió

com hem aconseguit de mantenir la tradició.

D'aquí a dotze mesos serem aquests o més

perquè les caramelles continuïn a Calders."

"Eso que tú me das" (Jarabe de Palo)

Jarabe de Palo ha tret un nou disc per sorpresa.
Un disc que es titula "Tragas o escupes" i ja està penjat a Spotify i plataformes digitals.
I com a llançament ens han presentat un videoclip de la cançó "Eso que tú me das", un videoclip on es veu un Pau Donés amb una cara molt demacrada i assegut en un tamboret, que fa pensar que la malaltia potser l'està guanyant.
He llegit que la noia que balla en el videoclip és la seva filla i que ell havia de ballar amb ella, però que no tenia prou forces...
I em sap greu posar-ho aquí perquè no ho tinc confirmat i potser estic alimentant un "fake", però fa temps que pateixo per la vida d'aquest artista, d'aquesta gran persona que ens torna a donar un exemple de valentia i de generositat.

Gràcies, Pau, per tantes i tantes coses, per la música i per l'exemple d'actitud i...mentre estiguem en aquest ball amb la vida i ens quedin forces... a ballar!

"El cuc de la poesia" (poema)

Fa mesos que estic centrat en els contes arrel del projecte "12 mesos, 12 contes", però fa molts anys que escric poesia... De tant en tant, a temporades més sovint, a vegades de forma més esporàdica, però és un llenguatge en què em sento còmode i m'agrada molt per expressar sentiments, idees i sensacions.
I, a vegades, quan fa temps que no n'he escrit, es presenta com una mena de pessigolleig, com una veueta que diu "fa dies que no escrius cap poema, eh?" i llavors sé que tard o d'hora m'acabaré posant davant de la llibreta amb ganes de parir un poema.
És com si es despertés "el cuc" de la poesia...

I fa uns dies es va presentar... I en el poema que en va sortir hi surt ell mateix ("el cuc"), el repte del paper en blanc, la filosofia de la pesca (i el record homenatge al Xep), el Petit Príncep...
A veure què us sembla...

EL CUC DE LA POESIA (15-5-20)

Quedava un cuc a la nevera. Sempre en queden.

I l'he agafat. M'he preparat per (a)nar a pescar.

Ja feia dies que el desig de nou rondava

i no és qüestió de malgastar oportunitats.

Davant d'un mar de mil colors que em seduïa,

les sensacions s'han fet més grans i he somrigut

veient que l'aigua era tan blanca i no tenia

ni un gram de por quan he llançat la canya lluny.

Recullo fil i ben pacient només espero

que la picada arribi, però sense obsessions.

Gaudir el procés és important, més que la pesca

i és la manera de tornar sempre feliç.

Escolto el mar. Escolto el cor. Només escolto.

Els ulls tancats no m'impedeixen veure clar

si piquen molt o piquen poc perquè hi ha coses

que als nostres ulls són invisibles, però no al cor.

Quan obro els ulls el mar no és blanc i hi ha marcades

com les empremtes dels camins dels peregrins.

Puc resseguir-les poc a poc amb la mirada

i em deixen clar que el que he pescat em farà bo.

Plego la canya i guardo el cuc pel pròxim dia,

és una sort que no se'm mori aquest cuquet

perquè és el cuc que em mena a escriure poesia

que és el que avui he tret d'aquest mar de paper.

Stay Homas

Aquest foto és del primer contacte que jo vaig tenir amb aquests tres nois. La meva germana Judit ens va passar un vídeo de tres nois que cantaven una cançó des d'un terrat de Barcelona. Amb una guitarra i una galleda donaven un bon rotllo extraordinari...
Qui eren?
Al cap de pocs dies tothom els coneixia perquè van començar a publicar cada dia una cançó a les xarxes, totes boníssimes, es van fer virals i els va començar a seguir gent d'arreu del món.
Són el Klaus Stroink (trompeta de Búhos), el Rai Benet (baix de Búhos) i el Guillem Boltó (trombó i cantant de Doctor Prats), 3 músics que compartien pis quan va començar el confinament i van començar a penjar cançons per animar la gent.... I vaja si ho han aconseguit!
Amb un immens talent i els instruments que tenien a casa (guitarra, trompeta, trombó, ukelele, un petit teclat i percussions improvisades amb una galleda, una tapa de cassola o una caixa de cartró), han creat un munt de cançons boníssimes.
Enginyoses, divertides, de diferents estils, barrejant llengües (català, castellà, anglès, portuguès...) i, en moltes d'elles, incorporant un fragment  a través de la pantalla del mòbil de músics amics que hi fan una col·laboració.
El que va començar com un divertimento se'ls ha escapat de les mans: els han entrevistat de mil i un mitjans ncaionals i internacionals, tenen programat un concert al juliol (per al qual van exhaurir les entrades en menys de mitja hora), faran un disc a la tardor amb la multinacional Sony... Fins i tot Michael Bublé, que els segueix i aplaudeix, ha enregistrat una versió del Gotta Be Patient...

