* diumenge 19-4-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
* Per petició popular, els diumenges el poema és de collita pròpia.

Diumenge 19-4-20

Un llibre: DOCE INDESEABLES de José Luis Martín Vigil. Aquests dies me l'he tornat a llegir i m'ha tornat a agradar. El protagonista és un professor "tipus Merlí", que estima els alumnes i els defensa contra el sistema. En una escola molt tradicional, a final de curs expulsen aquells alumnes que han donat problemes (el drogoaddicte, l'agressiu, l'instigador de vagues, el que va robar...) però en Germán, aquest professor ideal que havia estat mariner, demana que els donin una oportunitat i proposa endur-se'ls tot l'estiu amb el seu veler. Promet que estudiaran i tornaran amb garanties de continuar la seva escolaritat sense donar problemes. El llibre ens explica l'experiència marinera d'aquests dos mesos de convivència de Germán amb aquests "doce indeseables".

Un disc: B.S.O. HOMEBOY de Eric Clapton. D'una mala pel·lícula de Mickey Rourke, sobre un boxador perdedor, en va sortir una banda sonora genial (Eric Clapton és una garantia)... Solos de bateria inquietants i guitarres i dobros que udolen i ploren desesperadament creen una atmosfera suggerent i evocadora. I enmig alguns estàndards del blues més clàssic. un còctel meravellós!
Enllaços a algunes cançons: "Travelling East", "Call me if you need me", "Bridge", "Pretty Baby", "Dixie", "Ruby's Loft", "I want you love you", "Bike ride", "Ruby", "Training", "Final fight", "Homeboy"...

Un poema: ESQUIVO LA SORT ESQUIVA d'Eladi Martínez. Crec que fins ara tots els poemes propis que havia mostrat eren de la "cara amable". Avui un d'intens i més dur.

ESQUIVO LA SORT ESQUIVA (17-1-17)

Vaig desitjar tenir-la. Molta sort.
Vaig prémer fort els ulls, vaig creuar els dits.
Vaig fer un sospir profund i vaig notar,
dins del meu puny, els daus tot bategant.

Tot sacsejant la mà, el meu pensament
volava anticipant el meu desig,
però al mateix temps temia que el destí
em reservés fracàs o decepció.

Sabia que, fins que llencés els daus,
seria propietari del present,
però que, quan comencessin a rodar,
em tornaria esclau del cruel atzar.

Ni vaig triar el moment... de volta i cop
la mà se'm va descloure i deslliurà
els petits cubs pintats de tot o res
i vaig tancar els meus ulls per no mirar.

Va ser sols un instant. Els vaig obrir
i no podia creure l'imprevist:
els daus ¿en què s'havien convertit?
Ara eren daus esfèrics carrer avall.

La sort se m'escapava sens remei,
inútil intentar-la retenir,
fugia tan veloç, tan lluny de mi,
que vaig sentir-me nàufrag indefens.

Ara ja no vull sort, ni fe, ni res
que m'exposi a arriscar-me o al dolor.
Ara visc el moment i espero poc
si el que vull no depèn només de mi.

Ara ja no vull daus, ni vull ser esclau.
Potser m'he fet més dur, potser més fort.
Potser no somric tant, però, quan somric,
ningú no me'l pot prendre, el meu somrís.