Però per molt bé que estigui aquesta versió i per molt bé que estigui el disc que treguin a la tardor jo crec que mai no superaran la frescor i l'autenticitat d'aquests vídeos confinats que pengen a internet. En el moment d'escriure aquesta notícia en tenen publicats 28, dels quals faig una selecció de 16 (més de la meitat) que trobo excel·lents i brillants per les lletres, pel ritme, per les harmonies vocals, per l'enginy i sobretot pel superbonrotllo que em donen. Us les recomano al 100% si voleu acabar vivint moment de "cuquileo" i acabar exclamant enmig d'una cançó "Aaaguaaa!" Cliqueu a sobre de cada enllaç i gaudiu-les! Confination Song II: STAY HOMA (amb Sr. Wilson) Confination Song VI: GOTTA BE PATIENT (amb Judit Neddermann) Confination Song IX: THE BRIGHT SIDE (amb Josep Montero d'Oques Grosses) Confination Song X: NADA QUE HACER Confination Song XI: ESTAMOS MAL (amb El Kanka) Confination Song XII: VOLVERÉ A EMPEZAR (amb el Nil Moliner) Confination Song XIV: IN THE END Confination Song XVII: ESO NO (amb Green Valley) Confination Song XIX: ANYTHING AT ALL (amb Lia Kali) Confination Song XX: TE LO DIGO JIMMY Confination Song XXI: CUMPLEAÑOS Confination Song XXIII: FEELINGS (amb Kyne) Confination Song XXIV: LES MERDES Confination Song XXVI: DOIN' THE PEACH (amb Vic Mirallas) Confination Song XXVII: ANOTHER LOVE SONG (amb Pablo Alboran) Confination Song XXVIII: TA TUDO BEM

El final de les recomanacions diàries

Ahir dissabte 16-5-20 vaig publicar l'última de les 60 recomanacions diàries (un llibre, un disc i un poema) que vaig començar el dia 16-3-20 a l'inici del confinament pel coronavirus... 60 dies en els que cada matí he publicat les 3 recomanacions i n'he fet difusió entre diferents grups d'amics i familiars.
Vaig començar empès per l'emoció de veure l'esperit col·laboratiu de la societat, veient com sorgien mil i una iniciatives amb vocació de servei. Gent que oferia receptes de cuina, classes de ioga, recursos educatius, concerts gratuïts... Tothom compartia el que tenia amb els altres per fer més passador el confinament. Vaig pensar quina cosa podia oferir jo i vaig decidir compartir els meus recursos i gustos culturals: un llibre, un disc i un poema cada dia.

M'ho he passat molt bé remenant per la meva biblioteca i la meva discoteca, rellegint i reescoltant llibres i discos que m'encanten i compartint-los, però amb el pas dels dies vaig anar veient que allò no podia ser etern perquè, tot i que he llegit molt i he escoltat molta música, arribaria un moment en què hauria de començar a recomanar productes que ja no serien tan "tan bons". Al final vaig decidir que 60 dies (2 mesos) era un bon número per acabar amb dignitat.
Podria haver-ho allargat encara més, tenia alguns títols més a les llistes que anava fent. Potser 70, potser 74...o podia haver-ho anat allargant indefinidament (els llibres i els discos no s'acaben) però mica a mica les recomanacions haguessin anat grinyolant i perdent interès. M'ha semblat que 60 dies era un bon número, un número rodó que em permetia deixar-ho "en alt", orgullós de tot el que havia recomanat.

Vaig acabant i em queda dir-vos tres coses:
1.- Ensenyar-vos les fonts de les meves recomanacions.
2.- Demanar-vos un favor.
3.- Fer-vos l'última recomanació, avui que és diumenge: uns poemes meus per acabar.

1.- Aquesta és la biblioteca que tenim a l'estudi amb tots els llibres que hem anat acumulant al llarg dels anys. I aquest és l'armari de cd's que tenim al menjador amb tots els cd's que he anat comprant al llarg dels anys (caldria afegir una caixa plena de vinils que tinc el garatge d'on també vaig escollir-ne alguns). Aquí és on m'he anat capbussant per treure'n cada dia els llibres i discos que us he recomanat. De poemes, quan vaig acabar els que tenia en paper, em vaig nodrir d'internet, sobretot de la web "versos.cat".

2.- El favor: si durant aquests 60 dies teniu alguna anècdota o comentari sobre les recomanacions que us he enviat SI US PLAU POSEU-ME UN COMENTARI AQUÍ AL BLOC. D'aquesta manera quedarà fixat aquí i els podré recuperar passats els anys, com em passa en tot el que vaig publicant-hi des de fa 10 anys, com si fos una mena de diari personal o les meves memòries que vaig fent sobre la marxa.
Si vau descobrir algun llibre o música que no coneixíeu i us va agradar, si vau recordar un llibre o música que havíeu oblidat i us va fer il·lusió, si un poema concret us va aportar alguna cosa especial, què sentíeu cada matí quan rebíeu el meu avís... que sé jo, qualsevol cosa que em vulgueu fer saber després de tots aquests dies.
Heu d'anar al final de la notícia, on posa "0 comentaris" (o un altre número si ja hi ha algú que n'hagi posat algun). Llavor s'obre una finestra on hi ha un espai per escriure el vostre comentari i al final heu de clicar una opció on diu "Tria una identitat". Allà podeu clicar l'opció "Nom/URL" i només cal que hi escriviu el vostre nom. Finalment caldrà clicar l'opció "No sóc un robot" i potser escollir aquelles imatges que us demanin abans de clicar el botó "Publica el comentari".
Us estaré molt agraït si em deixeu algun comentari, explicant la vostra vivència d'aquestes recomanacions diàries. Em farà molta il·lusió.

3.- I per acabar (avui que és diumenge) tres poemes meus: "EL DESERT DE LES PARAULES", "ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN" i "RESTES DEL NAUFRAGI"

I moltes gràcies per la companyia de tots aquests dies. Ja no us atabalaré més amb trameses diàries, però aquí teniu el bloc picalapica on sempre sereu benvinguts.
A reveure!

EL DESERT DE LES PARAULES (6-11-11)

Buscaré algú que m'hi porti,

al desert de les paraules

i, mentre els peus arrossegui,

deixaré la ment en blanc

fins que arribi la tempesta.

Després em quedaré quiet

mentre la sorra, violenta,

castigui la meva pell.

I s'hi clavaran, com vidres,

cents i milers de paraules.

Seré com plana de llibre

i la sang ja serà tinta.

I em prendré, com a analgèsic,

infusions de fulls impresos

d'anacrònics diccionaris.

Si em queda alguna fractura,

sobre la blanca escaiola

escriuré amb cal·ligrafia

de colors, cèlebres frases

que m'il·lustrin cada dia.

I després, recuperat,

tornaré a agafar la ploma

i el paper en blanc i, en silenci,

provaré de tornar a escriure

i si encara no n'he après...

buscaré algú que m'hi acosti...

al desert de les paraules.

ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN (gener 2018)

Perseguidor de somnis,

la trista professió

que exerceixo amb constància

digna d’admiració.

Persegueixo els meus somnis

sense arribar-hi mai,

però mai no defalleixo

sentint-los tan a prop.

El somni es fa visible,

el veig a l’horitzó

i amb força m’hi encamino,

amb força i il·lusió.

El somni se m’escapa.

S’atura, es gira, em mira,

com si estés de part meva

i es deixés atrapar.

Però és un somni i no pot

deixar de ser-ho i sempre,

quan començo a acostar-m’hi,

es comença a allunyar.

Pessigolles, els somnis.

Pessics, la realitat.

I enmig la meva vida

buscant sense trobar.

RESTES DEL NAUFRAGI (17-10-2014)

No tinc gaire res més

que restes de verí

del got que vaig guardar

de prova del delicte.

Teranyines de somnis

que se m’esfilagarsen

algunes matinades

que el fred fa de cangur.

Silencis envasats

al buit per consumir

quan el xivarri ensorri

els murs del meu bastió.

Paraules escarràs,

badalls de macramé,

batecs descontrolats...

les restes del naufragi.

Sol, a una illa deserta,

espero les onades

que em porten, cada tarda,

residus i tresors.

Depèn de mi que els vegi

com residu o tresor,

sent la mateixa cosa.

Només de mi depèn.

Llunàtic nàufrag, deixa

que el temps vagi passant.

Les onades, la sorra...

tot s’acaba posant...

* dissabte 16-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dissabte 16-5-20

Un llibre: LES PARAULES INÚTILS de Marc Artigau. És dramaturg, poeta i novel·lista ("La vigília" és la seva darrera exitosa novel·la i ha coescrit 2 llibres amb Jordi Basté) però el que més admiro d'ell és la seva capacitat per inventar microhistòries com les que ofereix a la seva secció de "El Món a RAC1". Té la capacitat admirable de bastir una història fantàstica, surrealista i sorprenent, desenvolupar-la i tancar-la en pocs minuts i sovint em deixa bocabadat.
Aquest llibre recull algunes d'aquestes petites històries que ha explicat a la ràdio, però a més a més hi ha algun poema i les magnífiques il·lustracions de Miguel Gallardo. Què més voleu?

Un disc: COME AWAY WITH ME de Norah Jones. Un disc de música tranquil·la i elegant, una veu suau i acollidora, guitarres, teclats, bateria tocada amb escombretes i un contrabaix que a ritme de jazz tranquil acompanya serenament. Música de qualitat per deixar com a fil musical, asserenar l'esperit, i desaparèixer dins d'un mateix.
Enllaços a algunes cançons: "Don't Know Why", "Seven Years", "Cold, Cold Heart", "Feelin' the Same Way", "Come Away with Me", "Shoot the Moon", "Turn Me On", "Lonestar", "I've Got to See You Again", "Painter Song", "One Flight Down", "Nightingale", "The Long Day Is Over", "The Nearness of You"...

Un poema: ENTREACTE de Joan Brossa. Un altre d'aquells divertits i suggerents poemes en que les paraules (els verbs, els adverbis, els adjectius...) esdevenen personatges animats del propi poema.

* divendres 15-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Divendres 15-5-20

Un llibre: LA NOIA DEL VIOLONCEL de Jordi Campoy. L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra que destaca per la seva impuntualitat. Un dia sent un soroll estrany a la funda del seu violoncel i hi troba un objecte desconegut que li pica la curiositat. Aquest violoncel enllaçarà aquesta història al Londres de 2007 amb una altra que va passar a la Barcelona dels anys 60-70.
Capítols curts (i amb títols d'una sola paraula i suggerents "Respir", "Llibertat", "Sexe", "Adéu"...), paràgrafs curts, lectura àgil... El mateix autor en diu: "...és una història plena de música i de misteri, tot embolcallat per sa majestat, el senyor atzar: aquesta força desconeguda, incontrolable i aleatòria que sempre té l’última paraula a totes les nostres decisions..."

Un disc: ENTRE FRÈRES de Kana. Corria l'any 2003 i fèiem un viatge per la Bretanya amb l'Anna. Un viatge molt especial, amb el nostre cotxe, la tenda de campanya al maleter, sense data final ni itinerari prefixat...LLIBERTAT! Mentre conduíem per les carreteres bretones sentíem emissores de ràdio franceses i més d'un cop enganxàvem una cançó que devia estar de moda i ens agradava: reggae francès, divertida i enganxosa. Cap al final del viatge vam entrar en un FNAC a Nantes i buscàvem als prestatges dels cd sense saber com es deia aquell grup. Al final em vaig adreçar a un dependent i li vaig cantar "J'ai des petites problèmes dans ma plantation..." i ell va somriure i va dir "Kana!". I vaig comprar aquest disc de reggae francès. La cançó es diu "Plantation" i després d'aquesta explicació heu d'escoltar-la, eh? ;-) I per poc que us agradi el reggae, podeu escoltar-les totes i us ho passareu bé.
Enllaços a algunes cançons: "Plantation", "Pas De Problèmes", "Entre Frères", "L'Escargot", "Pirogue", "Original", "Http.com", "Tranquille", "L'Héritage", "Azucar Kana", "Pourtant Sur Terre", "Blabla", "Dub Est"...

Un poema: LLUNY de Lola Casas. Com a tants poemes: la seva senzillesa li dóna potència i transcendència.

Lluny

He escrit

un poema

a la sorra humida

  d’una platja blava.

Les ones

arrissades i manses

el gronxen

  mar endins,

fins a la profunditat

obscura 

on dormen

  els somnis

de poesia marina.

* dijous 14-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dijous 14-5-20

Un llibre: EL SENYOR DE CALDERS de Sergi Pich. Avui una obra de quilòmetre zero: un autor calderí explicant una aventura que passa per terres calderines. Amb gran rigor històric i riquesa en la descripció de paisatges reals, seguim les passes del pobre Berenguer, un vailet  a qui les desgràcies empaiten, però a les que sempre sobreviu i en surt reforçat. Incendis, assalts, pallisses, riuades...la dura vida de les classes populars a l'època medieval que acabarà amb una trepidant aventura. Els monjos de Sant Benet i l'aprenentatge de la lectoescriptura per part d'en Berenguer acabaran tenint un paper vital en el desenllaç de la història.

Un disc: FINS QUE LA MORT ENS SEPARI de Mazoni. Mazoni és Jaume Pla, un bandautor de la Bisbal amb un gran talent per fer cançons: tant la part musical (amb influències dels Beatles que sovint acaben sortint), com per la part de les lletres (per exemple: "...el desig posa el peu a la porta perquè l'amor pugui entrar...". Tant ell com Pau Vallvé, em semblen dos músics de grandíssim talent i de tant en tant descobreixo fragments de les seves composicions en documentals, reportatges o programes diversos... Per alguna cosa serà...
Enllaços a algunes cançons: "Fins que la mort ens separi I", "Per primer cop", "Tots Sants", "El dubte", "Ulisses i el full en blanc", "Natura morta", "L'home número 12", "Fins que la mort ens separi II", "Això nostre s'ha acabat (fos el que fos)"...

Un poema: EL POEMA NU II de Josep Plana. Un poema que com més llegeixo més m'agrada. Hi surt la por, els dols, el naufragi, els taüts, els versos assassins... perquè sí, parla de poesia... i de vida.

* dimecres 13-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimecres 13-5-20

Un llibre: CÓMO MORIMOS de Sherwin B. Nuland. "Morim malament i la mort segueix sent un tabú. Conèixer-la millor i parlar-ne és una via per eliminar angoixes innecessàries"... així comença el text de la contracoberta d'aquest llibre i per això me'l vaig comprar. Aquest metge descriu els processos biològics i fisiològics que es desencadenen en la part final de les malalties que estadísticament acaben amb més vides humanes (cardiopaties vàries, Alzheimer, SIDA, càncer i morts per accident). I, a part d'aquesta apassionant part descriptiva del que passa al cos humà quan la vida s'acaba, hi ha moltes reflexions humanistes sobre la mort digna, l'eutanàsia i la manera com la nostra societat tracta la mort. Molt interessant.

Un disc: TUNNEL OF LOVE de Bruce Springsteen. No sóc un gran seguidor de Bruce Springsteen i, per tant, és molt probable que hi hagi discos millors en la seva discografia. Però a mi aquest em va agradar molt i trobo que moltes d'aquestes cançons transmeten autenticitat i sentiments. A part que és una figura prou important de la història de la música i del rock com per merèixer estar en aquesta llista de recomanacions.
Enllaços a algunes cançons: "Ain't Got You", "Tougher Than the Rest", "All That Heaven Will Allow", "Spare Parts", "Cautious Man", "Walk Like a Man", "Tunnel of Love", "Two Faces", "Brilliant Disguise", "One Step Up", "When You're Alone", "Valentine's Day"

Un poema: EXCELSIOR de Joan Maragall. Podria haver posat "La vaca cega" o "L'ametller" que també m'agraden, però al final m'he decantat per l'espiritualitat i l'altura de mires d'aquest "Excelsior".

* dimarts 12-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimarts 12-5-20

Un llibre: CIRIS TRENCATS de Tísner. Escriptor, caricaturista, periodista, enigmista i creador de mots encreuats, en Tísner va ser tot un personatge del món cultural català. Divertit com pocs, en Tísner durant anys va tenir a Catalunya Informació la secció dels "Ciris Trencats", píndoles de 2 minuts de durada en què explicava alguna anècdota històrica i divertida, moltes del seu exili a Mèxic. Aquest llibre en recull un bon grapat i la seva lectura és deliciosa i molt instructiva.

Un disc: VATUA L'OLLA! de SAPO. Avui una altra recomanació arriscada. L'any 2001, aquest grup de metall manresà van guanyar el premi "Sona9". Històries i lletres esbojarrades, la veu versàtil i poderosa del cantant (germà d'un amic nostre que, per això, vam seguir-los força), guitarres canyeres, baix potent i bateria funky. Un còctel totalment innovador i uns directes espectaculars. Eren diferents de tot el que havíem sentit fins llavors i tenien molta qualitat, tot i que era un estil que no atreia les masses... Quan van enregistrar el disc "oficial" van canviar de baixista i van tornar-ho a enregistrar tot. D'aquest disc oficial són els únics àudios que he pogut trobar a internet, però la maqueta de la qual us poso la foto era encara millor... i molt més divertida!
Enllaços a algunes cançons: "Mazinger Z", "Halls", "Tubercle Ultratomic", "Sapo", "L'Abeja Maya", "En Manel", "Patufet", "Amic", "Mandarines"...

Un poema: LEGO de Carles Cano. Un poema original que comparà la poesia amb el joc amb tot d'imatges interessants.

Lego (Carles Cano)

Un xiquet

jugant amb un lego,

és un poeta

buscant un poema.

A voltes sobren paraules,

o peces de a dos.

Altres, no hi ha manera

de trobar una rajola esdrúixola.

Les paraules grogues

són millors que les verdes

per a contar deserts

o construir camells.

Però amb les verdes,

es pot dir un bosc,

muntar una serp,

o alçar una palmera.

Res de tot açò es pot fer

amb les paraules blaves

que, tanmateix, són necessàries

per als poemes tristos,

i per a fer el mar.

Un poeta

jugant amb les paraules,

és un xiquet

buscant un poema.

* dilluns 11-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dilluns 11-5-20

Un llibre: MOMO de Michael Ende. Tenia el record infantil que era un llibre estimulant i màgic. L'he rellegit aquests dies i ho confirmo. Té alguna cosa del Petit Príncep... La Momo és una noia que atresora els valors de la puresa infantil, la bondat, la solidaritat, la imaginació... tot el que els Homes Grisos volen prendre dels adults quan els van prenent el Temps. Perquè de cop a la ciutat tothom ha perdut l'alegria de viure i només estan obsessionats amb no perdre el Temps, tan obsessionats que no poden gaudir-ne gens ni mica. La Momo, amb l'ajuda de la tortuga Cassiopea, emprendrà una fantàstica aventura i tindrà l'oportunitat de capgirar el curs d'aquests esdeveniments.

Un disc: GREATEST HITS de Lenny Kravitz. En aquest disc hi ha molt de rock'n'roll, però no només. Hi ha balades molt sensuals, hi ha pop, hi ha soul, hi ha rythm'n'blues... bons arranjaments, riffs de guitarra i, sobretot, un bon grapat de bones cançons que sempre venen de gust reescoltar.
Enllaços a algunes cançons: "Are You Gonna Go My Way", "Fly Away", "Rock and Roll Is Dead", "Again", "It Ain't Over 'til It's Over", "Can't Get You Off My Mind", "Mr. Cab Driver", "American Woman", "Stand by My Woman", "Always on the Run", "Heaven Help", "I Belong to You", "Believe", "Let Love Rule", "Black Velveteen"

Un poema: SERÉ ARBRE UN XIC MÉS de Marina Antúnez. Un poema que potser parla de l'essència, allò que mantenim, malgrat els canvis exteriors i el pas del temps.

* diumenge 10-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
* Per petició popular, els diumenges el poema és de collita pròpia.

Diumenge 10-5-20

Un llibre: L'ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ de Muriel Barbery. Aquest llibre, premi dels llibreters francesos 2007, explica les vides d'algunes persones que viuen en un bloc de pisos de persones distingides. La Renée, la portera vídua, que ningú no sap que té un gran bagatge cultural i gaudeix de l'art, la lectura i la música; i la Paloma, una noia de 12 anys, filla d'un ministre, que amaga una intel·ligència superdotada i pensaments suïcides. Però quan arriba a l'edifici el senyor Kakuro tot comença a canviar... La crítica en va dir: "Una comèdia a dues veus, amb molt d'humor, que explica com sobreviure en un món estereotipat gràcies a l'amistat, la sensibilitat i l'anticonformisme".

Un disc: SUITE FOR FLUTE AND JAZZ PIANO TRIO de Claude Bolling i Jean-Pierre Rampal. El meu avi era músic i li encantava el jazz. D'entre els molts discos que tenia, no sé per què, sempre he acabat associant al seu record els de Claude Bolling, un virtuós pianista i compositor que havia fet grans col·laboracions amb primeres espases de cada instrument. I d'entre tots, aquest amb Jean-Pierre Rampal, gran flautista, del qual es van fer populars algunes melodies perquè van ser sintonies de programes de ràdio...
Enllaços a algunes cançons: "Baroque and blue", "Sentimentale", "Javanaise", "Fugace", "Irlandaise", "Versatile", "Véloce"

Un poema: LES TRINXERES DE LA VIDA d'Eladi Martínez. Un poema que parteix d'una divertida anècdota de joventut amb la meva amiga Laia, però que parla de les bombolles d'oxígen que poden esdevenir les estones compartides amb els bons amics...

LES TRINXERES DE LA VIDA (17-10-2015)

A vegades a consciència,

però molts cops sense adonar-me’n,

he anat cavant galeries

i túnels per allà on passo.

Amb ungles i mans, sense eines,

traient terra de la terra,

provant si hi podria cabre

quan fos del tot necessari.

Quan la metralla s’escampi,

quan ploguin bombes incertes,

quan la Vida s’entretingui

castigant-me i jo cedeixi...

Llavors, d’un salt i de sobte,

m’hi llançaré a la recerca

de protecció i de la pausa

per recuperar les forces.

Les trinxeres de la vida

seran aquest recer càlid

i màgic on sempre caure

quan em calgui retrobar-me

amb records, amics, silencis,

melodies, fotogrames,

abraçades allargades

i converses reposades.

A dins d’aquestes trinxeres

no hi entren ni la tristesa

ni el dolor de les batalles

quotidianes. Queden fora.

I les estones s’allarguen

i la mandra s’apodera

de tot jo quan llampegueja

la idea de sortir fora.

Però cal sortir, tard o d’hora,

cal continuar la partida,

cal falcar fort el somriure

i de nou plantar-li cara

a la Vida que ens espera

amb petons i bufetades

rere cada cantonada;

si no, no seria Vida.

Per (ai)xò confiat hi passejo

i de fit a fit la miro

perquè tinc, ben a la vora,

les trinxeres de la vida.

* dissabte 9-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dissabte 9-5-20

Un llibre: "EL ZOO D'EN PITUS" i "VIATGE AL PAÍS DELS LACETS" de Sebastià Sorribas. M'ha estat impossible decantar-me per un dels dos llibres que us recomano avui. Dues delicioses històries d'aventures "d'estar per casa" sense que això sigui dit en to pejoratiu, sinó com a un punt positiu perquè permeten als infants posar-se en la pell dels seus protagonistes. Totes dues magníficament il·lustrades per la Pilarin Bayés i totes dues farcides d'aventures i de valors com el companyerisme i l'amistat. Una mica com les aventures dels Cinc de l'Enid Blyton, però a la catalana.

Un disc: DELICATE SOUND OF THUNDER de Pink Floyd. Guitarres udolants, bateries contundents, atmosferes èpiques... És impossible sentir els primers acords de "Wish You Were Here" i no notar una emoció i unes pessigolles que et recorren per dins. I en aquest disc hi ha uns quants himnes que tots hem corejat o admirat alguna vegada...
Enllaços a algunes cançons: "Shine On You Crazy Diamond", "Learning to Fly", "Yet Another Movie", "Round and Around", "Sorrow", "The Dogs of War", "On the Turning Away", "One of These Days", "Time", "Wish You Were Here", "Us and Them", "Money", "Another Brick In The Wall (part II)", "Comfortably Numb", "Run Like Hell"

Un poema: XXIX PROVERBIOS Y CANTARES de Antonio Machado. Un altre dels grans que no podia faltar en aquesta selecció. I amb un poema que té una càrrega de profunditat filosòfica devastadora...

* divendres 8-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Divendres 8-5-20

Un llibre: ANTOLOGIA de The Beatles. Un llibre de col·leccionista: dos pams de llarg, gruixut i pesat, farcit de fotos, còpies de documents privats i mil i una anècdotes explicades pels mateixos protagonistes. Aquesta història dels Beatles per a un mitòman dels Beatles com sóc jo (però penso que és un interès i simpatia relativament estesos) és un gran regal que permet capbussar-te en el dia a dia d'aquells 4 joves de Liverpool que van fer història (i no només de la música): la seva historia, les seves cançons, els seus pensaments... Un llibre per redescobrir cada cop que te'l poses a les mans.

Un disc: ELS MILLORS PROFESSORS EUROPEUS de Manel. Quan els Manel es van donar a conèixer amb aquest disc vaig quedar gratament sorprès. Una sonoritat acústica i novedosa amb el protagonisme de l'ukelele. Unes lletres treballadíssimes, costumistes, amb un vocabulari acurat i ric. I una actitud seriosa  i un punt altiva que defugia la fama que els venia a sobre. Aquest disc té molt bones cançons, però tinc debilitat per "Captatio Benevonteleae"...
Enllaços a algunes cançons: "En la que el Bernat se't troba", "Avís per a navegants", "Ai, Dolors", "Pla quinquenal", "Roma", "Captatio Benevonteleae", "Nit freda per ser abril", "Al mar!", "Els guapos són els raros", "Dona estrangera", "Ceràmiques Guzmán", "Corrandes de la parella estable"...

Un poema: TÉ UN POEMA AMAGAT de Eduard Sanahuja. Un poema molt bonic que parla de coses profundes i imprecises parlant de coses molt concretes...

* dijous 7-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dijous 7-5-20

Un llibre: AMB VEU DE MESTRE de Jaume Cela i Juli Palou. Jaume Cela i Juli Palou, són dos bons amics, mestres i pedagogs que ens ofereixen en aquest llibre les cartes que han intercanviat parlant d'educació. Això inclou des de reflexions més profundes i teòriques, fins a anècdotes concretes de la vida a les escoles, passant per recomanacions sobre lectures o pel·lícules. Tot tamisat per la seva mirada sàvia, observadora, crítica, profundament humanista i plena de valors. Un bombonet per a tothom que estigui mínimament interessat en el món de l'educació.

Un disc: "LA MANDRÁGORA" de Javier Krahe, Joaquín Sabina i Alberto Pérez. El 1981 aquests joves talents de la música, cantautors en potència, van enregistrar un directe de les seves actuacions en el bar d'aquest mateix nom. Cançons iròniques, reivindicatives, sarcàstiques... Algunes de composició pròpia, altres versions de la cançó francesa de Brassens... rialles del públic, gots trencats, frescor i alegria... (escolteu el principi de "Mi ovejita Lucera"). És un document en tota regla que us assegura més d'una rialla.
Enllaços a algunes cançons: "Marieta", "Un burdo rumor", "Pongamos que hablo de Madrid", "Pasándolo bien", "El cromosoma", "Un santo varón", "Mi ovejita Lucera", "Villatripas", "La tormenta", "Adivina, adivinanza", "Nos ocupamos del mar", "La hoguera", "Círculos viciosos"

Un poema: CONVALESCENT d'Antoni Casals. Un poema que sembla adequat per a un temps de confinament que s'assembla a una convalescència...

* dimecres 6-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimecres 6-5-20

Un llibre: TESTIMONI D'UNA SUPERVIVENT de Neus Català. Fa massa poc que vaig descobrir la Neus Català, però em va impressionar. Una dona excepcional, una dona molt valenta, que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück. Infermera, política antifeixista i antifranquista, feminista, solidària i lluitadora fins al final dels seus llargs 103 anys. L'any 2007 va ser escollida Catalana de l'Any i El Periódico va editar aquest llibre senzill que recull la seva vida i el seu pensament. Em quedo amb la frase "Molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea."

Un disc: O ESPIRITU DA PAZ de Madredeus. Avui un disc de música portuguesa que em remet a les meves dues paraules preferides d'aquesta cultura: "fado" i "saudade". La meravellosa veu de Teresa Salgueiro i els jocs de les cordes de guitarres i cellos amb l'acompanyament de l'acordió... Si us agafa en un moment adequat aquesta música us embolcallarà i us portarà molt lluny (si no és el moment adequat al cap d'una estona l'aturareu perquè se us estarà fent feixuga). Ara ja teniu tots els elements per decidir. Si de cas comenceu per "Destino"...
Enllaços a algunes cançons: Concertino: "Minuete", "Allegro", "Destino", "Silêncio"; "Os Senhores Da Guerra", "Pregão", "O Mar", "Os Moinhos", Três Ilusões: "Sentimento", "Culpa", "Amargura"; "As Cores Do Sol", "Ao Longe O Mar", "Vem", "Ajuda"

Un poema: HIJAS DEL VIENTO de Alejandra Pizarnik. Un poema amb un punt de salvatge i contundent, unes imatges poderoses i uns interrogants per descobrir.